Comín exclou dos hospitals privats de la xarxa pública de centres

BarcelonaEl conseller de Salut, Toni Comín, ha avançat aquest dijous que dos dels tres hospitals privats que són propietat d'IDC Salut i que treballen dins la xarxa pública del sistema sanitari –el conegut com a SISCAT– sortiran de la llista de més de 60 centres que en formen part. En una compareixença al Parlament, el conseller ha assegurat que es tracta del pas "més important per reforçar el caràcter públic del sistema". La decisió afectarà la Clínica del Vallès i l'Hospital General de Catalunya, i s'aprovarà el proper 22 de febrer durant el proper consell de direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut).

El tercer hospital amb afany de lucre propietat d'IDC, el Sagrat Cor, presenta una situació contractual més complexa i "s'ha d'estudiar bé per veure com posar-ho en mans d'un operador de titularitat pública", ha remarcat Comín. Aquests tres hospitals van acollir més de la meitat de les 16.000 derivacions quirúrgiques que es van fer l'any 2014 des d'hospitals públics –sobretot el Sagrat Cor de Barcelona.

La decisió que prendrà el CatSalut el proper 22 de febrer suposa que els dos hospitals sortiran d'una llista a la qual van entrar fa anys com a centres encarregats de fer activitat suplementària, però a la pràctica els permetrà seguir fent aquesta activitat fins a l'extinció dels respectius contractes. En el cas de la Clínica del Vallès això es produirà a l'agost, i en el de l'Hospital General, el 31 de desembre. Fonts del departament han explicat que treballen per definir com assumirà la resta del SISCAT l'activitat que fan aquests centres, tot i que la voluntat és ser absolutament escrupolosos en el respecte als contractes vigents.

El conseller ha fet l'anunci durant la seva primera intervenció en la comissió sectorial del Parlament, en què ha desgranat els principis que regiran el seu mandat i ha reiterat algunes de les idees que ha anat exposant durant les últimes setmanes. La intervenció de Comín, sense ser una esmena al llegat de l'anterior conseller, Boi Ruiz, sí que ha suposat un canvi en el missatge. Per exemple, ha acceptat que la crisi i l'augment de la precarietat laboral han fet empitjorar "indicadors de salut", i ha assegurat que buscarà la manera que el departament incorpori criteris que tinguin en compte la desigualtat social.

Entre els objectius que pensa impulsar, Comín ha citat el desplegament del Pinsap, amb la idea que la sanitat es tingui en compte en tots els departaments; la creació d'una Agència de Salut Pública potent, i el blindatge del sistema públic amb tres mesures concretes: que els hospitals de la xarxa pública no incloguin centres amb afany de lucre; la redacció final de la transposició de la directiva europea 2014/24 per regular la contractació de serveis sanitaris i socials, i l'aprovació d'una norma específica "que blindi la universalitat del sistema", més enllà de les instruccions que ja es van posar en marxa per assegurar l'atenció per a tothom.

"Volem que aquesta legislatura sigui coneguda com la legislatura de la transparència en polítiques de salut", ha afegit Comín, que ha promès que atendrà de manera "immediata" qualsevol proposta dels grups per millorar-la. En aquesta línia, ha assegurat que buscarà el "consens parlamentari" per construir el pla de salut i també per revertir els efectes de les retallades –el creixement de les llistes d'espera, l'aturada de les inversions i la precarietat laboral dels professionals, ha citat–. En aquest procés, ha garantit que mantenir la diversitat de proveïdors del sistema públic és "clau" per preservar la qualitat, tot i que s'analitzaran les derivacions entre centres per assegurar que es facin sempre sota criteris d'eficiència.

Transició nacional

Comín ha tingut paraules també per a l'anomenat "procés de transició nacional", en afirmar que en matèria sanitària Catalunya ja funciona, a la pràctica, gairebé com si fos un estat, perquè hi ha un "nivell d'autonomia competencial molt gran". Tot i així, la "insuficiència financera" limita les possibilitats, ha reconegut, abans de prometre que posarà en marxa una agència catalana del medicament, "la més important de les estructures d'estat" que falten en salut, a més de treballar amb la lògica que algun dia el Govern també podrà definir la cartera de serveis.

És en aquest punt on ha refermat la idea de fer una nova llei de salut i social de Catalunya, que ha qualificat com "el procés constituent en matèria de salut", després d'un "gran debat col·lectiu" que hauria de servir per renovar la llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), que ja ha fet els 25 anys.

Resposta de l'oposició

Els grups de l'oposició, per la seva banda, han agraït la predisposició del Govern, però majoritàriament s'han mostrat escèptics sobre les intencions de la conselleria, justificant que les propostes es mouen entre la falta de concreció, la impossibilitat de fer tot allò que s'ha promès en només 17 mesos o bé la barreja de la temàtica sanitària amb la independència.

El diputat de C's Jorge Soler ha assegurat que el sistema sanitari ha patit "una època de maltractament", però ha dit que és possible introduir canvis positius sense cap cost, com despolititzar el model i eliminar càrrecs polítics, a més de criticar el "míting independentista" de Comín. Aquesta tesi ha estat compartida per Assumpta Escarp (PSC), que ha ironitzat sobre si la solució per a les llistes d'espera és enviar una estelada als pacients, i ha considerat que al nou conseller "li cal aterrar una mica en la realitat", perquè han passat cinc anys de "prioritats equivocades" i de "criteris mercantilistes" en la gestió sanitària. També el diputat Santi Rodríguez (PP) ha rebutjat que tot i que Comín ha anunciat "molts plans", no sembla que en 17 mesos es pugui fer tot això, a la vegada que ha defensat la possibilitat de la col·laboració entre ens públics i privats i ha recordat que, si hi ha diners per crear la hisenda catalana i noves delegacions de la Generalitat a l'estranger, Salut també hauria de disposar de més diners.

Catalunya Sí que es Pot i la CUP han obviat les crítiques al procés nacional, però han posat el focus en els "problemes molt greus de corrupció" en la sanitat i en les derivacions cap a la privada des de la sanitat pública. Albano Dante (CSQP) ha instat Comín a "admetre errors" passats i a cessar determinats responsables sanitaris que puguin estar implicats en casos de "corrupció endèmica", mentre que Eulàlia Reguant (CUP) ha observat que el model de JxSí "no és el model de la CUP", ha criticat que Catalunya lidera el rànquing a l'Estat de diners de la sanitat pública que passen a la privada, malgrat els 1.000 milions d'euros de retallades, i ha assegurat que si no es produeixen canvis profunds en el sistema econòmic i social la present legislatura "segur" que durarà només 17 mesos.