La cara i la creu del TC: Tomba el 'fracking' però permet un fons contra la pobresa energètica

Barcelona / MadridEnèsima estocada del Tribunal Constitucional (TC) a lleis catalanes. Aquesta vegada qui ha patit el ribot de l’alt tribunal ha sigut la llei catalana que prohibeix l’ús del fracking i la llei de grans superfícies comercials fora de les zones urbanitzades de les ciutats. El ple del tribunal de garanties va estimar parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la llei catalana de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic de Catalunya, que incloïa aquesta mesura.

La norma anul·lada plantejava la prohibició del fracking quan pogués tenir “efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona”, o en relació amb altres àmbits competencials de la Generalitat. El Govern va sortir ahir en defensa de la llei catalana i va assegurar que seguirà prenent totes les mesures “per la via que sigui”. “Seguirem garantint que els nostres models els preservarem”, va apuntar el secretari d’Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, que va afegir que a Catalunya “no hi haurà fracking ”.

En la mateixa línia -i aprofitant-ho per defensar l’estat propi-, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va assegurar que la suspensió de la llei avala el camí de “transició nacional”, perquè l’executiu espanyol i el TC “impedeixen ordenar el país amb criteris propis”. “L’Estat només entén el llenguatge del veto”, va insistir Rull, equiparant-ho amb la suspensió de la llei contra la pobresa energètica o l’impost de pisos buits.

El TC ja havia assenyalat en dues sentències anteriors que la prohibició del fracking en normes de comunitats autònomes envaeix les competències de l’Estat. En concret ho va assenyalar respecte a Cantàbria i la Rioja. A part d’aquestes comunitats, Navarra i Andalusia han legislat en contra d’aquesta pràctica. En la sentència d’ahir, el TC insisteix que l’autorització de la fracturació hidràulica amb subjecció a requisits tècnics i a la declaració prèvia del seu impacte en el medi ambient correspon a l’Estat. Per tant, subratlla que la “prohibició absoluta i incondicionada del fracking” ha sigut declarada contrària “de manera radical i insalvable” al que puguin disposar les lleis estatals.

En la mateixa sentència que tomba el fracking, el TC també va anul·lar la prohibició catalana de fer grans superfícies als afores de les ciutats. El tribunal considera que la Generalitat no va “justificar” prou els motius “d’interès general” que la porten a fer aquesta limitació de la implantació d’equipaments comercials. La sentència és només un capítol més del joc del gat i la rata a què fa anys que juguen el Govern i el TC pel que fa al mateix punt de la llei. La que s’impugna ara és la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2015, que tornava a derogar l’article del tripartit, a l’espera de l’aprovació definitiva d’una nova llei comercial al Parlament, que finalment va ser aprovada també la legislatura passada.

Aquella nova llei comercial tornava a incloure la prohibició d’implantar grans superfícies fora de les ciutats, però quan el TC va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol també va deixar en suspens aquella clàusula. Això vol dir que ara en principi les grans superfícies tornen a poder-se instal·lar a Catalunya fora de les ciutats.

L’alt tribunal permet al Govern crear un fons solidari per pagar les factures elèctriques

Una de freda i una de calenta: és la postura que el Tribunal Constitucional adopta ara respecte a la llei de pobresa energètica desenvolupada a Catalunya el 2014 i recorreguda pel govern espanyol. Dues setmanes després que l’organisme prohibís al Govern garantir el subministrament de llum i gas a les famílies vulnerables, el TC decideix aixecar una part de la suspensió de la llei 20/2014 del Parlament de Catalunya. Així, la nova interlocutòria, publicada al BOE i enviada a la Generalitat la setmana passada, segons l’ACN, especifica que el Govern no pot obligar les empreses subministradores a Catalunya a garantir l’aigua i el gas a les famílies vulnerables, però sí que pot crear un fons solidari per ajudar-les amb els pagaments pendents.

El text que ara deixa d’estar suspès assenyala que el fons el poden nodrir tant les administracions públiques com les empreses subministradores. També especifica que el fons “s’ha de desplegar per reglament”. L’alt tribunal també aixeca la suspensió de la part de l’article 17 que explica que si les persones en situació de vulnerabilitat econòmica reben un avís d’interrupció dels subministraments han de presentar un informe dels serveis socials que determini la seva situació, perquè l’empresa subministradora n’estigui al corrent. En canvi, manté la suspensió de la part d’aquest mateix article que insta l’empresa subministradora a evitar el tall de llum o gas fins que “no s’aporti informe o hagin transcorregut dos mesos des que se li va comunicar que s’havia sol·licitat”.

El TC també aixeca la suspensió de l’article 3, que defineix quines famílies estan en situació de pobresa energètica i quines persones estan en situació de vulnerabilitat econòmica. També n’avala la part de l’article 8 que diu que, en cas d’impagament de la hipoteca, els deutors i els bancs han d’acudir a la mediació o poden acordar sotmetre’s a l’arbitratge abans d’interposar qualsevol reclamació administrativa o demanda judicial.

Què segueix suspès

Entre el que segueix suspès per invasió de competències hi ha l’apartat 8 de l’article 17 de la llei, que garantia que les unitats familiars que demostrin una situació de pobresa energètica estaran “protegides dels talls de subministrament, especialment durant els períodes crítics”, com és l’hivern. També segueix suspesa la part de l’article 18 que concreta que, “per interrompre el servei de tracte continuat, cal que hi hagi com a mínim dos rebuts o factures impagats sobre els quals no hi hagi cap reclamació pendent de resolució, sempre que no hagin sigut objecte de reclamació per la persona consumidora, que se li hagin comunicat de manera fefaent les conseqüències d’aquest impagament i que se li hagi donat un termini no inferior a deu dies hàbils per pagar-los”.

La llei 20/2014, tombada parcialment pel TC arran del recurs del govern espanyol, va ser ampliada per la Generalitat amb la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i permet al Govern seguir garantint els subministraments a les famílies vulnerables. Les entitats socials, però, temen que l’Estat recorri també aquesta normativa i la porti al Tribunal Constitucional, que la suspendria a l’espera de pronunciar una sentència definitiva.