Científics alerten del dany que pot fer a la recerca catalana la pèrdua de fons europeus

BarcelonaDes del Barcelona Supercomputing Center, on s'allotja el superordinador MareNostrum, s'estan executant simulacions informàtiques amb proteïnes i altres molècules susceptibles per accelerar el disseny d'una vacuna efectiva contra el covid-19. El projecte, de caràcter internacional, és possible perquè hi ha investigadors altament qualificats en tècniques de simulació i perquè es disposa d'una màquina, uns equipaments i uns edificis que ho fan possible. Part d'aquesta infraestructura es va posar en marxa ara fa 15 anys amb el suport de fons Feder. Justament aquesta mena de recurs econòmic, que permet el cofinançament amb diners europeus d'equipaments singulars, és el que ara està en qüestió arran de la instrucció de reprogramar els encara no executats per redirigir-los a despesa sanitària. El Govern ha enviat la instrucció als centres de recerca al·legant que ho fa forçat pel ministeri d'Hisenda, que assegura que és una recomanació europea i que l'última paraula la tenen les comunitats autònomes.

El cas del MareNostrum no és l'única inversió de "retorn a llarg termini" que hi ha en marxa a Catalunya, recorda Josep Maria Martorell, director associat del BSC, en referència als fons estructurals europeus. Eduard Batlle, un dels investigadors amb més visibilitat internacional per la seva recerca en càncer colorectal, treballa en un centre, l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), construït i equipat parcialment amb fons Feder. I com ells, molts altres investigadors que treballen en centres de primera línia internacional que s'han posat en marxa sobretot els últims 15 anys. El sincrotró Alba, el Centre de Regulació Genòmica, l'ICFO, l'IBEC, l'Institut de Nanotecnologia, l'Institut Català d'Investigació Química i tants altres que, juntament amb les universitats, conformen l'ecosistema de ciència i tecnologia català, deuen part de la seva existència a aquests fons. També equipaments de caràcter sanitari, ambiental o cultural.

Respecte a les intencions del ministeri, els dos investigadors són categòrics: "És una mala notícia", diu Martorell. "És un drama", afegeix Batlle. "Retirar diners destinats a recerca per atendre despesa sanitària quan portem una dècada de retallades és no entendre el que significa la crisi del covid-19", afegeix. "És evident que s'ha d'invertir en sanitat i resoldre la despesa sanitària, però no a costa del sistema", remata Martorell.

Xavier Trepat, investigador ICREA a l'Institut de Bioenginyeria, aporta un argument de pes. "No és casualitat que els països que han donat una millor resposta a l'emergència sanitària siguin els que més inverteixen en ciència i tenen un sistema més robust". "Des de la ciència s'han fet aportacions de pes internacional en la recerca d'una possible vacuna i nous fàrmacs", insisteix Joan Guinovart, exdirector de l'IRB. "Només amb recerca de qualitat es guanyarà musculatura per a aquesta i altres crisis futures", completa Trepat. "En cap cas amb retallades com les que patim des de fa més de deu anys", lamenta Guinovart.

Laura Lechuga, investigadora de l'Institut de Nanotecnologia, coincideix que el problema és de fons i que és de caràcter estructural no només a Espanya sinó també a Europa. La científica, que coordina un projecte europeu per al diagnòstic de la covid i que també forma part del grup de treball multidisciplinari que assessora el govern espanyol en matèria de I+D+i, considera que hi ha una dependència tecnològica "excessiva" que ha condicionat l'abastiment de material i equipament sanitaris.

"Passa de manera exagerada a Espanya però també a Europa", diu. Aposta per canviar "dràsticament" el model de recerca i innovació i reduir la dependència de subministres essencials. "No es pot retallar en allò que fa possible un teixit industrial d'alt valor afegit, l'únic capaç de donar resposta a crisis de la dimensió de la covid", conclou Trepat. Alemanya, Corea del Sud, la Xina o fins i tot França, entre molts altres, donen força a aquest plantejament.