El confinament va deteriorar la salut mental de les embarassades

BarcelonaEl covid va deteriorar la salut mental de moltes embarassades durant els primers mesos de la pandèmia. L’accés limitat a controls com les ecografies o les visites rutinàries, la por de parir o de rebre males notícies completament soles, els contagis i les incògnites entorn de la transmissió del virus de mare a fetus o les circumstàncies econòmiques familiars derivades dels acomiadaments i ERTOs han fet que algunes dones hagin experimentat símptomes relacionats amb la depressió i l’ansietat.

Així ho constata un estudi de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que assegura que més de la meitat de les gestants ateses entre el 27 de març i el 4 de maig de l’any passat -és a dir, durant el confinament total- van viure en algun moment un episodi d’angoixa, tristesa o insomni, així com una sensació d’incertesa i por del futur, problemes per gestionar el dia a dia i, fins i tot, menyspreu cap a elles mateixes. La majoria van descriure als seus metges aquest còctel d'emocions i sensacions sense saber que eren símptomes causats pel context pandèmic i, molt menys, que podien tenir implicacions no només en la seva salut mental, sinó també en l'evolució de l'embaràs.

Els serveis d’obstetrícia i de psiquiatria de la Vall d’Hebron van entrevistar un total de 204 embarassades, amb una edat mitjana de 32 anys, i van concloure que un 59% patien ansietat i un 38% tenien símptomes depressius. Els efectes psicològics de la pandèmia i sobretot del confinament domiciliari entre aquestes embarassades van ser molt preocupants, ja que duplicaven les xifres d’afectació entre la població general, que serien del 18% pel que fa als episodis depressius i del 21% pel que fa a l'ansietat.

“Va arribar un moment en què totes les embarassades acabaven sent pacients nostres”, explica el psiquiatre Miguel Sandonis, adjunt del programa de salut mental perinatal del centre. De fet, aquest servei nascut ara fa tres anys atén aproximadament unes 300 dones cada any, però a causa del covid la xifra s'ha disparat i n'està rebent un terç més. El programa s'ha intensificat amb visites més freqüents i fins i tot telemàtiques per a les dones per a les quals el desplaçament fins a l’hospital suposa un augment dels símptomes d’ansietat, per exemple, per por d'infectar-se.

Sandonis subratlla que fer seguiment de la salut mental d'una gestant és essencial, ja que hi ha una associació molt clara entre patir ansietat i depressió i un augment del risc obstètric, com ara parts prematurs o despreniments de placenta. "Abans del covid ja identificàvem els casos amb més predisposició o ateníem dones derivades amb símptomes, però aquells mesos era una afectació pràcticament generalitzada", remarca el psiquiatre.

Pitjor al primer i segon trimestre

L'estudi, on han participat els grups de recerca en medicina materna i fetal i en psiquiatria, salut mental i addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Unitat d'Atenció al Ciutadà i Treball Social conclou que aquests símptomes eren més freqüents durant el primer i el segon trimestre de l’embaràs. "Probablement perquè en les etapes primerenques de la gestació hi ha més risc de perdre el fetus”, raona l’obstetra Maia Brik, investigadora del grup de recerca en medicina materna i fetal del VHIR.

"En els primers mesos hi ha molta necessitat de tenir-ho tot controlat i de resoldre dubtes, però aleshores no era possible fer un seguiment normal", coincideix Sandonis. Entre març i maig, els hospitals van limitar molt l'accés a les instal·lacions, ja que s'estaven destinant gairebé en la seva totalitat a l'atenció covid, i moltes consultes obstètriques es van haver de fer de manera telemàtica o ajornar-se.

Per norma general el seguiment de l'embaràs no és una activitat urgent, entesa com un risc per a la vida de la gestant o del fetus, però aquesta consideració va deixar moltes dones en una situació d'incertesa que s'aguditzava com més primerenca era la gestació.

Per a les dones que ingressaven contagiades de coronavirus l'experiència era encara més traumàtica. Segons Sandonis, els obstetres no podien respondre moltes de les preguntes que els feien, com ara si haurien de parir soles, si podien infectar el nen o si podrien donar-li el pit. "Encara ara veiem clínica compatible amb l'estrès posttraumàtic, com ara que algunes dones tenen por de quedar-se soles o de la foscor després d’haver sigut hospitalitzades", explica el psiquiatre. La Vall d'Hebron és el centre de referència de Catalunya per a la dona embarassada amb covid i moltes de les gestants que s'atenien eren "arrencades del seu entorn".

La crisi econòmica i l'obesitat

Els condicionants socioeconòmics també han agreujat la salut mental de les embarassades. Sandonis explica que moltes de les gestants han viscut en entorns poc segurs, com ara compartint habitatge amb altres persones, sense poder garantir la distància de seguretat, i han hagut de conviure amb la por de contagiar-se i infectar el fetus. "La Vall Hebron rep molta població d'àrees més deprimides socioeconòmicament, i el covid ha fet que moltes dones s'hagin de plantejar el procés de la maternitat en unes condicions encara més adverses, com ara que no entrin ingressos a casa o que depenguin d'ajuts econòmics molt escassos", relata.

Amb relació a la presència de problemes previs de salut mental, la investigació va demostrar que l’impacte del confinament va ser més baix, de mitjana, en les dones que ja tenien símptomes o algun tipus de problema de salut mental previs a la pandèmia. Els investigadors expliquen que la causa podria trobar-se en el fet que un terç ja rebien tractament farmacològic i, a més, perquè les persones amb aquest tipus de trastorns ja poden haver desenvolupat una certa resiliència que serviria com a factor protector enfront d'una situació estressant com és el confinament.