La conca d’Òdena, 10 dies després

BarcelonaL'endemà que el Govern decretés el confinament per a més de 60.000 persones a Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Òdena per aturar el brot de coronavirus, l'ARA es va posar en contacte amb alguns anoiencs perquè expliquessin com viuen el confinament en aquests quatre municipis. 10 dies després, hi tornem a contactar perquè relatin com han viscut l'aïllament.

ARANWS20200313_010710 històries d'un confinament

Laura, viu a Vilanova del Camí

“Els avis han après a fer videotrucades”

“Teletreballar ajuda perquè et dona una rutina. A la tarda miro sèries i llegeixo. Surto per treure a passejar el gos i a comprar, també per una amiga infermera que té símptomes i no pot sortir.

Intento informar-me poc per no angoixar-me i parlar amb amics per videoconferència. Fins i tot els avis n’han après! El més difícil de gestionar va ser diumenge, quan la meva àvia ens va deixar, perquè no pots fer el ritual habitual ni estar amb la família”.

Aitor Centelles, treballa a 'Ràdio Igualada'

“Les estones mortes ara es fan difícils”

“Els primers dies van servir per descansar, però ara les estones mortes es fan difícils i costa fer activitats originals. Unes 8 o 10 hores al dia treballo a l’emissora i estic ocupat, i quan soc a casa intento no mirar gaire les notícies. He acabat tres sèries pendents i he vist pel·lícules. El pitjor és no poder veure la família, tot i estar a prop”.

Matilde, viu a Igualada

“No he pogut enterrar la mare”

“Patia perquè en 15 dies la mare, amb Alzheimer, perdria el vincle amb mi. Dijous va morir a la residència. Ni en el pitjor dels somnis hauria pensat que acabaria així. No hem pogut enterrar-la ni anar a buscar les cendres. Em queda la sensació que, com que no sentia la meva veu ni li feia abraçades, devia pensar que l’havia abandonat i devia dir: «Jo també marxo»”.

Pau, viu a Igualada

“L’aniversari més estrany de la vida”

“Hem passat moments de tot. Dimecres vaig ser tiet per segona vegada i divendres vaig celebrar l’aniversari més estrany de la meva vida perquè totes les relacions socials van ser a través d’una pantalla. He estat teletreballant amb l’ordinador. He sortit un parell de vegades per comprar, però sense interactuar amb ningú. He fet bricolatge, jardineria, neteja. He fet totes les coses de la llar, sense pràcticament temps de veure la televisió”.

Coral Vázquez, regidora de Santa Margarida de Montbui

“Em quedo amb la solidaritat”

“Ha sigut una setmana de vertigen intentant coordinar els aspectes socials del confinament, com la gent gran que és a casa, i fent seguiment amb el CAP. Em quedo amb la solidaritat de la gent que s’ha ofert per donar un cop de mà i la resposta dels veïns que s’han quedat confinats a casa. Som una comarca petita i tots coneixem algú que ho està passant malament, i angoixa molt no poder abraçar ni fer bé el dol”.

Ramon, viu a Igualada

“M’impressiona el camió desinfectant”

“A poc a poc ens hi anem acostumant. He sortit dos dies a comprar, uns 30 minuts cada cop. Hem fet una videoconferència amb els companys de l’escola i m’ha agradat l’experiència, però les màquines no podran substituir els mestres. M’impressiona sentir com passa el cotxe dient que ens quedem a casa i els camions de la neteja desinfectant els carrers”.

Pia Prat, directora de 'La Veu de l'Anoia'

“Estic més distreta que mai”

“Des del confinament que no compto els dies, estic més distreta que mai. Estic informant i ordenant les notícies i desmentint les fake news que ens arriben. També truco a les amigues i a la família i faig skypes amb els companys de feina. Amb els fills fem una sessió de Netflix al dia i intento llegir una estona cada dia, si pot ser al sol”.

Maria Sayavera, alcaldessa d'Òdena

“No puc complir el confinament”

“El confinament no el puc complir de manera estricta. Vaig cada dia a peu, en menys de dos minuts, a l’Ajuntament, on som tres persones. Hem fet una junta de portaveus i de govern de manera telemàtica. La sensació és estranya perquè, tot i que anem treballant, hem deixat d’atendre molts temes per centrar-nos només en com gestionem el confinament. Estic convençuda que d’això en sortirem una mica millor”.

Rosa Montrabeta, directora de l'escola Dolors Martí

“Estic massa pendent de les notícies”

“He estat molt pendent de la família, dels amics i de les notícies, i molt especialment del meu fill, que és als EUA. Dedico el temps a fer treball telemàtic amb el professorat i l’equip directiu per preparar les activitats que hem enviat als alumnes. També faig pilates i surto un parell de cops a treure el gos. Fins ara no he tingut temps d’avorrir-me, però vull desconnectar perquè estic massa pendent de les notícies”.

Pol, viu a Igualada

“He estat concentrat i també angoixat”

“He tingut estats diferents: des d’estar concentrat amb la feina fins a angoixat amb les notícies. Com a mestre, intento canviar la perspectiva: sembla que la cosa s’allargarà, així que estic plantejant les tasques de manera diferent. I la resta del temps lliure el dedico a Netflix i a fer rutines d’esport. Tot i estar a casa, el dia em passa ràpid”.