Casals i colònies d'estiu a nivells d'abans de la pandèmia

BarcelonaA primera hora del matí van arribant les famílies, totes carregades de motxilles plenes fins al capdamunt i que, en molts casos, són quasi més grans que els infants. En una taula fan el registre, firmen els últims papers, parlen breument amb els monitors i els nens i nenes reben la samarreta oficial de les colònies. “Aquesta me la quedo jo, eh?”, “T’he deixat la teva aquí”, se sent enmig dels nervis per la sortida. I a poc a poc el lloc es va tenyint del verd clar de les samarretes de Fundesplai mentre esperen l'arribada dels autocars que els duran a les desitjades colònies: tres dies els petits, cinc els que són més grans.

Un cop dalt de l’autocar arriben les últimes instruccions dels pares. Amb gestos, des de baix del bus, algú diu al fill que s’assegui més endavant, que tan enrere es marejarà. D’altres els animen amb gestos fàcils de desxifrar: “Passa-t’ho molt bé” o “gaudeix”, els desitgen, i volen petons. I finalment els busos enfilen cap a la casa de colònies mentre les famílies s’acomiaden dels infants, la majoria dels quals ja han deixat de mirar per la finestra: el que passa dins del bus és més interessant.

Les colònies i els casals d'estiu donen el tret de sortida a les vacances. Alguns ja han començat aquest matí, l'endemà que s’acabessin les classes, tot i que molts sortiran dilluns que ve, un cop hagi passat Sant Joan. Malgrat que encara queden algunes places lliures, enguany les activitats d’estiu han tornat als nivells d’ocupació prepandèmia. Fundesplai diu que ja superen en un 2% el nombre d'inscrits del 2019, l’any de referència, perquè el passat tot va anar a mig gas, mentre que la Fundació Pere Tarrés té més de 32.000 matriculats.

Aquest augment es deu, en part, a la falta de contacte amb la natura i amb els altres infants que ha forçat la pandèmia i també a l’excés de pantalles que ha comportat el confinament, expliquen des de Fundesplai. I així ho corroboren les famílies. Marta Sanllehí és la mare d'en Dan, que aquest any farà un camp de treball organitzat per Fundesplai. Sanllehí explica que en Dan té moltes ganes de marxar i que serà una gran oportunitat per desconnectar: “Sense mòbil, sense ordinador, sense germans”. A en Dan li agrada molt la natura, constata, i assegura que als joves els va molt bé aquesta desconnexió, sobretot després del confinament.

A banda de la connexió amb la natura, el camp de treball també li permetrà, diu Sanllehí, socialitzar i adquirir “responsabilitat cap a ell i amb l’entorn”. En aquesta mateixa línia Tània Mengual, mare d’en Quim, destaca aspectes semblants del casal que començarà el seu fill dilluns vinent i que organitza la Fundació Pere Tarrés. En aquest casal fan moltes activitats, explica Mengual, però una de les coses que més li agrada és que treballen “l’educació”, "els valors” i "el respecte”.

Les beques, una manera perquè tots els infants tinguin oportunitats

Un dels aspectes que més preocupa a les associacions que organitzen activitats d’estiu és el gran augment de peticions de beques que han experimentat enguany. Fundesplai ha rebut un 40% més de peticions i la Fundació Pere Tarrés també n'espera un creixement notable.

La pandèmia ha deixat moltes persones en situació de vulnerabilitat i ha disparat la necessitat de beques. Mengual és una de les que ha hagut de recórrer a demanar-la per al seu fill. Lamenta que amb la situació actual moltes famílies estan tenint problemes i està profundament agraïda pel funcionament, l’ajuda i el suport que ha rebut. Critica que sovint les persones que demanen beca són jutjades pel seu aspecte i demana fugir d'estereotips i pensar que tothom es pot trobar en aquestes circumstàncies.