Consens a Sanitat per estendre la vacuna de la varicel·la als nadons de 12 a 15 mesos
Fins ara la Seguretat Social només la finançava a partir dels 12 anys si no s'havia passat la malaltia. Ara es farà en dues dosis: a l'any i entre els 3 i 4 anys
MadridFa només un mes va morir el nen d'Olot malalt de diftèria. Es tractava del primer cas d'aquesta infecció diagnosticat a Catalunya en les últimes tres dècades. L'infant, de sis anys, no havia estat vacunat contra la malaltia, i el seu cas va reobrir el debat arreu de l'Estat per revisar el calendari vacunal. Aquest dimecres, el govern espanyol, juntament amb tots els consellers autonòmics de Sanitat, han fet el primer pas en aquest sentit. El Consell Interterritorial de Sanitat, l'òrgan en què es consensua el calendari de vacunes de mínims –que després cada comunitat pot modificar per adoptar-lo a la seva realitat–, ha decidit per "consens" incloure la vacuna de la varicel·la en aquest calendari. Per tant, serà la Seguretat Social qui finançarà la vacuna.
Fins ara aquesta vacuna només s'administrava a partir dels 12 anys si no s'havia passat abans la malaltia. Però alguns pares, seguint la recomanació dels pediatres, l'anaven a buscar a l'estranger per administrar-la a partir del primer any de vida. Per a algunes famílies, trobar la vacuna s'havia convertit en un verdader pelegrinatge, i l'anaven a comprar a Andorra o França. Ara, després de la decisió del Consell Interterritorial de Salut, això ja no serà necessari i s'administrarà en dues dosis, la primera entre els 12 i els 15 mesos, i la segona entre els 3 i els 4 anys.
6 milions d'euros de cost
El ministeri de Sanitat calcula que costarà fins a sis milions d'euros incloure aquesta vacuna al calendari vacunal. El conseller de Sanitat de Madrid, Jesús Sánchez Matos, ha explicat que hi ha hagut "consens" per fer aquest pas, malgrat que el País Basc i l'Aragó s'hi han mostrat en contra i no inclouran la vacuna, i les Canàries es pregunta per què ara, si fa quatre anys el PP s'hi negava. Navarra i Ceuta i Melilla ja vacunen els nens d'un any de varicel·la. Fonts del ministeri asseguren que s'ha pres aquesta decisió per acabar amb el turisme vacunal i augmentar la seguretat dels nens.
De totes maneres, són les autonomies les que tenen plena competència per decidir què fan. Les comunitats socialistes denuncien les formes amb què s'ha dut a terme tot plegat i que no hi hagi uns estudis de viabilitat per aplicar la vacuna i provar-ne els efectes. Madrid té previst començar a aplicar la vacuna ja al setembre. El conseller de Salut, Boi Ruiz, encara no ho ha avançat, ja que ha abandonat la reunió abans que acabés sense fer declaracions als mitjans perquè perdia l'AVE.
Defensa d'una sanitat universal
Aquesta ha estat la primera reunió del consell des del 24 de maig i, tal com està passant en les sectorials dels diferents ministeris, també ha sigut tota una declaració d'intencions de les comunitats que han canviat de color polític i que ja no tenen el PP al capdavant. La sanitat universal ha sigut un dels temes d'un llarg ordre que ha portat, per ara, a fer que la reunió duri més de sis hores. Tots els consellers de comunitats no governades pel PP han reivindicat l'atenció sanitària als sensepapers, una decisió que ja ha pres Catalunya independentment de les consignes del govern espanyol.
En el poc temps que ha passat des de la investidura del nou executiu balear i la Generalitat Valenciana, tant les Illes com també el País Valencià han canviat la normativa, i la sanitat hi torna a ser universal, fet que restableix des d'aquest juliol el dret a milers d'immigrants que van perdre aquest dret amb el PP. La reunió ha pres un marcat to polític entre els consellers del PP i PSOE. Les conselleres socialistes Patrícia Gómez (Balears) i Carmen Montón (País Valencià) han denunciat que les "malalties puguin crear fronteres entre comunitats socials" i que el ministeri vetés que s'afegís a l'ordre del dia. "Revertir aquesta situació injusta era una qüestió de principi social: en una societat injusta i cruel no es pot viure en pau i era imprescindible tornar aquest dret", ha dit Gómez.
En dues setmanes, Balears ha tornat l'atenció sanitària a 193 sensepapers que ho han sol·licitat. Al seu torn, Montón ha reclamat la derogació del decret d'exclusió sanitària.