Les conseqüències del 17-A tres mesos després dels atemptats
Barcelona blindarà el centre de la ciutat i la Sagrada Família amb obstacles mòbils i fixos
BarcelonaHan passat tres mesos, 13 setmanes, 94 dies. Però l’efervescència de l’actualitat política -que ha acaparat l’atenció mediàtica- fa que l’atac terrorista sembli, en alguns moments, molt més llunyà. Tot just superat el primer trimestre posterior a l’atemptat, encara és inevitable caminar per la Rambla i no pensar en la tarda d’aquell dia calorós d’estiu. Les furgonetes policials que des d’aleshores bloquegen l’accés superior del passeig central de la Rambla i les mesures antiterroristes acordades aquesta setmana per blindar la ciutat recorden el que va passar.
El grup jihadista també va atacar el passeig marítim de Cambrils i va obrir una ferida a Ripoll -d’on eren els nois que van cometre els atacs-. Cada nova informació, com l’alta de la setmana passada de l’última persona ferida que quedava hospitalitzada i les últimes revelacions sobre els vincles de l’imam, fa tornar a la memòria uns fets que continuen amb interrogants i ferides obertes.
El 17 d’agost, 10 minuts abans de les cinc de la tarda, Barcelona va entrar a la llista de ciutats atacades pel terrorisme jihadista. Una furgoneta blanca conduïda per Younes Abouyaaqoub que circulava pel carrer Pelai va accedir al passeig central de la Rambla i va atropellar totes les persones que va trobar al seu pas. Va provocar la mort de 14 persones i va deixar més d’un centenar de ferits, 15 dels quals greus. El terrorista, que també va apunyalar mortalment un home a la Zona Universitària per robar-li el cotxe, va morir abatut la tarda del 22 d’agost en una finca de vinyes a Subirats. La matinada del 18 d’agost, poques hores després de l’atemptat a la Rambla, un Audi A3 amb cinc terroristes a dins va envestir un control dels Mossos al passeig Marítim de Cambrils i va atropellar els vianants. Un mosso va abatre quatre terroristes en aquell mateix moment i una patrulla va abatre el cinquè. L’atac va provocar un mort i quatre ferits.
Aquest és el relat dels fets dels dos atemptats, que van trasbalsar la societat catalana. L’endemà del 17 d’agost, milers de persones ja van sortir als carrers de Barcelona per solidaritzar-se amb les víctimes i condemnar els atacs jihadistes. Al cap d’una setmana, el 26 d’agost, mig milió de persones, encapçalades pels serveis públics de seguretat i d’emergències, van clamar per la pau en una manifestació, també al centre de Barcelona. La ciutat va viure l’impacte de l’atemptat a la Rambla: en ple agost, es van registrar algunes cancel·lacions d’estades turístiques els primers dies després de l’atac (sobretot de visitants europeus), però Catalunya ha acabat tancant un altre estiu de rècord i al final l’agost es va saldar en positiu i sense que l’efecte del terrorisme fes caure el nombre de visitants.
Però l’atac a la Rambla sí que ha acabat derivant en l’adopció de mesures de prevenció que seran visibles aviat. La Junta Local de Seguretat de Barcelona va acordar dijous blindar la ciutat a la Rambla, a la zona més cèntrica de la ciutat i a l’entorn de la Sagrada Família. D’una banda, es posaran obstacles com ara arbres, jardineres, cubs de formigó i pilones al centre de Barcelona. De l’altra, es començarà a treballar en la restricció del trànsit de vehicles al voltant de la Sagrada Família convertint els carrers en una zona de vianants. El pla inicial dels terroristes era atacar el temple, segons va confessar l’únic supervivent de la casa que va esclatar a Alcanar, on es preparaven explosius.
Abordatge a les aules
Barcelona i Cambrils van patir el cop dels atemptats, igual que molts altres municipis, sobretot les localitats on vivien les víctimes mortals (també n’hi havia d’estrangeres) i on resideixen les persones ferides en els atacs. Però dues de les poblacions que més han notat el pas dels terroristes són Alcanar i, especialment, Ripoll.
La capital del Ripollès, on havien viscut els terroristes, va viure amb estupefacció els fets i amb angoixa el debat posterior sobre la falta de detecció de la radicalització dels joves. El departament d’Ensenyament va revisar el protocol de detecció de casos de radicalització islamista i, en una decisió polèmica, va estendre a tots els mestres la formació que fins ara només rebien els equips directius de les escoles públiques i concertades. L’inici de curs va estar marcat arreu per l’abordatge dels fets a les aules, i els docents van posar encara més l’accent en la inclusió i l’atenció a la diversitat de l’alumnat.
Els atacs del 17 d’agost també van generar sorpresa a la urbanització Montecarlo d’Alcanar, on el 16 d’agost a la nit una explosió fortuïta va destrossar un xalet on hi havia un centenar de bombones de butà. Dos terroristes hi van morir i un es va salvar. Els fets van passar la nit abans de l’atemptat a la Rambla, tot i que no van aixecar cap sospita fins després de l’atropellament massiu. L’explosió de la casa va ser un error imprevist que va evitar una matança amb furgonetes bomba. Segons els Mossos, els jihadistes van fer els dos atacs del 17 d’agost “a la desesperada” i de manera “rudimentària”, ja que “estaven preparant una sèrie d’atemptats a Barcelona”. Els veïns de la urbanització d’Alcanar, així com els amics o familiars de Ripoll, no van sospitar mai dels terroristes.
Dos dels quatre detinguts pels atacs van quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar davant l’Audiència Nacional. Els altres dos continuen en presó incondicional mentre avança la investigació per aclarir, entre altres aspectes, els vincles que tenia la cèl·lula jihadista.