Tots, totes o 'totis'?

A falta de concretar els eixos de la legislatura i de dotar-se amb pressupost propi, la conselleria d'Igualtat i Feminismes ja ha recollit la seva primera polèmica per una aposta clara amb l'ús del llenguatge inclusiu. La consellera Tània Verge s'ha adreçat a “totis”, no a tothom ni a tots i totes, altres fórmules inclusives. En el seu parlament, Verge es dirigia a un auditori LGTBIQ+ dins dels actes de la setmana de l'Orgull i va voler integrar aquelles persones no binàries, és a dir, que no se senten identificades amb la categoria home-dona. En paral·lel, el compte oficial del departament ha parlat de “totis” i ha fet servir “les persones” per evitar l'ús del genèric masculí, que en cercles feministes es considera discriminatori.

És una conselleria nova, que tot just comença a vestir-se i ja té la seva primera polèmica: ¿una institució pública pot estirar la llengua tant com vulgui i fins i tot utilitzar paraules inventades, que no és que contradiguin la normativa lingüística vigent, sinó que no existeixen? De fet, la de totis no és la primera patacada del departament nou de trinca, que ja va ser qüestionat quan se'n va anunciar la creació perquè en algun sector no es veia justificada la seva necessitat.

Al departament, aquesta polèmica l'ha agafat amb els preparatius de la primera compareixença al Parlament de Verge per exposar l'estructura i els objectius de la conselleria, però ja tenien la seva argumentació carregada. “Hem vingut per sacsejar-ho tot, des d'un posicionament transinclusiu”, defensa una portaveu de la conselleria, que anuncia que es “combinarà” la fórmula inclusiva en funció de factors com el públic a qui es dirigeix. “És lògic que davant de LGTBIQ+ es fes servir el totis perquè fem servir un llenguatge no binari on hi ha un col·lectiu no binari”, insisteix. 

En l'agenda del Govern

La Generalitat fa temps que treballa, com tantes altres institucions, amb un llenguatge inclusiu i no discriminatori i impulsa les guies pràctiques. El nou Govern de Pere Aragonès ha posat les polítiques d'igualtat com una de les seves línies d'acció, i el llenguatge, per a Igualtat, n'és una. Des de la direcció general de Política Lingüística, que, entre altres competències, analitza i coordina l'ús de la llengua en l'administració, asseguren que està “en l'agenda veure com es tracta l'ús del llenguatge inclusiu”, tenint en compte, afirma una portaveu del departament de Cultura, que "hi ha demanda social”.

Tot i que el totis no és normatiu, des de l'Institut d'Estudis Catalans tampoc no volen entrar en la polèmica: la seva postura se cenyeix a “no anar més enllà del que diu la gramàtica”, sense entrar en més consideracions, assenyala Ramon Sistach, de la Secció Filològica, que recorda, però, que l'administració està obligada al compliment de les normes que dicta l'acadèmia. Sistach discrepa que es consideri com a discriminatori el genèric “mal anomenat masculí”, ja que apunta que “no està marcat pel gènere ni té res a veure amb el mascle”.

A Carme Junyent, professora de la UB, la polèmica li sembla improductiva si l'objectiu és canviar l'ideari col·lectiu perquè “mai” els canvis es poden fer des del poder. "No es poden fer revolucions des de les institucions, la llengua la canvia la gent”, afirma aquesta lingüista, que ha coordinat un llibre amb 70 lingüistes dones en què reflexiona sobre els usos de la llengua i que passat l'estiu publicarà l'Editorial Eumo. Creu que tampoc funcionen canvis de la morfologia, com el del totis, perquè obliguen a fer canvis en els desdoblaments. “Una cosa és el lèxic i una altra la gramàtica, que no controla ningú i no se n'ha sortit mai ningú de fer-ne canvis”, conclou.

En canvi, Bel Olid, mare de la terminació -is per fugir de la cotilla del binarisme, rep l'ús per part d'una institució del totis amb alegria i dona "tot el suport a la cap de comunicació de la conselleria", una veterana activista del feminisme. "És meravellós que passi això, s'han de buscar solucions i aquesta de l'-is n'és una", subratlla l'escriptora.

És la mateixa línia que defensa un altre escriptor, Sebastià Portell, que confia que s'obri "un debat" sobre el tipus de llenguatge no discriminatori que es pot fer servir i indica que el sol fet que hi hagi una polèmica i crítiques contra la consellera és un exemple "de fins a quin punt és necessària una reflexió". En contra del criteri de la filòloga Junyent, que sosté que la llengua "no canvia el món", aquest escriptor mallorquí argumenta que el llenguatge "és la manera com s'anomena i es veu el món".

Fa uns anys, al lehendakari Ibarretxe se li van tirar a sobre per referir-se a "les basques i els bascos" en un desdoblament feixuc que no ha quallat però que ja no grinyola, com va passar quan les diputades de la CUP van posar en circulació el genèric femení. La consellera Verge ho ha dit al Parlament: "No volem ser la barrufeta del feminisme perquè només n'hi havia una, de barrufeta", sinó que, com diuen al departament, actuacions així volen "obrir el ventall" cap a la pluralitat.