Què poden fer els polítics per ajudar la gent sense casa amb la llei actual?

El Síndic de Greuges de Catalunya creu necessari establir una reserva pública d'habitatges per combatre les situacions d'emergència social i econòmica. Aquest és un dels punts a destacar que es presenten a l''Informe extraordinari sobre l'accés a l'habitatge social', que ha presentat aquest dilluns el síndic, Rafael Ribó, als mitjans de comunicació. Ribó ha instat les administracions a uniformar criteris a tot Catalunya per pal·liar les dificultats existents en l'accés a l'habitatge social i ha afirmat que gairebé totes les mesures proposades es poden aplicar sense haver de canviar la llei.

Per això mateix, des del Síndic es demana també un únic registre d'habitatges de parc públic. Així com el 2007 ja es va aconseguir un registre únic de sol·licitants, l'informe destaca que n'ha d'existir un amb què es puguin interrelacionar les persones i els habitatges. A més a més, Ribó ha reclamat que les xifres d'habitatges de política social de Catalunya s'equiparin amb les de la resta d'Europa, ja que només un 2% dels pisos estan destinats a aquest ús pel 18% dels europeus.

En relació amb la política existent amb els desnonaments, el Síndic demana acords entre el poder judicial i les administracions perquè els serveis socials puguin actuar amb previsió. Afegeix també que cal materialitzar la creació d'un procediment extrajudicial per resoldre aquestes situacions. Ribó ha recordat que a França i Alemanya ja s'han aprovat lleis que regulen el sobreendeutament familiar, com una llei de segona oportunitat que ja va reclamar l'advocacia catalana a finals de l'any passat.

El Síndic demana en aquest informe, d'altra banda, que es defineixin "amb màxima celeritat" els criteris per determinar l'existència de les situacions d'emergència social. En aquest sentit, recalca que la mera presència d'infants és condició suficient per determinar-la. De fet, Ribó reclama que "se superin les barreres de forma prioritària", ja que les mesures actuals per pal·liar els efectes sobre la gent amb risc són insuficients. En aquesta direcció, s'ha destacat que hi ha llistes d'espera que es poden allargar fins a un any i que no haurien de tenir més d'un mes. Per això, s'han de remarcar aquests criteris per part dels Ajuntaments i s'ha de lluitar per suprimir els que obstaculitzen els usuaris davant l'accés a un habitatge, com disposar d'uns ingressos mínims.

Segons Ribó, de fet, els polítics han d'afrontar totes aquestes situacions d'emergència social des d'una triple perspectiva i coordinades per un únic servei: facilitar amb agilitat l'accés a l'habitatge, garantir un acompanyament social i promoure la reinserció laboral de les persones afectades.

Pel que fa a la gestió del parc social d'habitatge, a banda de la reserva pública, el Síndic insisteix que la Sareb hauria de destinar a lloguer social un percentatge d'almenys el 30% dels habitatges que ha obtingut a baix cost. També proposa que s'impulsi la mobilització del parc d'habitatges de titularitat privada desocupat com a mitjà immediat per donar resposta a les necessitats. En relació amb l'adjudicació de pisos amb protecció oficial, es considera que cal garantir l'accés a les persones que no disposen de cap tipus d'ingrés econòmic o que tenen ingressos molt reduïts.