Una de les comunitats musulmanes més gran de Catalunya no troba lloc on resar
El recinte firal accepta allargar-los per enèsima vegada el conveni de lloguer a l’espera que la comunitat trobi un lloc definitiu
LleidaIbn Hazm és el nom d’una de les comunitats musulmanes més grans de Catalunya. És a Lleida ciutat i, amb més d’un miler de membres, utilitza el Palau de Vidre dels Camps Elisis, un dels pavellons firals de la ciutat, per celebrar-hi les seves activitats. Fa temps que l’ajuntament insta l’entitat a buscar una ubicació alternativa per a les seves celebracions. S'havia acordat amb els seus líders que a finals de març abandonarien definitivament el Palau de Vidre, on es preveu de forma imminent un projecte de remodelació. Però, a les portes del Ramadà (que comença previsiblement el 22 de març), la comunitat musulmana ha aconseguit arrencar dues noves pròrrogues.
En primer lloc, podran seguir al Palau de Vidre fins que acabi el mes sagrat musulmà, abonant el preceptiu lloguer de 1.800 euros mensuals que han anat pagant sempre. A finals d’abril, es traslladaran al pavelló número quatre, on adverteixen que el preu serà més elevat, i s’hi podran estar fins al setembre com a data límit. “Més enllà d’aquí, serà impossible allargar l’acord”, adverteix el director de Fira de Lleida, Oriol Oró. És precisament al setembre quan s’intensifica l’activitat firal de la ciutat, primer amb la popular Fira de Sant Miquel, mentre que el Palau de Vidre ja no estarà mai més disponible. Les obres de remodelació, que costen sis milions d’euros (la meitat sufragades per fons europeus), preveuen reconvertir-lo a partir de 2024 en un espai d’usos socials i esportius, on el culte religiós no tindrà cabuda.
La comunitat Ibn Hazm disposa ara d’un nou marge de sis mesos més per trobar un espai definitiu per a les reunions. Els seus responsables ho celebren, però sense eufòria. El seu president, Mohammad Abouchi, reconeix que una comunitat d’aquestes dimensions té serioses dificultats per trobar un espai que compleixi amb les ordenances municipals sobre centres de culte. Després de la darrera modificació d’aquesta normativa, els centres que estiguin dins del nucli urbà han de tenir un aforament màxim de 200 persones, mantenir una distància de 200 metres respecte a un altre centre de culte diferent i disposar d’un ample de vorera de tres metres com a mínim. Aquests condicionants obliguen la comunitat a anar-se’n del centre de la ciutat. “Tenim algunes opcions de solars i edificis als afores, però encara res en ferm”, admet Abouchi.
Però hi ha veus més crítiques dins la comunitat musulmana. Mourad el Boudouhi, president de l’associació Watani per la Llibertat i la Justícia i membre del Consell de la Ciutat de Lleida, lamenta que “l’ajuntament no faciliti espais per a usos comunitaris” com el de la pregària, i denuncia que l’ordenança municipal, tot i haver-se flexibilitzat, sigui encara massa restrictiva. Explica que “no hi ha esforços per part de l’administració”. “Ens hem de posar tots plegats les piles”, reclama Boudouhi, referint-se tant a la Paeria com al col·lectiu musulmà, per trobar coordinadament un espai adequat per Ibn Hazm.
Queixes pel soroll i desnonaments
Aquesta comunitat fa molts anys que, de fet, arrossega titulars del mateix calibre. Va obrir una primera mesquita al carrer Pau Claris l’any 1997, però davant el ràpid augment dels seus feligresos es va acabar traslladant als baixos d’un edifici del carrer del Nord de la ciutat. Allà va acumular nombroses queixes veïnals per sorolls i molèsties i van incomplir reiteradament el límit de l’aforament aprovat. El setembre de 2010, la Paeria va ordenar el seu tancament i, un any després, es va executar el seu desnonament per ordre judicial. Durant mesos, els membres d’aquest col·lectiu van estar resant al carrer i, poc després, van arribar a un acord per utilitzar el Pavelló de Vidre en règim de lloguer.
Hi ha hagut reiterats intents de construir una nova mesquita, però sempre han fracassat. L’any 2007 la comunitat va signar un acord per instal·lar-se al polígon industrial, però no va fructificar. Deu anys després van intentar comprar un espai al barri de Pardinyes que no va acabar sent òptim. I fa tan sols dos anys van presentar un projecte de mesquita al carrer del Nord que tampoc complia amb les noves ordenances municipals. Ara tenen sis mesos més per ubicar definitivament el seu temple si no es volen veure abocats a resar de nou al carrer.
Segons Watani, a Lleida capital hi ha legalitzats tres llocs per practicar la religió islàmica (a part del Palau de Vidre), mentre que dos més han rebut en els darrers mesos expedients urbanístics per incompliments amb la normativa. I és que, segons la mateixa organització, a la ciutat hi ha més de deu mil persones (majoritàriament marroquines, però també algerianes i senegaleses, entre altres nacionalitats) que practiquen la religió islàmica.
