Competició a contrarellotge per salvar les selves tropicals

BarcelonaÉs possible prendre-li el pols a la natura? Com es pot saber què passa a dins de les selves tropicals, els grans pulmons del món, si són llocs pràcticament inaccessibles? Els científics reconeixen que no saben com funcionen realment aquests ecosistemes, bàsics per a la vida al planeta, ni com hi conviuen els animals i les diferents espècies. El temps, a més, els juga en contra: "Són un hàbitat essencial per a la regulació del clima i, en canvi, desapareixen més de 40 camps de futbol de selva tropical cada minut a tot el món. En menys d'un segle ha desaparegut la meitat de la selva a tot el món", alerta Michel André, professor, investigador i director del laboratori d'aplicacions bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La destrucció és tan ràpida, diu André, que no se sap ni tan sols quina és la biodiversitat que està desapareixent. "Anem a contrarellotge", lamenta.

Enmig d'aquest context, la Fundació Xprize ha llançat un repte inèdit per espavilar la comunitat científica i aconseguir un "avenç radical" en el coneixement d'aquests ecosistemes. Una competició entre els millors investigadors de tot el món per trobar un mètode que els permeti diagnosticar –a distància i sense intervenció humana– què passa dins de les selves i preveure possibles desequilibris per avançar en la seva conservació. El premi: 10 milions de dòlars, a repartir en cinc milions per a l'equip guanyador i 2,5 milions per al segon i tercer classificats. Els investigadors de la UPC són l'únic equip a Espanya que hi participa i ja s'han classificat per a les semifinals, que se celebren l'abril de l'any que ve. L'objectiu de Xprize (que fins ara se centrava en promoure la investigació espacial) és provocar una cursa de coneixement que permeti, un cop acabat el concurs, tenir millors mètodes de control de les selves.

"Tindrem 24 hores per recopilar totes les dades que puguem en un quilòmetre quadrat de selva, que encara no sabem si serà a l'Amèrica del Sud, a l'Àfrica o a l'Àsia", explica André, coordinador de l'equip de la UPC. Després tindran 48 hores per analitzar i retornar els resultats de l'estudi i fer una proposta d'assessorament. La novetat? No poden trepitjar el terreny. No poden deixar cap rastre. Han de ser pràcticament invisibles. "Hi haurem d'enviar drons i robots que seran els testimonis de la biodiversitat i els haurem de pilotar fins allà", avança André.

El repte és majúscul, perquè fins ara la tecnologia actual només permet "comptar els arbres que es talen o els que es cremen, però no pas analitzar la vida que hi ha a sota d'aquests arbres", explica André, que remarca que les mostres s'han tret sempre de manera "manual". "Les dades s'extrapolen, però, com que hi ha tantes zones impenetrables, els resultats no són correctes", lamenta aquest investigador, que avança que el seu pla és molt més rigorós.

L'as a la màniga, la bioacústica i la intel·ligència artificial

Per aconseguir millors resultats, la UPC ha reunit un equip multidisciplinari i internacional de primer nivell, en el qual participen investigadors del MIT, la UPC, el laboratori de multirobots autònoms de la Universitat de Delft, als Països Baixos, i també l'institut IDSM del Brasil. El professor d'enginyeria electrònica Eduard Alarcón, membre de l'equip, destaca que els drons que enviaran no seran "com els que estem acostumats a veure": "Parlem de nanosatèlits o drons zoomorfs (amb formes d'animal) o d'ala fixa, que són molt més silenciosos. A més serà un sistema en què petits drons pràcticament indetectables localitzaran zones per endinsar-se a la selva, s'hi instal·laran i es quedaran quiets i enviaran les dades que captin a una altra nau nodrissa", explica.

Però la clau d'aquest equip, i on hi ha dipositades més esperances, és en la bioacústica, és a dir, l'anàlisi a través del so. Sistemes tecnològics i d'intel·ligència artificial (IA) recopilaran sons de la selva que els permetran reconèixer fenòmens meteorològics, plantes, animals i la interacció entre ells. "Per això és clau també el treball amb les tribus indígenes, un camp en el qual ja tenim experiència, perquè ens ajuden a reconèixer aquells sons que no havíem detectat mai abans", explica André. El professor del MIT i exalumne de la UPC Antonio Torralba remarca que gràcies a la IA no només podran controlar els sistemes robòtics, sinó també "processar i interpretar milers de dades i fer-ne deduccions".

Aquests són alguns dels sons –d'una expedició anterior– que l'equip, després, classifica i analitza:

A la recerca de mecenes

Quan falta poc més d'un any per a la gran prova, la UPC reconeix que tirar endavant tota aquesta tecnologia no serà barat. "Necessitem 1 milió i mig d'euros per desenvolupar-ho tot", explica André. La universitat ha començat una campanya per trobar mecenes i espònsors, tant en institucions públiques com en empreses privades i de particulars. L'equip admet que la informació que aconseguiran pot arribar a ser molt valuosa per a moltes empreses privades i confien que se'n farà un bon ús.