Compte enrere per acabar amb el canvi d’hora

BarcelonaAvui sentirem un altre cop la vella cantarella: “A les dues seran les tres”. Probablement no sigui l’última vegada que ho sentim. Segurament a la tardor també haurem d’endarrerir els rellotges una hora, i la primavera vinent, com avui, els haurem d’avançar. Però aquesta mesura està cada cop més qüestionada i, segons els experts, està en vies de desaparèixer.

El Parlament Europeu va aprovar al febrer una resolució per demanar a la Comissió Europea una avaluació exhaustiva del canvi d’hora. Els resultats no seran vinculants, però el fet que 384 eurodiputats votessin a favor d’aquest replantejament i només 153 ho fessin en contra fa creure als detractors del canvi d’hora que la fi d’aquesta mesura arribarà aviat.

“No tinc cap mena de dubte que estem a prop d’eliminar el canvi d’hora”, assegura a l’ARA Fabian Mohedano, impulsor de la reforma horària a Catalunya. L’activista, però, lamenta que la majoria de partits no tenen una opinió formada sobre el tema i que els temps de Brussel·les són lents. Per aquesta raó, diu, no és possible marcar una data exacta per a l’eliminació del canvi d’hora.

L’horari d’estiu, que és el que marca el canvi d’hora al començament de la primavera, va estendre’s durant la crisi del petroli dels anys 70, i des del 1981 s’aplica a tot Europa. La idea original era mantenir l’antic costum d’adaptar l’activitat humana a la durada del dia -variable al llarg de l’any- i també reduir el consum d’energia.

En contra del canvi d’hora

Entre els experts, però, l’opinió majoritària és que actualment no hi ha gaires raons per mantenir el sistema. “L’estalvi energètic, que va ser la raó principal per la qual es va fer el canvi d’hora, ja no té sentit”, explica Fabian Mohedano, que indica que a Catalunya l’estalvi global no supera els 14 milions d’euros. És a dir, un o dos euros per família cada any.

L’estalvi és especialment insignificant a Espanya a causa del clima i de les jornades laborals, més llargues que a la resta d’Europa. José María Fernández-Crehuet, professor de la Universitat Politècnica de Madrid i coordinador internacional de l’ARHOE -l’Associació per la Racionalització dels Horaris Espanyols-, considera que el canvi d’horari té, més aviat, efectes negatius en el consum energètic.

“Quan hi ha les puntes més altes d’electricitat és amb els aires condicionats. A Espanya tenim molta més calor durant el dia, i això dispara el consum. Aquesta és una situació que no es dona en altres països que tenen més llum però temperatures més baixes”, diu el professor.

D’altra banda, alguns experts alerten que el canvi d’hora pot tenir efectes negatius en la salut de les persones. Tot i que no hi ha cap estudi que ho afirmi completament, la mateixa iniciativa del Parlament Europeu cita investigacions que provarien “l’existència de repercussions negatives sobre la salut humana”. Aquestes conseqüències per al benestar de les persones estarien relacionades amb la falta de son i l’alteració dels ritmes circadiaris, que són els que marquen els patrons de son i vigília del cos. “El canvi d’hora provoca que el sol surti més tard. Si diumenge matinem, quan ens aixequem encara serà de nit, i això perjudica el nostre rellotge intern”, diu Fernández-Crehuet.

A Espanya, a la polèmica pel canvi d’hora se li sumen altres debats. Un dels que crea més controvèrsia és la utilització del fus horari de Berlín -adoptat durant la Segona Guerra Mundial- en comptes del de Greenwich, que és el que ens tocaria per la situació geogràfica. Això fa, alerta Fernández-Crehuet, que amb l’hora que afegirem aquesta matinada en realitat n’estinguem sumant dues més.

Una altra discussió, molt relacionada amb les anteriors, és la dels horaris de feina espanyols. El sistema ibèric fomenta que s’allargui la jornada laboral, endarrereix les hores de dinar, dificulta les relacions comercials amb els països que funcionen amb altres ritmes i dificulta la productivitat i la conciliació. Encara que s’eliminés el canvi d’hora a tot Europa, doncs, a Espanya encara quedarà molt per fer.