BARCELONA
Societat21/10/2018

Combatre la desigualtat al districte amb més contrastos de renda

Un centre treballa amb nens i famílies amb dificultats al Poblenou

Pau Esparch
i Pau Esparch

BarcelonaTots els colors de la renda es poden pintar al districte de Sant Martí de Barcelona. Hi ha barris, com la Vila Olímpica i Diagonal Mar i el Front Marítim, on les famílies tenen el nivell de renda més alt de la ciutat, però n’hi ha d’altres, com el Besòs i el Maresme, la Verneda i la Pau i Sant Martí de Provençals, que tenen el nivell més baix. Al mig del districte, al barri del Poblenou -on la renda és entre mitjana i baixa- hi ha un centre socioeducatiu de la Fundació Pere Tarrés. “És un districte amb molts contrastos. Hi ha desigualtats socials i econòmiques, i les famílies amb la renda més baixa tenen dificultats”, explica la coordinadora de l’espai, Cristina López. El centre va néixer fa cinc anys, primer amb forma d’esplai, i després d’unes obres de rehabilitació l’estiu del 2016, funciona com a centre obert.

Durant el curs escolar, a les tardes hi van infants i adolescents derivats dels serveis socials del Poblenou, la Vila Olímpica, el Besòs i Sant Martí, i també dels serveis de salut mental. Es reparteixen en diferents hores i dies segons l’edat: són nens que estudien des de P3 fins a tercer d’ESO. Al centre fan reforç educatiu i treballen les competències personals amb el lleure. “Oferim un espai d’oci educatiu per fer créixer els nens i les famílies”, exposa López. I és que subratlla que “cal anar agafats de la mà dels pares i les mares”, i l’oferta no es limita als infants, sinó que es dirigeix també a les famílies als matins (quan es fa l’espai familiar, sobretot amb mares i criatures de 0 a 3 anys). “Fem tallers i cursos de català. Quan reben les notes dels nens, les han de poder entendre”, assenyala López, ja que el 80% de les famílies que atenen són d’origen marroquí, xinès i pakistanès. També es treballa amb les escoles i els instituts per fer un “pla individualitzat”. Entre nens, adolescents i l’espai familiar, el centre atén uns 150 infants i unes 95 famílies.

Cargando
No hay anuncios

“Són igual d’importants els pares que els seus fills”, remarca. I la tasca del centre del Poblenou no acaba entre les seves parets. Una vegada a la setmana proposen una excursió a les famílies perquè hi vagin amb els seus fills. “Sovint els costa sortir o fins i tot tenen por d’agafar el metro. Els ajudem a crear seguretat i a moure’s més enllà del barri per aprofitar tot el que els ofereix Barcelona”, explica López.

Evitar el risc de gueto

El coordinador dels centres socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés, Raül Avellaneda, afegeix que “la fisonomia de la ciutat canvia molt i les famílies no sempre se senten acollides”; moltes vegades no han anat mai a la platja. Amb les sortides a diferents punts de Barcelona, treballen per evitar el risc que esdevinguin un gueto si només es desplacen entre els quatre carrers on viuen. “Quan a classe pregunten als nens què han fet durant el cap de setmana, està bé que puguin explicar alguna cosa”, defensa López.

Cargando
No hay anuncios

El centre obert del Poblenou vol ser també “un espai de protecció i suport” per a les famílies, perquè poden patir un desnonament o una altra situació adversa. “Són casos en què cal posar el focus en els infants perquè tinguin les necessitats bàsiques cobertes”, exposa la coordinadora de l’espai. López detalla que al centre també disposen d’una rentadora i una assecadora perquè les famílies tinguin un lloc on poder rentar la roba si els fa falta. Amb l’aplicació de la llei contra la pobresa energètica, que garanteix els subministraments d’aigua, llum i gas, aquest ús no és tan habitual.

Fa cinc anys, al principi del centre, només atenien nens d’entre 6 i 12 anys, però amb el pas del temps han ampliat les franges d’edat. López assegura que “hi ha un progrés” en les famílies. “Encara les hem d’acompanyar fins que la seva situació sigui òptima”, afegeix, tot i que subratlla que algunes -poques- han deixat d’anar-hi perquè els serveis socials els han donat l’alta.