BarcelonaUna banda per delinquir
Després de setmanes d'un macrojudici tens, amb baralla entre mossos i encausats inclosa, l'Audiència de Barcelona va fer pública ahir la sentència sobre el cas dels Casuals, la facció més violenta dels Boixos Nois. Condemna a 13 anys i nou mesos de presó el líder, Ricardo Mateo, pels delictes consumats i continuats de lesions, robatori amb violència, narcotràfic, associació il·lícita i tinença il·lícita d'armes. En la seva sentència, de prop de 300 pàgines, l'Audiència rebaixa notablement la petició del fiscal, que demanava 119 anys i mig de presó. De la trentena d'acusats, una vintena dels quals del grup dels Casuals, l'Audiència en condemna 14 per un delicte d'associació il·lícita en considerar que constituïen una banda per delinquir. Manté, a més, la situació de presó preventiva per a Ricardo Mateo, David Rodríguez, Enrique Pérez i Juan Sánchez, mentre que disposa la llibertat sense fiança per a Efrén Simón Suárez i César Iván Muñoz, que també són membres dels Casuals, condemnats a penes menors, perquè es considera que no existeix risc de fuga.
La sala dóna per provades diverses de les agressions a treballadors de locals d'oci nocturn a Barcelona i la seva àrea metropolitana, entre els anys 2006 i 2011, atribuïdes a aquest grup. Un altre dels delictes que se'ls atribueix és el d'acudir a una roda de reconeixement amb el seu líder com a sospitós d'apunyalament per "fer patent davant els testimonis la seva actitud amenaçadora" i aconseguir, així, que no l'identifiquessin.
Baralles a les discoteques
Segons el tribunal, el grup dirigit per Mateo es dedicava a atemorir i extorsionar empresaris d'oci nocturn de Barcelona per aconseguir el control de discoteques i, sobretot, del tràfic de drogues que s'hi produïa. I, de fet, algun dels acusats ja havia estat jutjat a la tardor per assalts a narcotraficants. La majoria, però, van resultar absolts o en van sortir amb penes menors. Els líders del grup van seguir dirigint les accions violentes, que es van centrar a provocar aldarulls contra clients i personal de discoteques. Per evitar que es repetissin les baralles multitudinàries, exigien importants quantitats de diners als amos dels establiments.