Una conselleria d'Universitats per decidir com volem ser d'aquí 20 anys

BarcelonaEn només 24 hores, el manifest que reclama recuperar una conselleria d'Universitats i Recerca ha recollit 2.000 signatures, entre les quals hi ha la dels rectors de diverses universitats catalanes, directors de centres de recerca i personalitats del sector de la investigació i la ciència. En el text asseguren que no els uneix "cap ideologia política", sinó la convicció que és necessari que el sector tingui "veu pròpia" al Govern. L'ARA ha fet aquestes dues preguntes a quatre testimonis:

1- Per què és important que hi torni a haver un departament dedicat específicament al coneixement i la ciència?

2- Quines prioritats hauria de tenir aquest conseller o consellera?

Jaume Casals, rector de la UPF

"Prefereixo llibertat que més diners"

1- "Si no hi ha un departament d'Universitats, Investigació i Innovació vol dir que el Govern no es pren seriosament aquest tema. He conegut tres presidents de la Generalitat i a tots tres els he demanat el mateix: que dediquin una setmana de l'any a fer que les universitats siguin el primer. És important que hi hagi una recerca amb sentit: les universitats i els centres de recerca han d'anar junts políticament però també tècnicament. Els polítics diuen que les universitats són decisives, però ¿qui hi dedica una setmana perquè estiguin en primer pla i poder saber com s'han de cuidar, no com s'han de pagar? Catalunya no recapta prou per poder fer una gran inversió en aquests àmbits, però sí que hem de donar llibertat. De fet, jo prefereixo que em donin llibertat que que em donin més diners. Amb una secretaria com la que tenim ara, hi ha molta burocràcia que controla les universitats i les fa passar per l'adreçador. En canvi, si tenim un Govern centrat en aquest àmbit és més probable que tinguem una política universitària seriosa, i no un sistema d'ordenació bàsic. I vull que quedi clar que no és culpa del secretari actual, sinó que és una qüestió estructural".

2- "Si es crea aquesta conselleria, caldria que alliberés de la disciplina burocràtica les organitzacions –universitats, centres de recerca...– perquè optimitzin les seves activitats. És a dir, que hi hagués normes àmplies i llibertat de moviments. I, després, rendiment de comptes, que ara no és real. Per exemple: necessitem llibertat per atraure estudiants internacionals, a qui ara es demana una selectivitat com la d'aquí, que convalidi títols... Això a la pràctica és dir-li que no vingui".

Margarida Corominas, directora de gestió de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB)

"Cal visió estratègica per gestionar els fons de recuperació"

1- "Voler tenir una conselleria específica és voler tenir una cadira a la taula on es prenen les grans decisions amb algú que es dediqui exclusivament a pensar en aquests temes. És, també, la conseqüència de creure's que el sector del coneixement és estratègic a llarg termini. I ho és per dos motius de base: el sector de la ciència a Catalunya és molt potent, hi ha molts investigadors competint a primer nivell i tenim centres de recerca punters. A més, seria apostar per un sector que és un motor de canvi econòmic, perquè està demostrat que els països que inverteixen en coneixement són països més forts econòmicament. Però també hi ha dos motius molt lligats al moment específic que vivim: el món postcovid ens ensenya que la ciència és important perquè hem de poder fer vacunes, per exemple; perquè la nova pandèmia que vingui ens enganxi sent un país més independent en aquest sentit, i perquè vindran molts diners dels fons de recuperació europeus que no són per tapar forats, sinó per tenir visió estratègica i decidir com volem ser d'aquí 20 anys. Per això hauríem de tenir un conseller o una consellera molt preparat, que estigui connectat a escala espanyola i europea, perquè caldrà fer molta política científica i triar molt bé quines són les prioritats".

2- "Durant la legislatura que ve també caldria acabar la llei de la ciència que s'estava preparant i que ha quedat a mitges, i impulsar una llei de mecenatge per canviar les condicions fiscals i donar incentius a qui faci donacions a la recerca, com fan als EUA. També s'hauran de fer polítiques d'innovació, perquè Barcelona té una gran oportunitat per esdevenir un pol d'atracció de talent internacional i hem d'aconseguir que els millors vulguin, i sobretot puguin, venir aquí. Tothom demana més finançament, però el cert és que a Catalunya encara estem molt per sota en inversió en R+D."

Maite Paramio, catedràtica de veterinària de la UAB i vicepresidenta de l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT)

"No podem aconseguir objectius en investigació sense finançament"

1- "És molt rellevant tenir una conselleria que concentri els diners i el personal perquè tothom es dediqui a pensar en aquest tema i aconseguir, per fi, que la universitat vagi més cap a la investigació que cap a l'educació. Les universitats no només som donants de títols, sinó creadors de coneixement. Si tot l'àmbit d'investigació està dins d'Universitats, em sembla que es reforça tant la investigació com les universitats".

2- "Ciència, ciència i més ciència. Aquestes haurien de ser les prioritats. Tothom admet que estem davant d'un final de cicle en moltes matèries: medicina, energia, alimentació. I tot això és ciència! Per això és tan important concentrar en una sola conselleria aquest gran objectiu, que ha de ser saber on volem investigar, on volem arribar, quins són els reptes de futur. I encara que sembli una obvietat, per assolir-ho cal més finançament. No es poden aconseguir objectius concrets en investigació sense finançament. També caldrà potenciar la col·laboració institucional entre organismes, perquè a vegades crec que la universitat està una mica al marge de la investigació. S'enfoca molt els centres CERCA i a vegades ens oblidem que la majoria d'investigadors estem a les universitats. És imprescindible que es facin polítiques per atraure joves investigadors, amb contractes que els garanteixin condicions dignes. No pot ser que ens donin 20 o 30 doctorands per a tota la UAB."

Esteve Almirall, professor d'Esade i director del centre de Smart Cities

"Posar al mateix sac els problemes econòmics i els universitaris no ajuda a resoldre'n cap"

1- "És important tenir una conselleria pròpia perquè Universitats i Economia o Empresa són dues coses absolutament diferents. Al darrere hi ha la idea que la recerca que es fa a les universitats ha d'anar a les empreses i hi ha d'haver una gran transferència, però no és veritat. I és especialment mentida en països petits. Hem de pensar en global: la recerca que es fa aquí s'ha de poder aplicar arreu del món i al revés, la recerca que es fa al món s'ha d'aplicar aquí. La universitat ha de fer transferència, però les seves funcions principals han de ser de servei al país, formant estudiants, atraient talent. Universitats i empreses han de tenir els lligams que calgui, però ens aniria bé separar-les dins del Govern, perquè posar al mateix sac els problemes econòmics i els de la universitat no ajuda a resoldre ni els uns ni els altres. El tema econòmic i d'empresa és fonamentalment privat i té unes dinàmiques molt diferents a les de les universitàries. Les universitats són un sector bàsicament públic i amb prioritats molt diferents a les d'una empresa, com la governança universitària".

2- "El gran problema de les universitats és que han de tenir una autonomia real, i també més finançament. Si esperem tenir un país top, hem de tenir facultats top, referents a Europa. Això passa també per rejovenir les plantilles, perquè amb una mitjana d'edat que s'aproxima als 60 anys no anem enlloc. Tot plegat, són temes que han de tenir acords a 20 anys vista i que haurien de sobrepassar la dinàmica dels partits, com també hauria de passar en sanitat o educació."