El govern central fa espanyol per la via exprés el pianista James Rhodes

MartorellEl pianista James Rhodes és el nom propi de Twitter a Espanya. La concessió per la via exprés de la nacionalitat espanyola a aquest britànic instal·lat a Madrid des del 2017 i ferm defensor de la cultura i la manera de viure del país que l’acull. El consell de ministres li ha concedit aquest dimarts la nacionalitat en reconeixement dels seus mèrits artístics i el seu compromís en la lluita contra el maltractament i la violència contra les criatures, tuitejava el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, en un anunci que de seguida ha tingut respostes per a tots els gustos. També el president espanyol, Pedro Sánchez, ha felicitat Rhodes amb un "enhorabona" a través del seu compte de Twitter.

Més enllà de les fílies i fòbies usuals a les xarxes socials, hi ha hagut molts missatges d’astorament i sorpresa de com un executiu "progressista" opta per la via de la Carta de Natura perquè un ciutadà britànic se salti tots els tràmits que han de seguir milers de persones. Rhodes, de 45 anys i que ha donat el seu nom a la llei que ajorna la prescripció dels delictes contra els menors que ell va patir de nen, ha agraït "de tot cor" el que considera el "millor regal" que li podien fer, a tres dies que entri en vigor el Brexit i el Regne Unit sigui considerat com a tercer país. "Estic flipant en colors", ha subratllat.

La mateixa sensació però sense rastre de joia i alegria per a Safia Elaaddam, nascuda a Segur de Calafell fa 25 anys però que encara no té la nacionalitat. La jove, promotora de la campanya Votar és un Dret, es mostra contrariada per l’actitud "hipòcrita" del govern central perquè prima Rhodes per sobre "de milers de persones nascudes a Espanya sense nacionalitat i de més milers que fa anys que esperen llargs tràmits i exàmens vergonyosos" perquè els hi concedeixin. Un altre cop Elaaddam no podrà exercir el dret de vot a les eleccions catalanes, previstes per al 14 de febrer.

Karlos Castilla, professor de dret constitucional (espanyol) de la Pompeu Fabra, explica que la Carta de Natura és una via prevista en l’ordenament jurídic, que tradicionalment ha servit per espanyolitzar esportistes i assenyala que li sobta que en aquesta ocasió es premiï un "artista". L’expert raona que la decisió del govern de coalició és un "exercici insultant, de cinisme", un gest que "nodreix desigualtats, privilegis i classisme". En altres paraules, indica, "és el menyspreu a la igualtat" d’un executiu que "diu defensar-la".

Castilla no parla només com a professor i investigador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, sinó com a mexicà resident a Espanya des de fa més de sis anys, però com que els dos que va passar estudiant el doctorat no compten com a resident, va poder demanar la nacionalitat fa quatre anys. El tràmit, explica, sol allargar-se uns "quatre o cinc anys si tot va molt bé i es compleixen els terminis". Calcula que, en el seu cas, entre expedient aprovat i la jura no rebrà el nou passaport fins "al 2022 o el 2023" i això que, fa broma, té "la meitat dels mèrits" que Rhodes, com a especialista en drets humans.

La concessió encén els ànims ja no dels que busquen la nacionalitat, sinó dels que anhelen el reconeixement de drets com la residència, en un any en què s’ha fet evident com mai la importància de disposar de certificats per accedir a serveis bàsics, com la sanitat i l'habitatge. També és l'any en què s'han denunciat les cues en les oficines d'estrangeria, durant mesos tancades i sense tramitar les renovacions de documentació per a la residència o per al reagrupament familiar. Els migrants no comunitaris han d'acreditar almenys tres anys d'estada continuada a Espanya i cursos de llengua i entorn abans de sol·licitar el permís de residència, cosa que els suposa impediments per rebre ajudes oficials.

Es calcula que hi ha 600.000 persones en situació irregular a l'Estat, però, a més, el 31 de gener del 2020 hi havia 291.000 estrangers que esperaven des de fa anys la resolució del seu expedient per nacionalitzar-se, segons les dades del Defensor del Poble, que denuncia "demores" estructurals. Dels més antics, un centenar que no han obtingut resposta des de fa una dècada, però l'entitat observa que el tap més gran es va produir entre el 2015 i el 2017.