Societat13/02/2020

La concertada demana més finançament públic per lluitar contra la segregació

Les escoles subvencionades ja han presentat 120.000 firmes contra el nou decret d'admissió

Germán Aranda
i Germán Aranda

BarcelonaLes escoles concertades planten cara al nou decret d'admissions que enllesteix la Generalitat de Catalunya i dilluns van presentar 120.000 firmes al departament d'Ensenyament, a qui acusen d'haver redactat el nou marc sense parlar-hi. Esperen que la negociació arribi ara per mirar de modificar els punts que més els incomoden, sobretot el finançament destinat al combat a la segregació, que veuen insuficient, i que el repartiment de les places a públiques i concertades passi a ser planificat per la Generalitat i l'Ajuntament, sense la participació dels centres.

"Ens preocupa el fet de donar competències a una taula de planificació que contradiu el principi de llibertat d'elecció de centre", alerta Eva Salvà, de l'Associació Escolar Catalana, que pensa que aquesta nova fórmula pot perjudicar els centres, que signen uns concerts per 4 o 6 anys i estaran, en canvi, supeditats al repartiment anual que decideixi Ensenyament. El nou sistema de distribució d'alumnes, a més, pot perjudicar els treballadors de la concertada, el nombre dels quals dependrà de les places educatives que s'hi destinin cada any. Josep Manuel Prats, president de Fapel, afegeix que aquest repartiment de places es faria abans de la preinscripció escolar, "cosa que impossibilita adaptar-se a la demanda social".

Cargando
No hay anuncios

Els representants de les entitats aclareixen que estan d'acord amb el principi de combatre la segregació que planteja aquest decret, però no amb el com. "Així no s'acaba amb la segregació", sosté Salvà, i apunta que a Barcelona només 20 de les 220 places per a alumnes de famílies més vulnerables s'han finançat públicament. "Els 200 casos restants els han pagat les escoles, així que no ens poden dir que no som solidaris", afegeix.

Les entitats es mostren confiades que el departament obrirà ara una negociació que creuen que s'hauria d'haver dut a terme molt abans. "Ni tan sols ens van presentar un esborrany, ens vam assabentar per la premsa d'aquest nou decret", lamenta Prats, de Fapel, que creu que el nou decret ha de donar més veu a les escoles concertades a l'hora de planificar les places públiques.