Comunicar cada dia a 40 persones que s’han de confinar

BarcelonaQuan una persona dona positiu de covid-19 el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) rep una llista amb tots els contactes estrets en les últimes 48 hores del contagiat. Així, s'inicia un rastreig que acaba amb una PCR de tots els contactes i un confinament preventiu. Abans d'això, un grup de persones anomenats gestors administratius truquen als contactes estrets, un per un, per comunicar la notícia: han d'estar en quarantena 10 dies.

Són 700 persones les que cada dia fan una mitjana de 40 trucades per cap. I la durada de cada trucada, també de mitjana, és de cinc minuts, però a l’hora de la veritat cada una és un món diferent: algunes curtes i rases, d'altres llargues i plenes de dubtes.

Cada positiu de coronavirus implica, de mitjana, cinc contactes. I cada contacte estret es tradueix en un total de tres trucades per tal d'efectuar un seguiment: una el primer dia, una a la meitat de la quarantena i una l'últim dia de confinament. Un positiu, 15 trucades; 100 positius, 1.500 trucades. Per fer front al gran volum de feina, les 700 persones es reparteixen en tres torns: un de matí, un de tarda i un de caps de setmana i dies festius.

La Lídia i l'Àlex treballen des del mes de maig en el torn de matins. Tots dos provenen de carreres relacionades amb les ciències de la salut i, quan la pandèmia es va obrir camí, van decidir posar el seu gra de sorra per lluitar-hi. No va ser ni als hospitals, ni a l'atenció primària, ni fent cribatges massius, sinó en una sala plena de telèfons i una llarga llista de persones a qui trucar.

"Som el planter de la salut del futur", explica l'Àlex, que afegeix que gairebé totes les persones que treballen fent trucades estan estudiant graus relacionats amb la sanitat. I són molt joves: "La mitjana d'edat se situa en els 22 anys".

La feina, a priori, sembla fàcil: escriure nou dígits en un teclat, trucar i comunicar a la persona que és a l'altra banda que ha estat en contacte amb un positiu de covid-19 i que s'ha de confinar 10 dies i fer-se una prova PCR. Però no tot ho és, de fàcil: "Molta gent s'espanta, intentem calmar-los i resoldre tots els dubtes. D'altres s'ho prenen malament, diuen que no es poden confinar, que tenen por de perdre la feina", explica la Lídia. A mesura que la pandèmia ha avançat, els dubtes s'han anat reduint. "Al principi hi havia molt desconeixement, la gent es preocupava molt, ara ja hi estan acostumats, més informats, i tot és més fàcil", assenyala l'Àlex.

"I per què m'he de confinar?"

La pregunta més repetida és: "¿I jo per què m'he de confinar si dono negatiu de la prova PCR?" "Sempre acaba sortint aquest dubte. La gent no ho entén, moltes vegades s'indigna", descriu la Lídia. Tot i els dubtes, les pors i la incertesa, "hi ha més respostes positives que negatives". Sobretot amb el temps, perquè no tot es queda en una única trucada.

"A la segona i la tercera tothom està més calmat, hi veuen una sortida", explica l'Àlex. I és que les 700 persones que fan unes 40 trucades cada dia no només transmeten una notícia, sinó que també engeguen un procés d'acompanyament emocional. "Els ajudes, i ho notes", descriu la Lídia.

Els gestors administratius també han de detectar com estan anímicament les persones que són a l'altra banda del telèfon. "Si veiem indicis de depressió i desànim facilitem el tractament d'un psicòleg", explica la Irene, que treballa al SEM des de fa un mes. "L'empatia és el valor més important per treballar aquí", apunta. La feina és dura i constant, amb moltes hores al telèfon i moltes males notícies per comunicar.

"Per una banda, saps que estàs ajudant la gent, però alhora els comuniques una mala notícia. És contradictori", explica la Irene. Tenen una feina nova, mai vista fins ara, i tots esperen que no tingui gaire recorregut: "Quan nosaltres haguem deixat de fer això, voldrà dir que anem bé".