BarcelonaLa ministra d'Educació, Isabel Celaá, ha reunit aquest dimecres durant més de quatre hores els consellers de les comunitats autònomes per explicar-los la reforma per derogar la Lomce –coneguda com la llei Wert– i "modernitzar" el sistema educatiu. No els ha ensenyat l'avantprojecte de llei, que estarà enllestit la setmana que ve i arribarà al Congrés al febrer, però la ministra ha esvaït alguns dubtes que preocupaven el departament d'Educació de la Generalitat en relació al repartiment de competències sobre la llengua a l'escola. Celaá s'ha compromès que la política lingüística quedi en mans de les comunitats autònomes.
Aquest és un tema que preocupava especialment el departament. L'ARA va explicar fa unes setmanes que el redactat de l'avantprojecte aprovat pel govern espanyol incorporava un paràgraf que no constava a la Lomce (ni als esborranys previs a aquest avantprojecte aprovat) i que preveu que les "administracions educatives" (és a dir, la Generalitat però també l'Estat) puguin fixar "la proporció de l'ús de la llengua castellana i la llengua cooficial com a llengua vehicular" i també les "matèries que s'han d'impartir en cadascuna d'elles". El conseller d'Educació, Josep Bargalló, va explicar aleshores que el seu departament es va posar en contacte amb el ministeri per expressar el seu rebuig a aquest avantprojecte: "Ja hem expressat el nostre desacord i oposició", va dir Bargalló, i va remarcar que la proposta del govern espanyol "col·lisiona amb la LEC", la llei catalana d'educació.
Aquest dimecres el representant de la conselleria a la reunió, el secretari de polítiques educatives, Carles Martínez, ha manifestat el seu malestar perquè el redactat de l'avantprojecte "no era prou clar i donava peu a interpretacions que podrien apuntar en el sentit que el govern central podria condicionar la política educativa del departament d'Educació", segons les fonts de la conselleria consultades per l'ARA. Martínez també ha reclamat "aclarir de manera diàfana" que la llei que promou el govern espanyol no incidirà en la política lingüística de les comunitats amb llengua cooficial i, malgrat que la ministra Celaá "no ha presentat l'avantprojecte" que es votarà al Congrés, el departament assegura que "a partir de les seves paraules cal interpretar que en cap cas això serà una competència del ministeri d'Educació, sinó de les comunitats autònomes".
En aquest sentit, el departament defensa que l'Estatut regula els drets lingüístics de manera molt clara, que el Tribunal Constitucional ho ha validat (en relació a la sentència que va tombar les beques ideades per Wert per estudiar castellà a l'escola) i que la llei d'educació de Catalunya també valida el model lingüístic actual. Així, la conselleria ha reclamat que cal "prudència" a l'hora de legislar els temes de llengües a l'escola per evitar una "col·lisió jurídica" entre el que digui la futura reforma espanyola i el que diu l'actual normativa catalana.
Altres reclamacions que el departament d'Educació ha posat damunt la taula són la necessitat d'avançar en nous enfocaments educatius més competencials i menys memorístics, així com la conveniència de donar més autonomia als centres, potenciar el lideratge de les direccions o fer que la repetició de curs sigui només una mesura excepcional, entre d'altres.
A més, s'ha proposat ampliar l'etapa d'ensenyament obligatori, que ara és dels 6 als 16 anys, i avançar-la als tres anys.
El departament també ha plantejat que l'escolarització mixta o coeducació sigui "un requisit, no una prioritat o un criteri de preferència" a l'hora de rebre concerts educatius. "Els centres que reben diners del concert han d'escolaritzar de manera mixta i no han de segregar per qüestions de sexe", apunten des del departament. En aquesta línia s'ha lamentat també que l'actual sistema de concerts és massa rígid i que cal distribuir els recursos d'acord amb les necessitats dels centres de manera equitativa.
Tot plegat s'inclou dins d'una reforma educativa que el govern del PSOE va anunciar just després de desbancar el PP de la Moncloa, amb l'objectiu d'enterrar la llei Wert –o almenys els seus aspectes més polèmics–. Entre els canvis legislatius que s'impulsen, que afectaran més de vuit milions d'estudiants no universitaris i 700.000 docents, es planteja que els alumnes de primària i ESO estudiïn valors cívics i ètics, que la religió no compti per a la nota, que el batxillerat sigui més flexible i que es pugui aprovar amb una assignatura suspesa, i també elimina les revàlides, una de les mesura estrella de Wert que tota la comunitat educativa va rebutjar.
Tots aquests canvis han irritat els consellers d'Educació de les comunitats autònomes governades pel PP, que consideren que la reforma de la llei és un "nyap còsmic" i el projecte "en què han participat menys les comunitats de la democràcia". "És un autèntic disbarat", ha afirmat Fernando Rey, conseller a Castella i Lleó. Des de la Rioja, Alberto Galiana ha dit que les comunitats del PP se senten "decebudes" per la "falta de respecte institucional" del ministeri, que no ha comptat amb els territoris per consensuar la reforma. De fet, els populars han rebatejat la llei com a "retorn al passat III" i han criticat que en surtin "vencedors" els "populistes i independentistes". El secretari d'Estat d'Educació, Alejandro Tiana, ha negat que la reforma suposi una tornada a la LOE socialista del 2006, anterior a la Lomce. "Hi ha qui interpreta que tornar a la LOE és un retrocés, però tornar a la LOE des de la Lomce és un pas endavant", ha defensat Tiana.
La d'aquest dimecres és la segona vegada que Celaá convoca la Conferència Sectorial d'Educació després de la trobada del juliol, que va acabar amb els consellers populars de Madrid, Castella i Lleó, Galícia, Múrcia i la Rioja abandonant la reunió al·legant que la proposta de beques del govern espanyol del PSOE endeutaria les comunitats.
Les comunitats progressistes celebren que s'enterri la llei Wert
En canvi, els territoris governats per forces progressistes han afirmat que esperen que el nou model educatiu deixi enrere la Lomce, que "tant mal ha fet". María Roncesvalles, consellera de Navarra, ha reclamat que sigui una aprovació "consensuada" i amb "una majoria tan àmplia com sigui possible", mentre que des del País Valencià Vicent Marzà ha celebrat que "per fi" s'enterri la Lomce perquè significava "un pas enrere a nivell educatiu".
Marzà, però, ha dit que no només cal tornar a la LOE (la llei educativa anterior a la Lomce) sinó que cal "avançar i innovar més", i per això han portat a la reunió tres propostes: acabar amb la segregació per sexes a les aules, apostar "clarament" per la gratuïtat dels dos anys i donar un impuls a la formació professional.