El Consell d'Estat rebutja que s'hagi de pagar l'escola privada als pares que volen castellà

MadridEl Consell d'Estat rebutja que la llei estatal d'educació pugui obligar les comunitats autònomes a pagar l'escola privada als pares que volen escolaritzar els seus fills en una llengua cooficial concreta.

En el seu dictamen sobre la llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (Lomce), el Consell d'Estat considera que aquesta previsió, inclosa a la proposta del ministre José Ignacio Wert, "no hauria de figurar en la llei" perquè "afecta l'àmbit de decisió de les comunitats autònomes amb llengua pròpia", a més de les "dificultats tecnicojurídiques que podria comportar".

Tot i que el dictamen del Consell d'Estat no és vinculant, Wert haurà de prendre'l en consideració abans d'aprovar definitivament la seva reforma al consell de ministres.

A més, el Consell d'Estat ha demanat en el seu dictamen que no desaparegui l'assignatura d'educació per a la ciutadania, tal com es preveu en el text que s'ha de debatre al Congrés.

El dictamen, al qual ha tingut accés Efe, afirma que "procediria imposar com a obligatòria l'esmentada assignatura en algun moment", ja que han sigut nombrosos els acords i recomanacions subscrits per Espanya del Consell Europeu i la UE per "vetllar per l'aprenentatge dels valors democràtics [...] per tal de preparar les persones per a una ciutadania activa".

La reforma que defensa el ministre José Ignacio Wert proposa canviar educació per a la ciutadania per una altra anomenada "valors culturals i socials" a primària i "valors ètics" a l'ESO, classes que serien obligatòries i alternatives a l'assignatura de religió.

El text està signat pel president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría, i per nou membres d'aquesta institució, entre ells, l'exvicepresidenta del govern socialista María Teresa Fernández de la Vega, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, i l'expresident d'UCD Landelino Lavilla.