Congeladors portàtils, TACs i màquines d’envasar al buit: així treballen els experts en pedregades del Meteocat

BarcelonaEra l’hora de la migdiada d’un dissabte de finals d’agost a la Sénia, quan de sobte una negror molt intensa es va apoderar del cel. Els testimonis asseguren que just abans que comencés la pedregada no tronava ni llampegava, un fet curiós que també van explicar testimonis de la pedregada de la Bisbal d’un any abans. Van ser uns 20 minuts d’una pedregada que va deixar caure blocs de gel d’una grandària de fins a deu centímetres, com ja havia passat el 2022 en la potser més coneguda pedregada de la Bisbal d’Empordà. El resultat: més de 200 cotxes amb vidres trencats, claraboies foradades, però en aquest cas cap dany personal important.

Al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) hi ha dues persones molt atentes a la tempesta que durant l’últim any s’han dotat del material adequat per sortir a fer treball de camp i poder investigar el fenomen en condicions: són Carme Farnell i Tomeu Rigo, tècnics que combinen la predicció habitual del temps amb la investigació sobre pedregades i tempestes fortes.

Quan va caure la fatídica pedregada del 30 d’agost del 2022 al voltant de la Bisbal, ells ja tenien molta feina feta i ja estava engegat el programa de col·laboració ciutadana #Meteocatpedra, que anima la gent a informar l’SMC sobre fenòmens d’aquest estil. L’excepcionalitat d’aquella pedregada els va crear una nova necessitat: tenir-ne mostres.

Van contactar amb observadors i persones que havien penjat fotos de la pedregada perquè les conservessin al congelador, però no tenien clar com traslladar-les. Com li sol passar a la gent que obre camí, van haver d’improvisar una solució poc ortodoxa i es van plantar a l’Empordà amb una nevera de platja plena de sal gruixuda i plaques de gel. Després de recollir diverses mostres a la Bisbal en força bon estat, un home de Corçà els en va facilitar algunes més: ell les havia guardat en una bossa de plàstic i això les havia mantingut encara millor.

Quan cau la pedregada de la Sénia els tècnics del Meteocat ja estan més ben preparats: pocs dies després del fenomen aniran cap al Montsià amb un congelador que es pot endollar al cotxe i una envasadora al buit per poder mantenir encara millor les propietats de les mostres que han aconseguit que alguns testimonis conservin.

Amb les mostres han dut a terme una anàlisi química i recentment també diferents proves que no tenen constància que s’hagin fet mai: sotmetre una de les pedres a un TAC, una ressonància magnètica i a una prova de rajos X que puguin donar encara més pistes sobre com s’ha format la pedra.

Tot el treball va encaminat a poder confirmar una nova teoria sobre la formació de la pedra en els núvols. Fins fa poc a la facultat s’explicava que la pedra es formava a partir de donar voltes amunt i avall dins del núvol i que els cercles concèntrics que es veuen a la pedra grossa responien a cadascuna d’aquestes voltes.

Ara una nova teoria més complexa apunta que la formació de la pedra té a veure sobretot amb la potència del corrent ascendent dins del núvol, i que els cercles concèntrics responen simplement a les diferents condicions de temperatura i humitat en les quals els cristalls de gel es van sumant a la pedra. A vegades la direcció del vent varia notablement en diferents capes de l’atmosfera, i això fa que el núvol a mesura que creix es torci. Això és el que permet, segons la nova teoria, que a la part alta del núvol hi entri un corrent de vents secundari que aporta els embrions, els primers cristalls de gel a partir dels quals es formarà la pedra.

L'efecte de l'escalfament global

És la segona vegada que cauen pedres de 10 cm en dos anys a Catalunya, un fet que no havia passat des que van començar a fer investigació sobre el tema l’any 2010. En l’era prèvia a les xarxes socials aquests fenòmens eren molt més difícils de constatar, però la base de dades del Meteocat sobre el tema s'estira fins al 2002 sense que hi hagi cap altre precedent de pedra de 10 cm.

De les pedregades d’aquests últims dos anys també sorprèn la proximitat a la costa, ja que fins ara els fenòmens més violents d’aquest estil s’havien detectat a Ponent i en punts del Prepirineu. ¿Hi ha un canvi de patró? ¿Hi està influint l’escalfament de les últimes dècades? Les dades encara són massa escasses per dir-ho amb certesa, però els investigadors de l'SMC han detectat que a partir del 2018 les pedregades comencen a ser més freqüents al nord-est de Catalunya que a Ponent, i tenen la hipòtesi que la interacció amb el mar va ser un factor que va afavorir que la pedra de la Bisbal i la Sénia fos especialment grossa.

Com afecta l’escalfament global les pedregades encara és incert. Alguns experts apunten que amb més escalfament i més evaporació seria lògic que hi hagués menys situacions de pedra grossa, però aquesta no sembla la tendència dels últims anys. Potser en el futur hi haurà menys episodis, però més violents.

En els últims dos anys s’han vist pedres de 16 cm a Texas, un diàmetre fins ara inèdit a la zona. A Europa en països com Grècia o al nord d’Itàlia també hi ha hagut episodis de pedra de més de 10 cm. La tendència no sembla a la baixa, però queda el dubte de si l’exponencial increment en la facilitat de seguiment d’aquests fenòmens que suposen els mòbils intel·ligents i les xarxes socials està esbiaixant les dades.

Avisos immediats

Tomeu Rigo i Carme Farnell són també els instigadors dels avisos de temps violent que des de fa alguns anys el Meteocat emet quan es detecta una tempesta potencialment perillosa. Uns avisos totalment innovadors que s’emeten a partir de l’anomenat lightning jump, un increment sobtat de la quantitat de descàrregues elèctriques que es produeix dins d’un núvol en formació i que permet anticipar en un termini d’entre 30 minuts i dues hores la possibilitat que una tempesta vagi acompanyada de ratxes fortes de vent o pedra.

Als investigadors de l'SMC els agradaria que en un futur aquests avisos disparessin alertes al mòbil de Protecció Civil com les que s’estan posant a prova els últims dies, però al mateix temps admeten que el fet que siguin avisos d’àmbit comarcal provoca a vegades una sensació de falsa alarma si la pedregada afecta només un o dos municipis.