Un comandament de l'1-O diu que hi havia motius per detenir els votants per desobediència i resistència a l’autoritat

BarcelonaLa meitat dels vuit caps de les unitats d’intervenció de la policia espanyola que van actuar a Barcelona l’1-O estan sent investigats per les càrregues policials d’aquella jornada. Un d’ells és el que va dirigir l’actuació a l’Escola Estel de la ciutat, i ha declarat aquest divendres com a investigat davant del jutge del cas, Francisco Miralles. Segons fonts properes al cas, a preguntes de la Fiscalia, aquest comandament, que el dia del referèndum dirigia la unitat dels ORCA dels antiavalots de la policia espanyola, ha assegurat que des del seu punt de vista hi havia motius per detenir per desobediència i resistència a l’autoritat alguns dels votants que es van trobar en aquella escola.

Aquesta ordre, però no se’ls va donar el dia 30 de setembre, durant la reunió que ha admès haver mantingut amb els seus superiors. Segons les mateixes fonts, hauria explicat que en aquesta trobada se’ls va donar instruccions molt genèriques i se’ls va comunicar que actuarien seguint la instrucció 4/2017 de la secretaria d’estat de Seguretat. Aquesta instrucció especificava que havien d’actuar a requeriment dels Mossos d’Esquadra, cosa que l’inspector no hauria especificat que se’ls hagués transmès.

El jutge ha començat a investigar l’inspector i els dos subinspectors que estaven just per sota seu aquell dia, que també han declarat avui, arran d’una resolució de l’Audiència de Barcelona que ordenava reobrir la causa de l’Escola Estel, arxivada inicialment pel magistrat per manca de proves, per depurar les responsabilitats sobre 18 ferits. Tot i així, el comandament ORCA ha assegurat que aquell dia ell no va veure cap ciutadà ferit, ni tampoc que cap dels seus subordinats utilitzés la porra contra les persones que hi havia a l’escola.

De fet, malgrat que els denunciants parlen d’una actuació ràpida i contundent, sense mediació, dels antiavalots de la policia espanyola, un subinspector que ha declarat avui com a investigat pels mateixos fets hauria explicat, segons les mateixes fonts consultades, que va intentar mediar amb els ciutadans dirigint-se a ells durant 20 minuts.

Preguntes dirigides

Els tres comandaments han coincidit a assenyalar que aquell dia els seus homes van utilitzar la força mínima i imprescindible per retirar manualment, sense utilitzar les porres, els ciutadans que els impedien el pas i han parlat en tot moment de resistència activa dels votants. Per això el comandament hauria contestat que hi havia motius per detenir-los quan el fiscal del cas li ha preguntat si en altres circumstàncies haurien detingut per desobediència i resistència a l’autoritat els ciutadans. "Considero que ha quedat palès en les seves preguntes que la Fiscalia no ha actuat com a garant de la legalitat; això no és una pregunta, és una inducció a una resposta", ha assegurat l’advocada de l’Associació de Juristes pels Drets Humans, Gemma Rodríguez.

L’entitat, que porta l’acusació dels denunciants lesionats, estudia ara si demanar citar com a investigats el superior de l’inspector i els dos subinspectors interrogats avui per esclarir l’actuació dels policies.