"Conseller, soc discapacitat intel·lectual i busco feina"

BarcelonaOriol Rivero, de 20 anys, va estudiar un cicle especial d'atenció a persones dependents. Està buscant feina en un centre per a la tercera edat o d'educació especial, ja que això el faria "sentir-se realitzat" i li donaria "autonomia personal i econòmica". El cas de Rivero exemplifica la situació en què es troben moltes persones amb discapacitat intel·lectual, un col·lectiu amb una taxa d'ocupació baixíssima: un 17,6%, pel 64,3% de la població sense discapacitat.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, Dincat, la gran patronal del sector, que atén 40.000 persones, ha aplegat en un mateix escenari el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i representants del col·lectiu per debatre quines són les inquietuds i esperances de cara al futur. "Conseller, soc discapacitat intel·lectual i busco feina", és la demanda clara que tant Rivero com la resta de participants han dirigit a Torrent. Ell va explicar al conseller que s'ha incorporat al programa SIOAS de la Generalitat, que fa un acompanyament a les persones amb discapacitat o trastorn de salut mental cap a la inserció laboral en empreses ordinàries. Això el satisfà, però no deixa d'amoïnar-lo perdre aquest suport que, més enllà del terreny laboral, també li suposa una ajuda "emocional".

La feina és una eina bàsica. No es tracta només d'una via per mantenir la independència econòmica, sinó que va més enllà i és una font de satisfacció personal i "un dels principals mecanismes d'inclusió", assegura el director de l'entitat, Víctor Galmés. Per això, la reivindicació del Dincat passa per exigir el compliment del 2% de quota reservada per a persones amb discapacitat a les empreses ordinàries i les institucions públiques.

Sergi Moncunill, funcionari públic i membre del consell de participació del Dincat, és un dels pocs afortunats que han aconseguit entrar a l'administració pública i coneix de primera mà les dificultats per accedir-hi, malgrat les lleis que el protegeixen. Fa uns anys va examinar-se a unes oposicions per a la Generalitat i, tot i que hi havia 170 places, només van omplir-ne poc més de la meitat i ell no estava entre els seleccionats.

Quedar-se sense la feina va enfonsar Moncunill, però gràcies al suport de la família i a Aprodisca, entitat social a la qual està vinculat, va poder fer l'examen per a les oposicions de l'Estat. Va superar les proves amb bona nota i abans d'aquest Nadal ja començarà a treballar. "La feina amb suport és molt important, però durant tota la vida, perquè pots tenir alts i baixos i necessitar ajuda en qualsevol moment", diu Moncunill davant de Torrent.

Per assegurar aquest acompanyament, la vicepresidenta de Dincat, Amèlia Clara, afirma que és necessari reforçar els equips dedicats a aquesta tasca, ja que moltes vegades "quan la persona entra en un entorn laboral ordinari falten recursos per fer front als problemes que puguin sorgir".

L'envelliment prematur

Els llocs de treball no són l'única angoixa del col·lectiu, que també està preocupat per l'envelliment de les persones amb discapacitat. Maria Rosa Izaguirre, treballadora d'un centre especial d'ocupació de 55 anys, insisteix al conseller que el col·lectiu "envelleix abans" i sovint ho tenen complicat per poder acollir-se a la jubilació anticipada perquè la norma obliga a un munt de requisits. És una altra de les grans reclamacions de Dincat, flexibilitzar els criteris per poder sortir del mercat laboral quan el cos ja no aguanta, encara que no s'hagi arribat a l'edat legal.

A l'escenari, el conseller Torrent ha escoltat les intervencions i ha dit que entén les preocupacions. També ha explicat que el Govern ha engegat un programa amb 8 milions d'euros per donar suport salarial i "alliberar temps als treballadors amb discapacitats i que el puguin destinar al procés de jubilació". En concret, es vol subvencionar entre un 5% i un 10% del salari mínim interprofessional. El conseller de Treball, per últim, ha dit que treballen per "posar la persona al centre" de les seves polítiques, ja que "els drets no han d'estar associats a un lloc de treball ni a una institució".