Les escoles concertades fan campanya conjunta per denunciar "l'infrafinançament" del sector i els atacs "injustos"

BarcelonaLes quatre patronals de les escoles concertades, tant religioses com laiques, han presentat aquest dijous la seva primera campanya conjunta -avançada per l'ARA- per donar-se a conèixer i també per denunciar el que consideren "greuges comparatius" respecte a l'escola pública. Així, els portaveus de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Fundació Escola Cristina de Catalunya han denunciat que l'infrafinançament als seus centres obliga les famílies a pagar les quotes i també han lamentat que se'ls culpabilitzi de la segregació escolar. Les escoles concertades escolaritzen 370.000 alumnes, el 32% del total, i representen 700 centres, 31.000 professors i 6.000 persones d'administració i serveis.

"No estem ben tractats", ha denunciat Carles Camí, de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya. Segons ha explicat, la subvenció que dona el departament d'Educació a les escoles concertades és "insuficient". Al marge dels diners que la Generalitat destina al sou dels professors d'aquestes escoles, Camí ha explicat que una escola d'una línia rep cada curs uns 90.000 euros, que han de servir per pagar el lloguer, el personal d'administració i serveis o el manteniment del centre. "És impensable que l'escola es pugui finançar així", ha lamentat, i ha dit que això "fa necessari les aportacions i les quotes de les famílies". En aquesta línia, Miquel Mateo, de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, ha assegurat que el departament destini 7.000 euros per plaça a l'escola pública i 3.900 euros a la concertada. "Això evidencia l'abandonament i la clara discriminació que pateix l'escola concertada", ha afirmat.

Uns greuges que, segons ha dit Eva Salvà, de l'Agrupació Escolar Catalana, també són de relat: "Se'ns està titllant de coses que són injustes", ha afirmat. En una referència velada a sindicats com la USTEC o associacions com la Fapac -a qui no han citat en cap moment- Salvà ha fet al·lusió per exemple a les afirmacions i les informacions que "culpabilitzen l'escola concertada de segregar més que la pública". "Sembla que hem de resoldre via escola el que no resolem via urbanisme o via social", ha afirmat. A més, ha avisat que en períodes electorals "l'escola s'utilitza com a pedra que estiren els uns als altres" i per això ha dit que, abans que s'estigmatitzi la concertada, volen "explicar-se i se'ls reconegui". Segons ella, el que caldria és finançar més aquelles escoles concertades que escolaritzen més alumnes, tal com passa a l'escola pública.

"Desviacions" a les plantilles

Una de les principals crítiques que fan les patronals de les escoles concertades són les "desviacions" respecte a l'escola pública de tot el que té a veure amb les plantilles. Segons han dit els portaveus, la insuficiència del concert educatiu "s'agreuja" si es té en compte la ràtio de professors i també el premi de fidelitat, una 'paga extra' que es dona als docents de més de 55 anys que porten més de 15 anys al centre. El 2012 el departament d'Ensenyament, amb Irene Rigau al capdavant, va deixar en suspens aquest pagament a causa de les retallades, i ara la conselleria d'Educació de Josep Bargalló no l'ha volgut recuperar. L'acord de les patronals i els sindicats estableix l'extinció definitiva del premi de fidelitat a canvi d'una compensació econòmica que s'abonarà entre quatre i deu anys a tot el personal amb un mínim de deu anys d'antiguitat. Uns diners que hauran d'assumir les escoles a través de les quotes de les famílies perquè la Generalitat ha dit que "no ho vol pagar".

En aquesta línia també han lamentat que no es modifiqui la plantilla de professors de la concertada, que al seu parer és "molt justa". La ràtio de docents per aula és superior a la pública que a la concertada -2 per 1,3 a infantil i primària i quasi 3 per 1,6 a l'ESO, respectivament-, han dit.