El Gimnàs Social Sant Pau del Raval es torna a salvar

BarcelonaAcostumat ja a les solucions d'última hora, el Gimnàs Social Sant Pau del Raval ha salvat l'última amenaça: l'ordre de desnonament que s'havia d'executar dimecres que ve, després que el projecte funcionés sense contracte de lloguer des del juny. Ara té al davant dos mesos més d'oxigen, que és el termini que s'han donat l'Ajuntament de Barcelona i la propietat de l'edifici, la família Samaranch-Viñas, per analitzar diferents propostes de futur i aturar l'amenaça immediata sobre l'espai. El regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, ja es va reunir ahir dijous amb representants de la propietat, que no tenien intenció de frenar el procés, i van acordar llavors tornar-se a veure aquest divendres. La nova trobada ha servit per segellar una entesa que garanteix més mesos de vida al projecte social del Sant Pau. El gimnàs, de fet, funciona ara com un equipament d'emergència –amb conveni amb el consistori– per atendre persones afectades per la crisi del covid i ofereix dutxes i roba neta a 150 homes i 25 dones.

"Estem molt contents", celebra, alleujat, Ernest Morera, la cara visible del Sant Pau, que remarca, però, que cal una solució definitiva perquè el projecte social deixi de viure en una permanent corda fluixa com l'expropiació que ja va aprovar el ple el 2018 i que es tornarà a discutir en comissió la setmana que ve a proposta de JxCat. Ahir Morera ja assegurava que estaven tranquils, confiats, tot i sentir l'incessant tic-tac de l'amenaça de desnonament al clatell i la negativa manifesta de la propietat a renegociar. Ara, segons ha detallat el regidor de Ciutat Vella, la propietat ha acceptat aturar el procés i tant la família com el consistori estudiaran les diferents solucions que uns i altres han exposat.

Sobre la taula hi ha des de la proposta que ha fet la propietat per moure el gimnàs a una finca del carrer del darrere –cosa que permetria tirar endavant la construcció de pisos prevista– o que el consistori adquirís l'espai, una possibilitat que ara mateix dista en els termes econòmics. "Fins ara no volien vendre, ara s'han obert a aquesta possibilitat i ens haurem de posar d'acord", ha defensat el regidor, que ha dit que descarten qualsevol via no negociada com l'expropiació. La propietat, al seu torn, assegura que ha fet un "nou esforç" per suspendre el desallotjament i que confia que la solució que es trobi ara sigui la "definitiva".

Tenint en compte aquesta funció social agreujada pel context de crisi, i que s'ha fet encara més necessària amb les baixes temperatures d'aquests dies, els responsables del gimnàs estaven convençuts que el desnonament no podria tirar endavant. "Seria incomprensible", apuntava Morera, que remarcava que, davant de la falta de respostes que havien obtingut fins ara per part del govern municipal, havien fet que el que era el seu pla B, intentar adquirir l'espai, passi a ser el pla A, que era que el govern complís amb el compromís aprovat pel ple d'expropiar l'edifici, mantenir el gimnàs als baixos i construir habitatge social. Assegura que compten amb la complicitat d'entitats i empreses importants per oferir a la propietat una quantitat equivalent al valor de taxació, que situa en uns sis milions d'euros, però que, de moment, no han obtingut cap resposta.

Fonts de la família propietària, en canvi, neguen haver rebut cap proposta de compra per part dels responsables del gimnàs o de cap persona que es declarés pròxima al projecte i reiteren que volen construir 48 pisos en aquesta parcel·la i que fa gairebé dos anys que esperen la resposta municipal a la seva petició de llicència –van demanar el certificat d'aprofitament urbanístic abans que es fes obligatòria la reserva del 30% d'habitatge social en les noves promocions–. Aquest divendres, de fe, han reiterat a l'Ajuntament que esperen aquest permís. Fins avui, defensaven que no hi ha motius per frenar el desnonament i que la tasca social del gimnàs pot continuar en un altre espai. La família ja va pactar a través de l'Ajuntament una pròrroga de tres anys del contracte de lloguer, que és la que va vèncer al juny, i apunten que el compromís aleshores ja era buscar un espai alternatiu. Finalment, però, s'han avingut a frenar el procés.

Pressió política

Mentrestant els grups de l'oposició han incrementat la pressió sobre el govern de Colau. El cap de files d'ERC, Ernest Maragall, ha demanat a l'alcaldessa que expropiï l'edifici: "És urgent i no podem esperar, perquè el desnonament és imminent i hem d'actuar com ja es va fer en el cas de La Casa Buenos Aires (Sarrià), les casetes del carrer Encarnació (Gràcia) i la Torre Garcini (Horta)".

També el grup municipal de JxCat té previst portar a les comissions de la setmana que ve una proposta per demanar que l'Ajuntament adquireixi el local i salvi el projecte.

Abans de Nadal el gimnàs ja va protagonitzar accions, com una cadena humana per portar aigua des de la piscina fins a l'Ajuntament o concerts al seu propi terrat per reclamar respostes al govern municipal.