El confinament fa disparar les denúncies per excés de velocitat a Barcelona

BarcelonaLa reducció del volum de trànsit vinculat a la pandèmia ha tingut dues cares a Barcelona durant el 2020: una de positiva, la reducció de la sinistralitat en un 38%, i l'altra, que és la que preocupa els responsables de seguretat de la ciutat, l'increment de la velocitat fins al punt que els radars van detectar gairebé el doble de conductors que pitjaven l'accelerador més del permès: s'ha passat de 347.173 denúncies per aquest motiu a 604.104. I els mesos en què n'hi ha hagut més són els del confinament més dur, quan els conductors circulaven pràcticament sols, per la "falsa sensació de seguretat" que feien els carrers buits, com ha denunciat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, en el balanç anual de sinistralitat a la ciutat.

No hi ha sorpreses pel que fa als punts que concentren més topades: són aquells amb més volum de trànsit, on se circula a més velocitat i on els semàfors es coordinen per afavorir el vehicle. Encapçalen el rànquing el carrer Aragó i la Gran Via. Sobretot a la confluència amb altres vies molt transitades com Balmes.

Tant Alarcón com el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, han coincidit en remarcar que el de la velocitat és un tema que "preocupa" i que els portarà a anunciar mesures com la col·locació de nous radars – se'n van anunciar 20 nous de fixos al centre aquest 2021 i el pla es detallarà la setmana que ve–, la reducció del límit velocitat a 30 km/ hora en el màxim nombre possible de carrers o els canvis en la coordinació semafòrica. D'aquests últims ja se n'ha fet al carrer Consell de Cent des que s'ha posat en marxa la pacificació tàctica de la via. "A dins de Barcelona s'ha d'aixecar el peu de l'accelerador i posarem els mitjans per aconseguir-ho", ha advertit la regidora de Mobilitat.

Tot i destacar que es tracta d'una realitat condicionada per la pandèmia, perquè encara ara hi ha una baixada del 18% del nivell de trànsit habitual a Barcelona i en els mesos més durs la reducció va ser del 80%, els regidors han remarcat que l'any passat es va tancar amb vuit morts menys als carrers de la ciutat en sinistres –es passa de 22 a 14– i un 30% menys de ferits greus: 141 en total, la xifra més baixa dels últims 16 anys. La gran majoria dels lesionats greus, el 88%, formaven part del col·lectiu més vulnerable, que inclou motoristes, ciclistes, vianants o conductors de patinets elèctrics -augmenta, de fet, la implicació dels vehicles de mobilitat personal en els sinistres: del 2,6% al 4,4%.

De les víctimes mortals, la meitat eren motoristes, quatre vianants, un ciclista, un conductor de turisme i un conductor de vehicle de mobilitat personal. Dotze eren homes i dues dones. I en total són vuit morts menys que l'any anterior. "La baixada és una molt bona notícia però darrere de cada xifra hi ha un drama personal a evitar", ha destacat Batlle.

Nova campanya d'impacte

El tinent d'alcalde ha volgut posar èmfasi, d'una banda, en la necessitat de parlar de sinistres i no d'accidents, perquè en la majoria de casos neixen d'errors humans que serien evitables, i, de l'altra, en l'objectiu marcat per al 2040 de zero morts i ferits en sinistres. Per avançar en aquesta línia per mitjà de la conscienciació, la Guàrdia Urbana ha presentat avui una nova campanya audiovisual amb imatges dures d'accidents reals per alertar de la necessitat d'evitar distraccions. L'objectiu és enviar el missatge que saltar-se un semàfor o atendre un moment el mòbil pot tenir conseqüències.

La manca d'atenció continua sent la principal causa d'accident des del punt de vista dels conductors –va provocar 1.300 dels 5.715 sinistres–, seguida de no respectar les distàncies (803). Des del punt de vista del vianant, el que més sinistres causa és saltar-se un semàfor i travessar per on no toca.

Si es miren les causes indirectes, que són aquelles que ajuden a fer que hi hagi l'accident tot i no haver-lo motivat, destaca l'alcoholèmia: el 2020 es van fer 30.045 tests i 4.966 van resultar positius, 1.003 dels quals amb valors penals. Els drogotests van detectar 1.471 positius, sis dels quals penals. La Guàrdia Urbana també va interposar 41 denúncies penals per conducció temerària.

53 punts negres

A la ciutat hi ha 53 zones considerades res risc, que són aquelles on es concentren set o més accidents en un any –abans de la pandèmia el llistó se situava en els deu però s'ha adaptat a la nova situació– .Aquests punts negres, encapçalats per la confluència entre Aragó i Balmes, han acaparat el 8,2% del total de sinistres. A l'hora d'investigar les causes de les topades, a part d'analitzar aquests punts que en concentren més, els responsables de mobilitat confien, també, en l'extensió de les caixes negres als vehicles –el 2022 en tindran tots els de nova fabricació– per veure què va passar els últims cinc segons de conducció abans que es produís el sinistre.