Fèlix Colomer: "Vaig confirmar que el pacifisme a Espanya no serveix de res"

BarcelonaFèlix Colomer (Barcelona, 1993), director de cinema documental, es va presentar a la manifestació de Barcelona de diumenge contra l'empresonament de Pablo Hasél amb una pancarta que deia: "Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil". Sense que ell se n'adonés, centenars de manifestants el van començar a seguir com si liderés la protesta, i una allau de periodistes van fotografiar el lema. El fil a Twitter sobre com va acabar la nit s'ha fet viral.

Per què va portar aquesta pancarta?

— Volia veure si la policia era capaç de pegar a dues persones que porten una pancarta de manera absolutament pacífica. I, esclar, quan ho van fer encara van donar més sentit al missatge que volia llançar. Vaig confirmar que a Espanya, i sobretot a Catalunya, el pacifisme no funciona.

¿Recórrer a la violència per protestar és legítim? ¿Fins a quin punt?

— Depèn del país i no sé fins a quin punt. Diversos mitjans expliquen les barricades i la crema de contenidors de manera descontextualitzada i centren el debat en això, quan el més important és què hi ha al darrere. I s'obvia que no deixa de ser una manera de defensar-se dels atacs de la policia. És evident que em vaig posar les mans al cap quan van llançar pedres al Palau de la Música, però entenc que trenquin els vidres d'entitats bancàries.

Com se li va ocórrer el lema?

— El vaig veure en un documental de TV3 sobre les protestes a Hong Kong. Allà ho tenen més clar. Ja volia portar la pancarta a la protesta d'Urquinaona contra la sentència dels presos polítics, però encara no la tenia feta. Me la vaig endur a una manifestació més oficial, en què participaven Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), però em van fer fora fins i tot del carrer. "Aquest missatge no ens representa", em van dir. Em va saber molt de greu, perquè soc soci d'Òmnium i de l'ANC.

Explica que va anar sol a la manifestació i que ràpidament va trobar un voluntari que l'ajudés a portar la pancarta.

— Els meus amics no estan per a aquestes coses, i vaig veure un noi que anava tot sol igual que jo. Li vaig explicar el que volia fer i li vaig demanar si voldria ajudar-me. Resulta que era un refugiat palestí de 18 anys que va arribar aquí amb els seus pares fa cinc anys. Em va dir que només li agafa por si sent avions, perquè li recorden els bombardejos que va patir a casa seva.

¿Van passar por?

— Quan s'acostaven les furgonetes i no frenaven, ell va aguantar i es va quedar quiet per valentia, jo per innocència. Pensava seriosament que si ens presentàvem amb una pancarta de manera pacífica no ens pegarien, que no voldrien aquesta imatge.

I els vídeos s'han fet virals...

— Va haver-hi un moment que vaig dubtar de si ens atropellarien, però van frenar a l'últim moment de cop. Ens van tocar amb els ferros que porten al davant les furgonetes antidisturbis al pit i tot, ja ho fan expressament per fer-te agafar por. Més endavant, quan em vaig tornar a posar davant dels Mossos sí que vaig rebre, i fort.

Per què la pancarta és en castellà?

— Quan la vaig fer anava dirigida als polítics, els jutges i la policia espanyola, tot i que ara el missatge també és per als polítics i la policia catalana.