Un comandament policial de l'1-O a Barcelona admet que tenia autoritat per aturar les càrregues

BarcelonaLes imatges d'agents de la Policia Nacional fent volar pels aires els votants asseguts a l'escala de l'IES Pau Claris l'1 d'octubre del 2017 o la puntada de peu voladora que va intentar propinar un dels policies a un ciutadà són algunes de les icones de la violència policial durant la jornada del referèndum. Les lesions als votants que eren en aquell punt formen part de la causa per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona que investiga el jutjat d'instrucció 7 de la ciutat. Aquest dilluns un dels vuit caps de nucli de la Policia Nacional que va dirigir el dispositiu en aquest i altres centres de la capital catalana ha declarat davant del jutge Francisco Miralles. Segons fonts judicials, el comandament ha admès que tenia autoritat per ordenar als seus subordinats que aturessin les càrregues. Però no ho va fer perquè, segons el seu criteri, l'actuació dels agents va ser proporcionada.

L'inspector ara investigat –en total a Barcelona el jutge investiga 69 agents– forma part de la línia de comandament a peu de carrer de la Policia Nacional a Barcelona durant la jornada del referèndum. De fet, les acusacions personades en aquesta causa sempre han demanat al jutge poder pujar un graó més i aclarir la cadena d'ordres, almenys fins a arribar al màxim responsable dels antidisturbis de la policia espanyola, José Miguel Ruiz Iguzquiza, que aquell dia va comandar des de l'ombra l'operatiu fent servir l'àlies de Mart, el déu romà de la guerra. L'Audiència de Barcelona, però, va desestimar aquesta possibilitat i va cenyir el cas als comandaments a peu de carrer.

Tot i així el tribunal sí que va ordenar que se cités a declarar aquest nou comandament policial a peu de carrer, que fins ara no era investigat, perquè considera que les càrregues a l'IES Pau Claris i a l'Escola Mediterrània van ser "desproporcionades". Segons les fonts consultades, l'inspector –que ha declarat juntament amb set agents investigats més i s'ha negat a respondre a les preguntes de les acusacions particulars i de la popular, exercida per Òmnium Cultural– ha explicat que el disseny del conjunt de l'operatiu no va ser obra seva, sinó dels seus superiors jeràrquics, però ha assegurat que, malgrat que ell i la resta de caps de grup no donaven instruccions concretes als agents antiavalots, sí que tenien la capacitat de controlar la seva tasca i, per tant, d'aturar determinades actuacions o de canviar l'estratègia d'intervenció.

Segons l'investigat, però, no va caldre cap canvi o modulació de l'estratègia perquè, al seu parer, la intervenció que van fer els agents antiavalots a l'IES Pau Claris o a l'Escola Mediterrània de Barcelona –en aquest últim centre hi ha fotografies de votants amb el cap ensangonat– va ser proporcionada. La coordinadora de litigis d'Irídia, Sònia Olivella, considera "molt important" que un dels caps de grup hagi admès que ell i els seus companys en aquesta línia de comandament tenien la capacitat de "controlar" i d'"aturar o canviar l'estratègia" dels agents que actuaven a peu de carrer.

L'Audiència havia descartat que fins ara hi hagués elements per afirmar que de manera general aquests comandaments "donessin instruccions generals de carregar amb contundència" i havia ordenat cenyir la investigació a les actuacions concretes dels agents i, en alguns casos, dels seus responsables directes a peu de carrer.