La comunitat educativa nega que el nou model liquidi la immersió

BarcelonaEl departament d’Ensenyament va fer públic dimarts al vespre el document El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, en què es reafirma el català com a llengua vehicular a l’escola -com es fa des de l’any 1983- però assumeix que cal “actualitzar” i “orientar” el sistema educatiu cap a un model lingüístic plurilingüe que garanteixi una bona formació de català, castellà i anglès i també doni cabuda a altres idiomes. El document (és una guia i no una llei, i no concreta percentatges d’hores ni terminis d’aplicació) va aixecar ahir polèmica -sobretot a les xarxes-, amb acusacions al departament de voler carregar-se el model d’immersió lingüística, un dels principals consensos de país, perquè inclou per primera vegada que es pugui fer més castellà en entorns catalanoparlants. Tant el departament com els diferents actors de la comunitat educativa consultats per l’ARA neguen que el nou model liquidi la immersió i posi en risc que el català continuï sent la llengua vehicular a l’escola.

De fet, a la primera pàgina del document es deixa clar que la llengua vehicular a l’escola és el català, però hi ha dos paràgrafs que van suscitar una allau de crítiques a Twitter en interpretar que el castellà passarà a ser l’idioma principal en alguns centres. En concret, hi diu que en les zones castellanoparlants, el castellà “s’ha d’ensenyar com a llengua primera dels alumnes, ja que la portaran de casa i de l’entorn”. Es va interpretar “llengua primera” com a llengua vehicular, quan en realitat es feia referència a llengua materna : el que proposa el text és que “especialment” als alumnes que provenen de l’Amèrica Llatina -i que, per tant, saben parlar en castellà-, l’escola ha d’ensenyar-los “els registres formals de la llengua castellana”.

“El català no es toca”

Moltes crítiques van carregar contra la possibilitat que les escoles en entorns de “catalanització plena” hagin d’“incorporar blocs de continguts curriculars en castellà i planificar activitats que potenciïn l’expressió oral dels alumnes”. Segons el departament, això ja ho fan el 14% de les escoles. “L’objectiu és aconseguir que tots els alumnes siguin altament competents en català i castellà, i aquesta és una estratègia que s’ha de seguir de manera diferenciada a cada centre”, va insistir el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a SER Catalunya, en què va deixar clar que el model d’immersió no canvia. També hi va insistir el president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte ahir a l’IEC: “La normalització de la llengua no es toca. És un projecte d’èxit, de futur, de cohesió social”.

El que fa Ensenyament no és ampliar l’horari de castellà -ara se’n fan dues hores setmanals a primària, tres a ESO i dues a batxillerat-, sinó donar flexibilitat als centres perquè els que estiguin en entorns catalanoparlants i detectin que els seus alumnes tenen un nivell més baix de castellà puguin reforçar-lo. I viceversa: el nou model també ha de servir perquè els centres de zones castellanoparlants, com alguns de l’àrea metropolitana, puguin incrementar les activitats en català quan calgui si es justifica una necessitat pedagògica. El problema és que aquesta opció no es concreta de manera tan taxativa en el document, sinó que es dona per descomptat en el moment que s’afirma que el català és la llengua vehicular a tot el sistema.

L’opinió dels experts

Tot i l’allau de crítiques contra el departament, els experts consultats asseguren que el nou model no perjudica el català a l’escola. “Pot servir per millorar la política lingüística del país. Si s’aplica correctament, no té per què ser un risc, sinó una oportunitat”, assegura Francesc Xavier Vila, director del departament de filologia catalana de la UB, que considera que pot servir per incrementar l’ús del català a l’ESO en zones castellanoparlants -la immersió lingüística s’aplica només a primària; a la secundària no està regulada- i també per “donar visibilitat i mantenir el capital” de les llengües estrangeres. Aquest és un dels puntals del nou model, que preveu incloure idiomes que formen part del dia a dia de molts alumnes, com l’àrab, el xinès o el romanès, i fer-les optatives a l’ESO o amb extraescolars. Però aquest objectiu obligarà a millorar substancialment la formació del professorat.

Això, segons el professor investigador ICREA a la UPF i expert en bilingüisme Albert Costa, no farà retrocedir el català a les aules i, en canvi, pot donar un “reconeixement social” i “ajudar a la cohesió i a la implicació a l’escola” de les famílies nouvingudes. “Es flexibilitzen les hores de català i castellà depenent del context lingüístic on es troben els nens”, afirma Costa, que ho veu com una manera de garantir la immersió i a la vegada també assegurar un castellà fluid en zones on el català està molt més estès socialment que el castellà. “I això no serà triat per les famílies”, diu -com volen el PP i Ciutadans-, sinó pels professionals del centre i el departament en funció de l’entorn.

Qui va mostrar més preocupació per l’anunci del departament va ser la Plataforma per la Llengua, que no va amagar la seva “sorpresa” per si el nou model pot suposar una disminució de l’ús i de la competència lingüística del català. Després de reunir-se a la tarda amb Bargalló, la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana, va explicar que presentaran propostes al departament per revisar la redacció d’algunes parts del document perquè quedi clar que “el català no en surti perjudicat”.

Actualitzar el model

Però la majoria d’entitats de la comunitat educativa van treure ferro a la polèmica. La presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, va reivindicar l’aposta pel plurilingüisme. “No es vol matar el model d’immersió, sinó posar-lo al dia perquè el nostre context sociolingüístic no és el mateix que el dels 80”, va afirmar.

Martí va posar sobre la taula una altra idea: “L’objectiu és que els alumnes acabin estimant totes les llengües, que no es vegin com una imposició”. Eduard Vallory, del Centre Unesco, també va rebutjar la idea que les llengües siguin “excloents”. “El nou model és una mostra de sistema educatiu avançat, que vol tenir una llengua vehicular sense que signifiqui homogeneïtzar”, va dir. Des del món sindical, Manel Pulido, de CCOO Educació, va assegurar que no es desmantella el sistema d’immersió, sinó que “es deixa llibertat als centres perquè s’ajustin per garantir les competències lingüístiques” necessàries. Segons els informes PISA i les proves de selectivitat, el nivell de castellà dels estudiants catalans està en la mitjana de la resta de l’Estat.

Josep Bargalló

Francesc Xavier Vila

Albert Costa

Francina Martí