Clam al carrer: “Volem continuar estudiant en català”

BarcelonaAmb “molt d’orgull”, la Roser Munt explica que va haver d’aprendre català pel seu compte, ja que a l’escola de la seva època l’única llengua permesa era el castellà. L’Emma Suñé, mestra de professió, no vol ni pensar el que suposaria pedagògicament segregar els alumnes per llengua. La majoria dels seus alumnes són castellanoparlants i reconeix que és a l’escola on aprenen un català “de qualitat” que els permetrà treballar en un futur. L’Oriol Cisteró, pare de dos nens, assegura que “la llengua” no és el problema de l’escola. “Això és el que ells voldrien”, diu. Tots tres van desafiar ahir la pluja i van sortir al carrer per defensar l’escola catalana. Entre paraigües de totes les mides i colors, unes 8.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar ahir a la tarda pel centre de Barcelona per protestar contra els atacs que l’escola ha rebut els últims mesos per part del govern del PP i de partits com Ciutadans i Societat Civil Catalana.

La comunitat educativa veu l’actual model d’escola catalana amenaçat, després que el ministeri d’Educació anunciés fa un mes que vol incloure una casella en els formularis de preinscripció escolar perquè els pares puguin escollir si volen que els seus fills estudiïn en castellà. Una mesura que, a la pràctica, significaria la fi del català com a llengua vehicular. És per això que la plataforma unitària Som Escola, que integren sindicats com la USTEC-STEs i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Fapac i entitats com Òmnium Cultural i l’ANC, va convocar pares, alumnes, mestres i ciutadans a defensar l’escola al carrer sota el lema “L’escola catalana democràtica i cohesionadora no té por”. A la manifestació hi van participar dirigents polítics de tots els partits excepte del PP i Ciutadans.

“L’escola catalana no té por dels atacs dels que volen dividir la societat catalana, ni del 155, ni dels que volen imposar alguna cosa que mai han pogut guanyar a les urnes perquè és evident que l’escola catalana és un model d’èxit”, va dir Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium. Des del restabliment de la democràcia no hi ha res que hagi generat tant consens com la implantació del model d’immersió lingüística, que ha servit durant els últims trenta anys d’eina integradora d’alumnes vinguts d’arreu i d’ascensor social. “A l’escola es parla català, castellà i anglès. La meva filla té amics que parlen català i altres que parlen castellà i mai hi hagut cap conflicte entre ells”, explicava la Cristina Sánchez, que va sortir al carrer amb la seva filla, Adriana Tarrida, de 24 anys, que aquest curs s’ha estrenat com a mestra d’educació infantil a l’escola pública.

“Volem que ens deixin en pau”

La manifestació, però, no va ser tan festiva com en altres ocasions. Potser pel temps -un plugim va acompanyar tot el recorregut des de la cruïlla de la ronda de Sant Pere amb el passeig de Gràcia fins a l’Estació del Nord- o potser pel desgast després de mesos de mobilitzacions. La protesta d’ahir va coincidir amb la manifestació dels pensionistes al matí. Durant la marxa també es van corejar lemes a favor de l’escola pública, com ara: “Els diners públics per a l’escola pública” i “Sí que hi ha diners, els doneu a l’Opus Dei”. Precisament les escoles concertades es van desmarcar de la convocatòria en considerar que sobre la protesta hi planava “una defensa de l’escola pública basada en un atac frontal a la concertada”.

Les samarretes verdes -en homenatge a la marea verda educativa a les Illes Balears- es barrejaven ahir amb els llaços grocs i amb paraigües de la Patrulla Canina i de la Peppa Pig. Moltes famílies van sortir a defensar l’educació dels seus fills. La Núria i el seu germà Joan, tots dos preadolescents, es manifestaven al costat dels seus pares. Ho tenien clar: “Volem continuar estudiant en català. Volem que ens deixin en pau, volem l’escola com està ara”.