El PP imposa al Congrés la llei de seguretat ciutadana entre protestes

MadridNomés un dia després de la commemoració del dia internacional del Drets Humans, el Congrés ha aprovat aquest dijous la llei de seguretat ciutadana amb únic suport de la majoria absoluta del Partit Popular. Tota l'oposició en ple ha rebutjat la nova legislació, que considera "innecessària" i un "retorn al passat", a un estat policial. No són els únics, la llei passa al Senat amb el rebuig tant de la societat civil com també de sindicats policials i ONGs, que l'han denominat "llei mordassa", "llei de repressió ciutadana" o fins i tot l'han comparat amb la llei franquista del 1959. Consideren que limita els drets fonamentals de manifestació i expressió dels ciutadans i dóna "barra lliure" a la policia per "convertir-se en jutge". Tota l'oposició s'ha compromès a derogar-la la pròxima legislatura si el PP ja no governa o no té majoria absoluta.

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha qualificat la nova norma de "bogeria política" i "escapada de nou a un estat autoritari sense fre", mentre que el portaveu d'Interior d'Esquerra Plural, Ricardo Sixto, ha acusat el PP de "ressuscitar el vell tribunal d'ordre públic" franquista amb una "barbaritat legal". Des del PSOE, el diputat Antonio Trevín ha considerat que el govern de Mariano Rajoy vol "una minoria silenciosa i minories silenciades" i s'ha compromès a presentar un recurs d'inconstitucionalitat un cop entri en vigor. El diputat d'UPyD Toni Cantó ha demanat als populars que es mirin el melic: "Vostès, el govern [espanyol], són els que estan sota sospita".

CiU ha estat més 'light' en atacar la mesura i ha agraït que finalment les esmenes hagin acabat amb els problemes competencials. En un primer moment, la federació va donar suport a la llei però al final se n'ha acabat desmarcant davant del rebuig d'algunes propostes, que fins i tot demanaven sancions més dures que el PP, per exemple, pel que fa el 'top manta'. Cap dels diputats de CiU va ser dimecres a la porta dels Lleons del Congrés per demanar la retirada de la llei.

El PP al·lega que s'està davant d'un "text vanguardista' i que a partir d'ara les "manifestacions seran més lliures i estaran més protegides". De fet, el mateix ministre de l'Interior -que no ha volgut intervenir en l'últim debat al Congrés tot i assistir-hi- treu pit de la mesura i assegura que amb la llei es garantirà "més i millor" la seguretat ciutadana "tenint en compte que és un mandat ciutadana. "Alguns parlen des de la ignorància i la mala fe amb la sensació que no s'han llegit de veritat el que diu la llei", ha dit als passadissos del Congrés després de defensar les devolucions en calent el matí en una entrevista a Telecinco.

Mordasses i himnes del poble a l'hemicicle en contra de la llei

L'últim tràmit parlamentari a la cambra baixa ha estat marcat per les intervencions espontànies, quan el grup d'Esquerra Plural s'han emmordassat amb paper de vàter en contra de la llei i un grup de coral anomenat Solfònica, que ha assistit al debat com a públic, ha cantat un dels himnes llibertaris més representatius del musical d''Els Miserables', la "Cançó del poble", que crida a "no deixar-se sotmetre". El president del Congrés, el 'popular' Jesús Posada, ha ordenat que expulsessin el grup i se l'ha enregistrat comentant al diputat del PP Conrado Escobar, que ha defensat la llei, "cal fotre's...".

Multes de fins a 600.000 euros per manifestar-se

La llei de seguretat ciutadana inclou multes de fins a 600.000 euros per manifestar-se sense autorització a les immediacions d'una central nuclear, o de 601 euros a 30.000 per a les militants de Femen que irrompin en llocs públics amb els pits al descobert o els activistes de la PAH que vulguin aturar desnonaments. També es penalitzarà amb de 100 a 600 euros recollir firmes sense autorització o fins i tot enganxar convocatòries o lemes a les faroles, així com irrompre cantant en una entitat bancària.