El CatSalut, condemnat pel retard en el diagnòstic d'un tumor que va provocar la mort d'una pacient
La indemnització serà de 114.691 euros per al marit i 9.557 euros per als cincs fills de la dona, tractada a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida
LleidaEl jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona, mitjançant la sentència tramitada pels Serveis Jurídics del Defensor del Pacient, ha condemnat el Servei Català de la Salut pel retard en el diagnòstic i tractament d'un tumor de ronyó que va provocar la mort d'una pacient. D'aquesta manera, s'ha reconegut el dret dels cinc fills i el marit de la pacient a ser indemnitzats -9.557 euros per als fills i 114.691 per a l'home- per la "defectuosa assistència sanitària prestada" a l'Hospital Arnau de Vilanova.
Els fets van passar l'abril del 2007, quan la dona tenia 64 anys i va ser remesa amb caràcter urgent pel seu metge de capçalera al servei de Nefrologia del centre hospitalari. Quan se li va detectar una hipopotassèmia la nefròloga ho va orientar com un possible hiperaldosteronisme, que és una de les manifestacions del carcinoma suprarenal (situat damunt del ronyó), per la qual cosa se li va encomanar un TAC, els resultats del qual, el maig del mateix any, no van aparèixer. D'aquesta manera, la nefròloga hi va treure importància i va citar a la pacient a fer-se una ecografia al setembre.
Al setembre, quan la nefròloga ja tenia els resultats de les dues proves, que evidenciaven un tumor de la glàndula suprarenal que havia crescut de forma important, va decidir derivar la pacient al cirurgià, que no li va fer fer una ressonància magnètica fins al 22 de desembre del mateix any i la va intervenir quirúrgicament per extirpar-li el tumor el febrer del 2008. Tot plegat, onze mesos després de fer-se la primera visita. La dona va morir el 6 de juliol del 2008.
Segons la part demandant, durant tot aquest temps, les imatges radiològiques '"evidenciaven" un creixement tumoral, passant de 8,5 per 4,6 centímetres al TAC de maig del 2007 a 15 per 12 centímetres i 706,3 grams quan es va extirpar el febrer del 2008. La sentència destaca "l'injustificat retard" que va patir la pacient i a l'hora de valorar la indemnització opta per l'actualització del barem de l'any en curs.
