Conrad Roset: "Necessito arriscar-me: el que em fa més por és l'avorriment"

El dibuix per a Conrad Roset (Terrassa, 1984) més que vocació és necessitat. Dibuixa quan treballa i dibuixa en el seu temps lliure. Somia a exposar a Nova York i el tempta molt la idea de fer murals. Amb 29 anys ja s'ha convertit en un referent de la il·lustració i ha aconseguit que les grans marques respectin la seva llibertat creativa quan li fan un encàrrec. I, esclar, com a artista que ha fet del nu femení el seu tema central, reconeix que l'obsessiona la bellesa: "Intento fer les coses tan boniques com puc", diu.

¿Addicte al dibuix des de petit?

La majoria d'il·lustradors que conec dibuixen des de nens. No he tingut mai una revelació de quina era la meva vocació. Simplement sempre he dibuixat per hobby i va arribar un moment que van començar a pagar-me per fer el que m'agrada més. I jo, esclar, encantat. Quan encara estudiava batxillerat artístic em van trucar de Zara per fer samarretes. Passat un any, vaig instal·lar-me com a freelance per tirar endavant una obra més personal que des dels meus inicis ha tingut com a tema central la sensualitat del cos femení.

Muses es publica en un moment molt oportú, perquè l'erotisme torna a estar de moda.

És una coincidència molt afortunada, sí, però el llibre reuneix dibuixos fets del 2009 al 2012. Quan vaig començar a fer-los l'únic objectiu era aprovar una assignatura. Però els anava penjant en un blog i de seguida van tenir èxit. La sensualitat femenina és, de fet, el rerefons que m'ha permès anar provant tècniques. Hi ha dibuixos pintats amb boli i altres amb acrílic sobre fusta. A vegades hi predomina la línia i a vegades la taca de color... L'important és provar coses diferents, no estancar-se mai.

Llavors, ¿dónes per tancada una etapa amb aquest llibre?

No la puc abandonar del tot perquè és el que permet menjar. La gent em coneix pels dibuixos de nus femenins i és el reclam per rebre encàrrecs. Però vull fer coses diferents. M'agradaria, per exemple, pintar murals. Admiro molt la feina de l'Aryz i els seus grafitis gegants i increïbles.

¿És l'hora d'arriscar, doncs?

Sempre hem de fer coses noves i fugir de les que dominem. Les zones de confort creatiu són molt perilloses. Necessito arriscar constantment, perquè el que em fa més por és l'avorriment. Avorrir-me dibuixant i avorrir la gent seria un malson. La clau és fer el que t'agrada i tocar fusta perquè encaixi amb el gust del públic.

Els teus dibuixos són molt artesans, res de Photoshop.

No sóc contrari a les eines digitals, però és veritat que les faig servir només als encàrrecs i les deixo de banda en les obres més personals. És com els fotògrafs: hi ha la part romàntica de fer fotos al vell estil, però les càmeres digitals s'han tornat imprescindibles.

Quin és l'encàrrec més singular que t'han fet?

Buf, és que he fet de tot. Mocadors, tovalloles... Una de les meves últimes feines han sigut uns dibuixos per a uns packs eròtics de llenceria fina. ¿Cola com a encàrrec singular?

I tant. On es venen?

Una mica lluny. Al Perú, concretament. La majoria dels meus clients són de fora... Internet va marcar un punt d'inflexió en la nostra feina. A més d'imposar les tendències, internet ens permet créixer professionalment perquè facilita que et coneguin a tot el món. Ara, per exemple, participo en una exposició col·lectiva a Berlín i en tinc una altra de prevista al gener a San Francisco. Però la il·lustració també viu un bon moment a Barcelona i no és puntual, perquè hi ha hagut generacions d'il·lustradors brillants -encara en actiu- com les de Mariscal o Jordi Labanda. La marca Barcelona té molt èxit, és innegable. Sóc professor del Bau, el Centre Universitari de Disseny de Barcelona, i la majoria dels meus alumnes són estrangers que vénen a estudiar aquí atrets per la bona imatge de la ciutat.

I a les teves classes ja has percebut popes del futur?

Sempre hi ha algú que penses que acabarà triomfant, però el més difícil de tot és aconseguir un estil propi. Això és qüestió de temps i d'anar acumulant referents. Tothom sap que Picasso era un gran dibuixant realista, però si s'hagués quedat en aquest terreny no hauria sigut el gran Picasso que va revolucionar l'art. Per això, m'agrada animar-los a experimentar, a intentar fer sempre un pas més.