El confinament agreuja els perills de l’assetjament virtual

Barcelona“S’ha fet més consum d’internet amb el confinament. Ens falta saber a què ens hem exposat, però ens preocupen les xarxes socials i els videojocs”. Els Mossos d’Esquadra tenen clar que l’aïllament a casa ha propiciat una comunicació més virtual en què es poden produir activitats que no són noves, encara que fàcilment es poden convertir en un assetjament i derivar en un delicte. El caporal del grup central de proximitat dels Mossos, Guillem Goset, enumera tres perills: el sexting, el griefing i el child grooming. Tot i que les denúncies no han crescut, Goset alerta que l’assetjament virtual “forma part d’un procés” en què les víctimes, d’entrada, poden “no ser-ne conscients” fins que veuen “que es perllonga”. Per això pensa que l’impacte en les denúncies es podria notar d’aquí un temps.

L’assetjament virtual s’ha vist agreujat pel confinament i el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya avisa que la delinqüència “s’ha modificat” per l’estat d’alarma. “Molts delictes se’ns escapen perquè ni les mateixes víctimes se n’assabenten”, valora la criminòloga especialitzada en prevenció i seguretat, Helena Mulero, sobre les activitats vinculades a internet, no només d’assetjament. “Poden creure que no és un delicte o que no val la pena denunciar-ho”, apunta. En aquesta línia, Mulero posa en dubte que s’hagi dit “tan agosaradament que la criminalitat ha baixat” perquè s’ha fet una mitjana dels diversos tipus de delictes, quan hi ha la possibilitat que hagi crescut la xifra negra. El pronòstic és que, si ha augmentat el nombre de connexions a internet durant el confinament, també és probable que s’hagin incrementat -almenys en el mateix percentatge- els delictes en l’àmbit virtual.

Per als Mossos, el primer dels perills és el sexting, perquè tot i que compartir imatges o vídeos de caire sexual amb el consentiment dels implicats “no és un delicte [si són majors d’edat], alimenta el risc de patir una conducta que ho sigui”, explica Goset. En els menors de 16 anys, com que no poden donar el consentiment sexual, és una pràctica “no permesa” que pot suposar la tinença o la distribució de pornografia infantil. Si les imatges, també entre majors d’edat, es comparteixen amb terceres persones sense el consentiment, passa a ser un delicte de revelació de secrets. El caporal afegeix que “és fàcil” que el sexting es converteixi “ràpid” en un delicte, com un sexpreding -per revelació de secrets quan es trenca la confiança-, un ciberassetjament -quan s’utilitzen les imatges per fer mal- o una sextorsió -quan s’amenaça de compartir el contingut.

El segon dels perills és el griefing, “que en nombre de casos no té tant volum i la gent gairebé ni coneix, més enllà de la que el pateix i no li sap posar nom”, assegura Goset. És una pràctica que es fa en els videojocs i en què l’assetjador vol molestar la víctima, una figura similar als trols de les xarxes socials. “Els videojocs mouen molts diners entre els adolescents i els adults. S’hi tenen vinculats comptes corrents o targetes de crèdit i s’hi acumulen premis que s’obtenen després de jugar-hi hores”, explica el caporal dels Mossos, però quan apareix algú que “pots conèixer o no i que et fa la vida impossible, pots arribar a abandonar-ho”. Goset subratlla que també “és fàcil” que el griefing es converteixi en un delicte -en una extorsió- si l’assetjador demana diners o recompenses dels videojocs per deixar de molestar.

Pel que fa al tercer dels perills, és el child grooming, el ciberassetjament pedòfil. En aquest cas, d’entrada ja es tracta d’un delicte. L’autor és un adult que busca menors per obtenir un contingut de caire sexual. “Com que saben que internet els ofereix l’anonimat i una possibilitat enorme, miren quines aplis utilitzen més els adolescents que els interessen. Fan un enviament massiu de peticions d’amistat i es suplanten la identitat amb imatges atractives”, alerta el caporal. Tot i que només acostumen a respondre una minoria de les víctimes, Goset explica que el child grooming comença quan, després d’hores de conversa, es reclama activar la càmera o enviar imatges, a vegades a canvi d’alguna cosa. “El child grooming és un delicte des que es demana contingut sexual als menors de 16 anys quan l’adult coneix la seva edat”, remarca.

Una afectació mundial

El griefing “és residual” i el child grooming “tampoc és massiu”, apunta el caporal dels Mossos, encara que afegeix que els depredadors sexuals són “un problema mundial, amb xarxes de persones que s’hi dediquen i que poden ser d’altres països”, perquè només necessiten parlar la mateixa llengua si no volen fer cap trobada física. Sobre el sexting, Goset diu que abans del confinament “ja s’havia vist que és una pràctica, entre els adolescents i no només els més joves, bastant de moda”.

La criminòloga Helena Mulero subratlla que durant el confinament “té tota la lògica i la seva coherència” que els delictes de l’àmbit cibernètic, en termes generals, hagin pogut créixer mentre les denúncies “a l’esfera del carrer” han caigut. Però Mulero recorda que quan es fan enquestes a la població es comprova que el 70% dels delictes no acostumen a denunciar-se. És per això que qüestiona que es facin servir com a sinònims la criminalitat i les dades policials, perquè es cometria “un greu error” si només es tenen en compte els casos que han conegut els cossos de seguretat. Per acabar, remarca que, en canvi, al març -quan va començar l’estat d’alarma- les denúncies que recullen els Mossos per internet es van mantenir o fins i tot van pujar.