Barcelona busca eines contra la solitud, intensificada pel covid

BarcelonaLa solitud no volguda és una de les pandèmies del segle XXI, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). I ara el covid i l'obligació de confinar-se han fet que aquest sentiment sigui encara més present en moltes llars, sobretot a les grans ciutats, on la gent cada cop viu més sola: a Barcelona el nombre de pisos amb una única persona s'ha disparat un 13% en quinze anys (205.539).

Però la solitud pot no estar relacionada amb el fet de viure sol, sinó també amb la sensació de no tenir a prop una xarxa de contactes prou potent. Al conjunt d'Europa 30 milions de persones asseguren sentir-se soles i a Catalunya la solitud acompanya el 8,3% de la població, segons dades del European Social Survey. Tot i que es tracta d'un problema que sol estar associat a la gent gran –un 25% dels més grans de 65 anys troben a faltar companyia a Barcelona–, les dades demostren que també en pateixen els infants, els adolescents i la població adulta. I el confinament ha fet que tot plegat s'agreugi. Ho demostren les trucades ateses pel servei de teleassistència vinculades a la solitud, que es van multiplicar per dos i van arribar a un pic de 2.134 al març.

"El sentiment de solitud és profundament transversal encara que erròniament s'associï a la gent gran", remarca el regidor d'Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat de Barcelona, Joan Ramon Riera, que avui ha anunciat que la ciutat ha començat a dissenyar l'estratègia municipal contra la solitud no volguda i que ha constituït un consell assessor científic per poder presentar, a principis de l'any que ve, una bateria d'actuacions. Es crearà, també, l’Observatori Municipal de la Soledat, que inclourà dades actualitzades sobre la solitud a Barcelona; és un aspecte que es considera bàsic tenint en compte que ara totes les dades reflecteixen el problema de manera indirecta, sense un estudi específic sobre el tema.

Se sap, per exemple, que el 13,2% dels infants d'entre 10 i 12 anys de la ciutat responen que no estan segurs que hi hagi algú de la família que es preocupi per ells, segons una enquesta del 2017, i que un 22% no estaven convençuts que la família els ajudaria si tenien un problema. Se sap, també, que un 27% de l'alumnat de secundària assegura que va estar sol de manera habitual en els sis mesos anteriors a l'enquesta (del 2016). I que fins a un 15% dels més grans de 65 anys s'han sentit exclosos del que passa al voltant seu. I s'haurà de veure, també, quin és l'impacte que acabarà tenint el covid sobre tot plegat. De moment, s'estima que un 15% dels barcelonins van passar el confinament sols. I que la gent gran i la gent jove és la que manifesta amb més força aquest sentiment de solitud.

L'estratègia municipal per fer front a la solitud, que es va començar a dibuixar a l'octubre, pivotarà en actuacions com ara ampliar el programa Vincles, que busca la implicació del veïnat, a col·lectius que vagin més enllà de les persones grans, o reforçar els àpats en companyia i remodelar l'espai públic per promoure els llocs de trobada i intercanvi generacional.