La Comissió del Govern per a la Seguretat es reuneix per primera vegada en 12 anys

BarcelonaEls atemptats de París i l'alarma davant d'un possible atac terrorista -Catalunya continua al nivell d'alerta quatre- han portat a una situació tan excepcional que avui s'ha reunit per primera vegada de manera extraordinària la Comissió del Govern per a la Seguretat, segons ha pogut saber el diari ARA. Aquest òrgan creat l'abril de 2003, fa dotze anys, no s'havia convocat mai, encara. La presideix i la convoca el president de torn -ara, Artur Mas, tot i que en funcions- i s'assegura de coordinar les actuacions de la Generalitat pel que fa a la seguretat.

El president ha de convocar la reunió quan hi hagi "situacions excepcionals de greu risc per a la seguretat pública o d'alteració de la convivència ciutadana, a fi d'impulsar i coordinar les actuacions que escaiguin", segons la llei d'ordenació del sistema de seguretat pública. A més, s'ha d'assegurar que les polítiques de seguretat del Govern es traslladin a cada un dels departaments que hi són representats i que es coordinin entre si.

A la reunió, segons ha explicat després en una roda de premsa la vicepresidenta, Neus Munté, s'ha analitzat el desenvolupament del programa específic dels Mossos davant l'alerta actual i s'han repassat les mesures implementades des dels atemptats de París. Munté ha recordat que s'han intensificat les patrulles preventives i els controls al carrer. A més, s'hi ha dit que aviat es posarà en marxa una web per millorar la informació ciutadana sobre temes relacionats amb el terrorisme. Ha de servir per "generar tranquil·litat i confiança, per no donar credibilitat a falsos rumors", ha explicat la vicepresidenta.

A banda del president, formen part de la Comissió els consellers dels departaments competents en les matèries de seguretat pública, immigració, justícia, protecció de menors, violència de gènere, serveis socials, sanitat, educació, indústria, comerç, consum, turisme, medi ambient i economia i finances. Avui, però, hi han participat tots els consellers. A més, el president pot convocar-hi els càrrecs del Govern que cregui necessari.

En aquesta primera reunió de la Comissió, a part del president i els consellers, també hi eren el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero; el director general de la Policia, Albert Batlle, i el comissari d'Informació, Manel Castellví, segons ha pogut saber aquest diari, que els ha fotografiat al Palau de la Generalitat. De fet, Trapero i Castellví hi han anat amb l'uniforme de mitja gala, que només es fa servir en ocasions de molta solemnitat.

Tot i la reunió extraordinària d'avui, la Comissió del Govern per a la Seguretat, segons la llei, "s'ha de reunir per conèixer el pla general de seguretat de Catalunya, que, a proposta del conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, ha d'aprovar el Govern, i fer el seguiment de l'execució i del grau de compliment d'aquest pla". Per fer aquest seguiment s'hauria de convocar com a mínim una vegada cada tres mesos, segons el punt dos de l'article setè de la llei d'ordenació del sistema de seguretat pública.

La reunió de la Comissió del Govern per a la Seguretat no és el primer esdeveniment extraordinari arran dels atemptats de París: ahir mateix el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, va anunciar que el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) estudia la fórmula més "eficaç" per integrar-hi els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza, tal com ja havia reclamat el conseller d'Interior, Jordi Jané.

Els Mossos i l'Ertzaintza també van participar el dia 19, per primera vegada, a la reunió estatal de seguiment del nivell d'alerta antiterrorista. Els va convocar el director del CITCO, José Luis Olivera, que va presidir la trobada. La taula de valoració de l'amenaça es reuneix un cop al mes per "posar en comú la informació disponible i actualitzar els elements essencials de l'amenaça terrorista actual", segons el ministeri de l'Interior. La Generalitat havia demanat de forma repetida ser-hi present, i va reiterar la demanda després de la massacre de París.