La concertada critica que el nou decret no concreti com resoldre l'infrafinançament

BarcelonaLa Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC) i la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel) han criticat aquest dijous que el nou projecte de decret que regula els concerts educatius no inclogui concreció pressupostària de cara als pròxims cursos malgrat reconèixer a la memòria del document que calen 145 milions d'euros per assegurar la gratuïtat. El càlcul d'aquesta quantitat s'ha fet, segons el Govern, tenint en compte els diners que la concertada ha d'aportar per igualar la pública en concepte de plantilles, material escolar i altres conceptes.

L'esborrany, que és públic des d'aquest dimecres, reconeix que aquesta quantitat és la que caldria perquè a la concertada es deixin de cobrar les quotes actuals. "No podem concretar quant i quan s'aniran aportant aquests diners perquè el decret s'aprovarà després dels nous pressupostos i perquè ens cal primer tenir l'informe que s'està elaborant sobre el preu mitjà per plaça escolar", ha explicat a l'ARA la directora general de centres concertats i privats del departament d'Educació, Pilar Contreras. El president de Fapel, Josep Maria Prats, ha criticat precisament que el departament no hagi esperat a tenir aquest informe, que està elaborant pel Síndic de Greuges.

Contreras s'ha mostrat sorpresa pel posicionament de les patronals i associacions de pares perquè "el decret s'ha elaborat en un 95% amb la participació" d'aquestes entitats, ha remarcat. El secretari general de la FECC, Miquel Mateo, ha dit, en canvi, que el nou decret "no fixa un calendari d'execució ni partides pressupostàries" per compensar l'infrafinançament d'aquests centres. El president de Fapel, Josep Maria Prats, ha lamentat que el projecte segueix obligant els pares a fer "un esforç econòmic". Les entitats tenen set dies per presentar al·legacions al text.

Lluita contra la segregació

El nou decret de regulació dels concerts dona continuïtat al pacte contra la segregació escolar, que pretén repartir i equilibrar la presència d'alumnes vulnerables a diferents barris i centres, tant de l'escola pública com de la concertada. Per fer-ho, municipis i Generalitat decidiran el repartiment abans que comenci el període d'inscripcions, per trobar l'equilibri.

Aquesta mesura ja va provocar una reacció en contra de les patronals de la concertada, que ho veuen com un atac "a la llibertat d'elecció de centre" i van presentar al·legacions. També consideren un atac contra la llibertat el fet que el nou decret limiti que els centris no puguin tenir menys d'un 60% de l'alumnat amb domicili al barri o zona educativa. "El que no és lògic és que hi hagi centres que es nodreixin de persones que viuen a 50 quilòmetres", ha respost Contreras.