El Govern portarà la llei Wert al TC i crida les escoles a aplicar la normativa catalana
Rigau denuncia l'ofensiva de l'Estat per "espanyolitzar" els alumnes catalans
BarcelonaLa Generalitat ja té a punt la resposta judicial a la llei Wert. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha assegurat aquest dijous que suggerirà al Govern recórrer contra la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) davant el Tribunal Constitucional (TC).
Mentrestant, ha garantit que les escoles podran seguir aplicant "amb tranquil·litat" el marc legal català. Des del Parlament, ha explicat que, un cop la llei Wert es publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat', el Govern demanarà un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, abans de presentar un recurs davant el TC contra una normativa que pretén "espanyolitzar" els alumnes.
La Lomce rebrà aquest dijous el vistiplau del ple del Congrés amb els vots del PP. Després passarà al Senat, on els grups podran tornar a presentar-hi esmenes. Si se n'aprova alguna, el text tornarà al Congrés, on s'aprovarà; si no, ja quedarà aprovat definitivament. Els grups de l'oposició, que ja han augurat una "vida efímera" a la Lomce, avui hi votaran en contra.
Sense concessions
El ple del Congrés debat aquest dijous el dictamen que ja es va aprovar en comissió el 26 de setembre per 23 vots a favor (PP), 19 en contra (PSOE, CiU, PNB, UPyD, Esquerra Plural, ERC i mixt, tret de Fòrum) i una abstenció (Fòrum Astúries).
La Lomce superarà d'aquesta manera el tràmit parlamentari sense cap rebaixa respecte al català ni concessions a l'oposició, perquè els populars no han acceptat cap esmena del PSOE, CiU, PNB o Esquerra Plural.
En canvi, sí que han incorporat al text els acords amb UPyD i els altres dos grups de la dreta regional, Fòrum Astúries i UPN, que inclouen el reforçament de la idea del castellà com a llengua vehicular, malgrat que el text original de la llei ja recollia aquesta condició.
L'acord introdueix al text de la llei un punt que deixa clar que "les administracions educatives garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyament en castellà, llengua vehicular a tot l'Estat, i en la resta de llengües cooficials en els seus respectius territoris".
En aquest sentit clarifica que "el castellà és llengua vehicular de l'ensenyament a tot l'Estat i que les llengües cooficials ho són també en les respectives comunitats autònomes, d'acord amb els seus estatuts i normativa aplicable".
Els populars argumenten que les incorporacions sobre el castellà com a llengua vehicular busquen "tranquil·litzar" algunes famílies "afectades per aquest tema". Es tracta, apunten, d'"aclarir" que "el castellà no pot ser expulsat ni ignorat dins del sistema educatiu".
