Condemnen els pares de la Nadia a cinc i tres anys de presó per "haver estat vivint a costa de mentir" sobre la filla

BarcelonaL'Audiència de Lleida ha condemnat a penes de cinc anys i tres anys i mig de presó, respectivament, Francisco Blanco i Margarita Garau per haver estafat més de 400.000 euros que van recaptar com a donatius de campanyes solidàries simulant que eren per tractar la seva filla Nadia d'una malaltia rara. El tribunal assegura que els condemnats "vivien a costa de mentir" no sobre la malaltia de la nena, sinó sobre el fet que tingués un "risc imminent de mort" i els tractaments que necessitava.

La sentència fixa en 400.000 euros els diners estafats pels pares, la meitat del càlcul que feia la Fiscalia, que demanava sis anys de presó tant per al pare com per a la mare de la Nadia, a qui acusava de "viure del xantatge emocional". Segons el tribunal, entre el 2010 i el 2016 els pares tan sols van destinar 2.700 euros a tractar la nena. La secció primera de l'Audiència també imposa als dos progenitors un total de 5.000 euros de multes i els ordena retornar els donatius estafats.

Blanco va insistir durant el judici que havia fet servir els diners per viatjar a diversos punts del món per tractar la nena amb una "teràpia de mutació genètica" i que el seu únic objectiu era "allargar-li l'esperança de vida". Però el tribunal explica que els seus arguments "no han aconseguit convèncer la sala". De fet, la sentència conclou que els pares "es van aprofitar" de la malaltia de la nena "per ordir un pla" que els permetés viure a costa de les donacions rebudes. Amb aquest objectiu van crear una associació i van recórrer diferents mitjans de comunicació per "sensibilitzar" tant la ciutadania com els veïns de la zona perquè els fessin les aportacions que van acabar dilapidant "en el lloguer de la casa i de locals, la compra de vehicles, assegurances, hotels i compres diverses", així com en importants "reintegraments" en efectiu.

De fet, els jutges donen especial importància al testimoni de la pèrit forense que va certificar que la malaltia de la menor no era mortal i que els tractaments genètics descrits pel pare eren "de ciència-ficció". També recorden que el mosso d'esquadra responsable de la investigació del cas va explicar que els viatges al Brasil o a Houston (EUA) per operar la nena que explicava el pare no s'havien pogut fer, perquè en aquell moment ni ell ni la petita tenien passaport per viatjar. L'altre testimoni que destaca la sentència és el de la veïna que vivia a prop de la casa familiar, que va explicar que el dia de la detenció dels pares, quan es va fer càrrec de la menor, va descobrir que no patia els atacs d'amnèsia i d'insomni descrits pels pares.

La mare, igual de responsable de l'estafa

La mare de la nena va defensar-se al judici explicant que "confiava" plenament en el seu marit i que era ell qui s'ocupava de planificar els tractaments que necessitava la nena, els viatges per fer-los i de gestionar els diners de les donacions. Però el tribunal considera que tant Blanco com Garau van tenir una participació "voluntària, material i directa" en l'estafa. "No pot negar-se la importància de la participació de l'acusada en el procés de recaptació fraudulenta, aportant amb les seves accions una col·laboració útil, rellevant i operativa", conclouen els magistrats.

La sentència fixa la condemna per a Garau en tres anys i mig de presó, per sota dels cinc imposats al pare. El tribunal ho justifica explicant que la conducta de la mare de la nena va ser "de menys intensitat" que els enganys desplegats pel pare, però tot i això destaca que va actuar de manera "totalment associada i coordinada amb el seu marit, afavorint i possibilitant el frau". La defensa de Garau ja ha dit que recorrerà la sentència.