El Congrés aprova la llei contra el canvi climàtic per abandonar els combustibles fòssils el 2050
Els ecologistes critiquen la poca ambició d'una norma que ha trigat una dècada a veure la llum
BarcelonaPer majoria qualificada, el Congrés ha aprovat aquest dijous el projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, la primera norma espanyola que marca el camí cap a la reducció de les emissions contaminants i prohibeix, entre altres, noves prospeccions de fracking. Ara el text ha de passar l'últim tram al Senat i, si no s'hi presenten més esmenes, podrà entrar en vigor les pròximes setmanes. Mentrestant, la llei catalana, aprovada a mitjans del 2017 encara no s'ha desplegat.
La llum verda al projecte ha comptat amb 22 vots a favor, 5 en contra i 10 abstencions a la comissió de transició ecològica del Congrés, una dècada després que es comencés a plantejar la necessitat de preparar l'economia i la societat per aconseguir, a mitjans de segle, el que s'anomena neutralitat climàtica, és a dir, generar només la quantitat de gasos d'efecte hivernacle (els responsables del canvi climàtic) que els boscos siguin capaços d'absorbir.
El PSOE, Unides Podem, Ciutadans, Bildu, Terol Existeix i ERC han donat suport al text, mentre que, per raons diferents, el PP i Més País s'hi han abstingut i només els representants de la ultradreta hi han votat en contra amb el peregrí argument que el canvi climàtic "estalviarà morts per fred".
En el debat parlamentari s'han presentat més de 750 esmenes al text i per a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, la llei va més enllà dels objectius fixats per la Unió Europea de reduir les emissions en un 40% l'any 2030. A l'altra banda, Més País i les entitats ecologistes com Friday for Future i Greenpeace han lamentat la poca "ambició climàtica" d'una norma llargament esperada per descarbonitzar l'economia, i han acusat l'executiu d'haver cedit als interessos dels lobis de les grans empreses energètiques per no retallar més i abans les emissions.
Aquests són alguns dels punts clau de la norma:
Combustibles fòssils
A grans trets, la futura llei compta amb 36 articles i té dues grans dates marcades en vermell: l'any 2030, quan Espanya haurà de reduir un 23% les emissions d'efecte hivernacle respecte al 1990 (tres punts més del text que el govern espanyol va enviar a Congrés fa ara gairebé un any), i el 2050, any per assolir la neutralitat climàtica.
En una dècada, les energies renovables han d'haver augmentat el doble i passar del 20% actual que representen en el consum final al 42%. Això farà que s'hagi d'incrementar fins al 74% la seva aportació al sistema elèctric, avui del 40%.
Es preveu la modificació de la llei de propietat horitzontal, que regula els edificis residencials, per facilitar la instal·lació de plantes fotovoltaiques que garanteixin l'autoconsum.
A partir del 2040 es prohibeix la venda de vehicles comercials de combustió interna (benzina, dièsel) però ja el 2030 les benzineres hauran hagut d'instal·lar punts de recarrega per als elèctrics i híbrids, de la mateixa manera que els edificis no residencials que tinguin més de vint places d'aparcament també hauran de col·locar endolls per facilitar-ne la recàrrega.
Abans del 2023 els municipis de més de 50.000 habitants hauran de dissenyar plans de mobilitat i assenyalar una zona de baixes emissions, a l'estil de la que hi ha a Barcelona.
Es declara Espanya territori lliure de fracking i, per tant, ja no es podran atorgar noves llicències per a l'extracció de gas i tampoc es donaran més autoritzacions per a explotacions d'hidrocarburs. En el cas de llicències en vigor actualment, no es podran prorrogar més enllà del 31 de desembre del 2042.
Urani
A partir de l'entrada en vigor de la llei ja no s'acceptaran sol·licituds per a l'exploració o explotació de minerals radioactius i tampoc es podran concedir pròrrogues a les mines existents.