Divisió per les mesquites
Veïns de Sants i Nou Barris s’oposen a l’obertura de dos centres de culte que tenen tots els permisos
BarcelonaLes obres per l’obertura de dos oratoris musulmans a Barcelona -un a Sants i l’altre a Nou Barris- estan provocant algunes tensions veïnals que tant l’Ajuntament com les entitats de la ciutat s’afanyen a calmar. La preocupació que origina tenir aquests centres religiosos a prop de casa (o als baixos de la pròpia finca) es repeteix de tant en tant, però ara sembla que agafa més força, alimentada per la por al terrorisme jihadista i els prejudicis que genera l’islam. Fins ara, la convivència s’ha imposat i l’experiència demostra que els 29 oratoris musulmans que ja hi ha oberts a Barcelona no han generat conflictes.
El teixit social de Barcelona ja s’ha activat davant de les cassolades dels veïns i confia que la preocupació inicial acabi sent “un problema puntual”, segons explica David Karvala, responsable d’Unitat Contra el Feixisme. Aquesta entitat va decidir dijous a la nit afegir-se a “la feina sensible que estan fent les entitats” a favor de la convivència, però insisteix que no es pot titllar els veïns de “racistes” i defensa que només es tracta d’un “malentès” de persones que “segurament desconeixen els musulmans”.
Els dos futurs centres de culte, ubicats als barris de la Prosperitat i la Bordeta, compten amb les preceptives autoritzacions municipals i des de l’Ajuntament expliquen que, si compleixen les condicions de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica i evacuació que determina la llei, s’ha d’atorgar la llicència com en qualsevol altre cas.
Pancartes i cassolades
La trentena de pancartes de “No a la mesquita” esteses als balcons del carrer Japó, a Nou Barris, contrastaven ahir amb el somriure amable d’Abdelaaziz El Blout, veí de la zona i un dels responsables del projecte del centre religiós i cultural musulmà que té previst obrir abans de l’estiu al número 28. En els últims dos mesos, El Blout, vicepresident de la comunitat islàmica de Nou Barris, ha vist créixer l’oposició dels veïns del bloc on ha d’anar l’oratori i dels que viuen als edificis més pròxims. Les seves activitats se celebraven fins ara en un local cedit per altres entitats però en el qual només podien anar a resar dues hores a la setmana.
“No volem una mesquita perquè ens envairan el carrer”, assegurava una veïna des de la porteria del número 26, a pocs metres del polèmic local, on el vicepresident de la comunitat islàmica treballava supervisant les obres. “És un carrer petit, la mesquita provocarà aglomeracions exagerades”, va afegir un altre. Però, a poc a poc, els comentaris sobre la logística i els problemes de mobilitat potencials s’anaven esvaint per deixar lloc al discurs de la por. “No és racisme però... qui diu que, en un grup de 100 o 200 persones, no hi haurà un boig? Hi ha por cap a la gent musulmana i l’islam, jo tinc por”, apunta un tercer.
La mediació de l’Associació de Veïns de Prosperitat i d’altres entitats com la Xarxa 9 Barris Acull, que han mostrat el seu suport al projecte i han participat en dues reunions, no ha aconseguit apaivagar els ànims. La primera trobada, que va comptar amb la presència de José Luis Sánchez, president de l’escala afectada, dos veïns, tècnics del districte i tres membres de la comunitat islàmica, es va celebrar al febrer. Dues setmanes després, el districte va convocar els presidents de cinc blocs i s’hi van presentar 25 persones. “Les suspicàcies estan basades en el desconeixement i les pors, però la realitat és que les obres estan autoritzades. Tot s’està fent d’acord amb la llei i no hi ha cap motiu per témer res”, explica Lourdes Ponce, la persona que fa de mediadora en representació de les entitats. Els veïns contraris ja han organitzat dues cassolades i han recollit 786 firmes.
Un conflicte similar es viu al carrer Súria, al barri de la Bordeta, a Sants. L’oratori del Centre Cultural Islàmic de Sants també ha provocat les queixes d’alguns veïns. El president del Centre Social de Sants, Josep Maria Domingo, va explicar que es tracta d’una entitat “reconeguda i arrelada al barri des de fa 20 anys” i que a part de la pregària del divendres, es fan classes de reforç de català, castellà i àrab, així com activitats per a dones. En tots dos casos, les mediacions s’estan reforçant per evitar el conflicte.