Vergés anuncia que es combinaran les proves PCR amb tests ràpids a les residències

BarcelonaEls tests ràpids entraran a les residències de gent gran per intentar augmentar la detecció d'asimptomàtics, ja que fins al moment només s'hi feien proves PCR. Així ho ha anunciat aquest matí la consellera de Salut, Alba Vergés, que ha precisat que es "combinaran" els tests d'antigen amb les proves PCR: una setmana es faran tests i l'altra proves. D'aquesta manera, la consellera ha apuntat que es podrà "detectar amb dues eines diferents". L'anunci de Vergés ha arribat en seu parlamentària, en la comissió que investiga la gestió de les residències durant la pandèmia, i la consellera ha afirmat que el nou circuit de detecció "ja s'està introduint". Però aquesta fórmula té detractors, com el director clínic de l'hospital Germans Trias i Pujol, Ignacio Blanco, que en declaracions a l'ARA veu més "convenient no anar canviant de mètode de detecció". "O PCR o test d'antígens", apunta el microbiòleg. Per a Blanco, seria més convenient mantenir les PCR als residents i obligar tots els visitants a fer-se un test d'antígens.

El canvi de criteri s'ha explicat en una de les respostes de la consellera a les preguntes dels diputats. Vergés, com el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que també ha comparegut, n'han hagut de respondre moltes més sobre la polèmica gestió del passat. Han admès errors i falta de recursos, però en tot moment s'han agafat a l'excepcionalitat d'estar davant d'una pandèmia per justificar la falta de preparació. "Les persones d'edat avançada no només han sigut les més afectades a Catalunya, sinó també a tot el món", ha insistit El Homrani.

Gran part de les preguntes al conseller de Treball s'han centrat en l'acusació, entre d'altres, de l'últim informe d'Amnistia Internacional, que assenyala l'existència de protocols per negar l'assistència mèdica a gent gran. De manera sistemàtica, El Homrani ho ha negat i ha assegurat que qualsevol decisió de derivar o no els pacients s'ha fet sota "criteris clínics". Tot i això, el conseller sí que ha admès que les residències “no estaven preparades” per afrontar el covid-19.

I si durant l'inici de la pandèmia la potestat d'administrar les residències era d'El Homrani, després que Salut li retirés les competències tot va recaure sobre Vergés. Les explicacions, doncs, també han arribat per part de la consellera, que ha admès que durant la primera onada "van faltar professionals, preparació i material". Concretament, sobre la falta de materials de prevenció els primers mesos de pandèmia, Vergés ha situat la pilota a la teulada del govern espanyol: "Van ser ells els que van centralitzar les competències". Amb competències i sense, Vergés ha defensat la gestió que ha fet Salut, al·legant que s'ha triplicat l'atenció primària en les residències. "Més de 15.000 residents han superat el covid-19 gràcies a les cures i l'atenció del sistema sanitari", ha destacat Vergés.

Prop d'un terç dels brots, en residències

Prop dDel total de brots notificats les últimes setmanes a l'Agència de Salut Pública de Catalunya, el 28,7% s'han detectat en residències geriàtriques. Un dels més preocupants, el de la Fundació Fiella de Tremp, continua actiu amb 101 residents i 43 professionals positius, i ja ha registrat 34 morts. Davant d'aquestes xifres, Vergés ha fet una crida a respectar les "mesures de seguretat i prevenció". El que encara no ha deixat clar la consellera és si els residents podran sortir per Nadal i com ho faran. S'ha limitat a afirmar que "estan treballant per fer-ho de forma segura".