L’Estat i les comunitats ajornen el toc de queda

Madrid / BarcelonaEncara no hi ha cap decisió en ferm i les negociacions entre el govern espanyol i les comunitats autònomes per aprovar el toc de queda sembla que van per llarg. Així ho anticipava aquest dijous el departament de Salut, després de participar en el consell interterritorial que se celebra setmanalment entre les diferents conselleries i el ministeri de Sanitat. Un dels punts de l'ordre del dia era abordar la possibilitat que l'Estat restringís la mobilitat i la interacció social a la franja horària nocturna de forma generalitzada, després que governs regionals com els de Castella i Lleó o Andalusia demanessin o aprovessin el toc de queda, respectivament. Si bé des del ministeri de Sanitat no han descartat la possibilitat de desplegar-lo, fonts governamentals han apuntat que la negociació encara està oberta perquè "la decisió no està prou madura": "Continuaran les converses".

La prioritat de la Generalitat és mantenir les competències per decidir si s'aplica un toc de queda a Catalunya. Des de Salut han demanat al ministre Salvador Illa un informe jurídic que estudiï i reculli de manera clara quin ha de ser el "marc jurídic" que sustentaria aquest possible toc de queda. De fet, la consellera Alba Vergés ha recalcat que han de ser les comunitats les que decideixin si l'apliquen o no en funció de criteris científics. Per tant, ha reclamat les "eines jurídiques" que habilitin el Govern a aplicar les mesures de restricció de la mobilitat quan així ho recomanin els seus experts en salut pública.

Sobre l'informe que ha sol·licitat la Generalitat, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha confirmat que a hores d'ara l'instrument jurídic "òptim" per aplicar el toc de queda seria l’estat d’alarma, tot i que ha matisat que aquest no ha estat l’objecte de la discussió, ni s’ha discutit si era convenient o no, perquè és una decisió, ha dit, que han de proposar els experts en salut pública. “No ha sigut una discussió perquè ningú s’oposés a cap mesura. Hem fet una valoració conjunta, on cada responsable autonòmic ha manifestat amb franquesa el seu parer, i n’hi ha que ho han sol·licitat formalment i altres que han manifestat el seu interès”, ha apuntat el socialista en roda de premsa després del consell interterritorial.

Andalusia i País Valencià tiren pel dret

Per ara, l'única comunitat que ha demanat formalment un toc de queda per aprovar restriccions de la mobilitat nocturna ha estat Castella i Lleó. En canvi, País Valencià i Andalusia han tirat pel dret i han anunciat l'aprovació del toc de queda de forma unilateral. El govern regional andalús ha aprovat aplicar el toc de queda per a la cuitat de Granada a partir d'aquest diumenge, tot i que la mesura ha de ser ratificada pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. "Ens sembla correcte", ha defensat Illa.

Poc després seguia les seves passes el País Valencià. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que el seu govern ja prepara l'aprovació d'una norma per implantar el toc de queda entre mitjanit i les 6 del matí al País Valencià. "No dilatarem una decisió que ens sembla necessària", ha afegit Puig en referència a la falta d'acord en el consell interterritorial. El president valencià ha avançat que demanarà a l'Advocacia de la Generalitat que prepari una ordre que posteriorment s'enviarà al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) perquè avaluï la legalitat de la norma i s'evitin així possibles suspensions posteriors. A més de la mobilitat nocturna, la norma també inclourà altres restriccions, però que l'executiu valencià no ha detallat.

Puig ha reiterat que el seu desig és una norma única per a tot l'Estat, però ha afirmat que, si aquesta no es produeix, el seu govern no es quedarà de braços plegats. "Tenim bones dades, les millors de l'Estat juntament amb les Illes Canàries, i encara estem a temps de prendre mesures, de manera que les prendrem", ha emfatitzat.

Després que el Tribunal Superior de Justícia del País Basc hagi rebutjat prohibir les trobades de més de sis persones, el govern basc ha recomanat per la seva banda tancar 25 municipis per l'augment de contagis de covid-19. L'executiu ha demanat no sortir ni entrar de les poblacions afectades excepte per anar a treballar, a estudiar, a centres sanitaris i per atendre persones dependents. També ha aconsellat limitar els contactes socials, fer activitats en llocs oberts i tancar els parcs infantils. De les 21.00 h a les 8.00 h no es permet la venda d'alcohol i els establiments comercials, excepte els de menjar, farmàcies i gasolineres, han de tancar a les 21.00 h.

Guia per a l'actuació "coordinada"

El que sí que han acordat el govern central i les comunitats ha estat un document d'actuacions de resposta coordinada. El text ha rebut l'aprovació de totes les comunitats i l'abstenció del País Basc i Madrid, segons ha explicat el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en roda de premsa després del consell interterritorial. El pla estableix un conjunt de "criteris comuns" per a les regions a l'hora d'adoptar mesures per fer front a la pandèmia. Catalunya també ha donat suport al document perquè, assegura, la majoria de restriccions proposades ja s'estan aplicant, estan previstes en els plans governamentals i no col·lisionen amb la guia i els protocols d'actuació de l'executiu català.

El document és una ampliació dels criteris que Estat i comunitats ja van aprovar al juliol i recull quatre nivells d'alerta. L'últim, "molt alt", implica l'aplicació del nivell d'alerta 3 a banda de possibles restriccions de la mobilitat i tancaments perimetrals, que cada territori haurà d'avaluar en funció dels indicadors de risc. El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, no ha concretat encara quines comunitats estarien dins de cada nivell.

Pel que fa als indicadors de risc, són un total de vuit: sis indicadors sobre la transmissió del virus i dos més relacionats amb la situació del sistema sanitari. Les regions hauran d'adoptar les mesures que s'estableixen per a cada nivell d'alerta i que afecten diferents activitats. Ara bé, aquest text és complementari a les mesures que cada comunitat decideix aprovar. "Qualsevol comunitat pot anar sempre més enllà", ha apuntat Simón.

Aquest és el cas de Catalunya, ja que moltes de les restriccions que va aprovar el Govern la setmana passada es recomanen en els nivells més greus. Una actuació que, fins i tot, ha estat elogiada pel mateix Illa. Entre les restriccions previstes en el pla i que ja ha desplegat la Generalitat, hi ha la recomanació d'evitar els desplaçaments i de sortir del domicili només en casos de necessitat; la prohibició de les reunions de més de sis persones; la prohibició de menjar o beure en espais públics o la limitació dels aforaments a un terç de la seva capacitat en els comerços, així com la prohibició de les sortides de les persones grans que viuen en residències.

Rècord de contagis

"Venen setmanes dures", ha reconegut Illa. El govern espanyol ha notificat aquest dijous 20.968 casos nous de coronavirus a Espanya, la pitjor dada des de l'inici de la pandèmia. Les dades que ha comunicat aquest dijous el ministeri baten un nou rècord en l'evolució de la pandèmia a Espanya. El ministeri de Sanitat ha sumat també 155 morts en les últimes 24 hores. Catalunya torna a ser, un dia més, la comunitat que més contagis comunica, amb 4.417, seguida de Madrid amb 3.632. "La tendència és que continuïn augmentant les xifres", ha avisat Simón.

L'epidemiòleg ha reconegut que la incidència segueix augmentat i per aquest motiu ha demanat "un esforç extra" a la població. La situació als hospitals també preocupa Sanitat. De fet, en aquests moments ja hi ha 14.160 persones ingressades per coronavirus en centres hospitalaris, segons les dades oficials del ministeri de Sanitat. D'aquestes, 1.966 estan en llits d'unitats de cures intensives (UCI), cosa que significa un 22% dels llits UCI ocupats. "El sistema no es col·lapsarà", ha dit Simón, però no ha descartat que pugui veure's afectada l'activitat rutinària.