El Consell Escolar defensa que els mòbils a l'aula poden millorar l'aprenentatge
L'organisme detecta que la meitat de les escoles tenen prohibits els dispositius a classe
BarcelonaTres de cada quatre alumnes de 1r d'ESO, de 12 anys, tenen mòbil, un percentatge que arriba pràcticament al 100% en una aula de 4t d'ESO: els telèfons, doncs, formen part del dia a dia de la immensa majoria d'alumnes del país. Conscient que el fenomen s'expandia, el Consell Escolar de Catalunya ja va aprovar el 2015 un document que sostenia que prohibir-ne l'ús a l'aula podia ser una "restricció" del dret dels alumnes. Aquest organisme, que reuneix la comunitat educativa –pares, alumnes, professors, sindicats i administració–, advocava per “donar als alumnes l’oportunitat de ser responsables en l’ús de les tecnologies”. Quatre anys després, l'ús d'Instagram, Snapchat o YouTube està encara més estès, i el mateix ens ha anat un pas enllà: ara ja parla obertament d'introduir els dispositius per "incidir en la millora de l'ensenyament i dels aprenentatges". Dona quatre arguments: augmenta la motivació dels alumnes, permet introduir noves metodologies educatives, fomenta el treball cooperatiu i redueix l'impacte de la "fractura digital" entre els alumnes desfavorits –que no tenen mòbil– i els més avantatjats econòmicament. La publicació del document arriba dos dies abans de començar el nou curs i quan fa un any que França va prohibir l'ús dels mòbils a classe i el govern espanyol ho va estudiar.
En l'informe 'Els dispositius mòbils als centres educatius' –un encàrrec que els va fer fa mesos el conseller d'Educació, Josep Bargalló–, la subcomissió de cultura digital del Consell Escolar fa propostes concretes per "educar a usar aquestes eines responsablement i crítica". Per exemple, recomanen canviar el currículum de l'ESO perquè l'actual "no recull amb prou detall el desenvolupament del pensament crític". "Hem de fomentar que els alumnes aprenguin a detectar les notícies falses i els riscos de les xarxes socials", apunta a l'ARA Jordi Rodon, secretari del Consell Escolar. Per això també apunten que cal reforçar la formació del professorat en competència digital.
La idea, que pot semblar fàcil sobre el paper, és ensenyar als alumnes a utilitzar els dispositius de manera "crítica i constructiva", alertant-los també dels perills que hi ha, des de l'ús excessiu i les addicions fins al ciberassetjament o les 'fake news'. Aquí pren especial importància la protecció de dades, per la qual cosa es recomana designar un responsable en cada claustre que "entengui els problemes que pot tenir el centre i pugui comunicar-ho a l'administració", que pugui fer una "intervenció ràpida", que rebi assessorament i que es plantegi "actuacions amb les xarxes socials". Però diuen que l'opció mai ha de ser prohibir els mòbils. "L'escola no pot ser aliena als canvis socials i culturals i ha de ser capaç d'oferir una educació que s'adigui amb els reptes que es deriven d'aquest nou marc de relacions socials, culturals i laborals", apunten.
"S'ha de promoure el bon ús i tenim professors que ho saben fer. No podem prohibir una cosa que ja existeix. Hem d'acompanyar els alumnes i educar-los, perquè els mòbils formen part de la seva vida. I són potencials calculadores, enciclopèdies i càmeres de vídeo si els ensenyem els usos d'aprenentatge que poden tenir", afirma Rodon. Els centres, doncs, tenen molta feina per fer, i més encara si es té en compte que més de la meitat d'escoles tenen prohibit l'ús del mòbil a l'aula. En el mateix informe s'hi inclou una enquesta amb les respostes de 1.035 centres que recull que en un 52,5% no permeten utilitzar els dispositius. Ara bé, les xifres varien moltíssim tenint en compte l'etapa educativa: a primària només un 7,5% dels centres els permeten, mentre que a l'ESO el percentatge creix fins al 92%.