Com triem el nom dels fills?

BarcelonaLa tria del nom, a diferència del cognom, és avui dia un acte lliure dels pares. És una de les primeres decisions que prendran. Abans era més habitual que els padrins o el sant del dia fixessin el nom pel qual serà coneguda aquella persona. El nom ens identifica i ens marca el gènere. Però què fa que els pares triïn un nom per sobre de molts altres? La tria no és aleatòria. Són molts els factors que hi influeixen: des de qüestions purament geogràfiques –hi ha noms clarament associats al territori, com Tura a Olot, Gil a Osona o Vinyet a Sitges– fins a modes –Arlet o Abril s'han fet populars gràcies a sèries de televisió, i els jugadors del Barça han contribuït a l'augment de nens anomenats Leo o Xavi. També passa el contrari. La participació d'Aída Nízar a Gran Hermano 5 va contribuir a la caiguda en popularitat d'aquest nom.

El nom com a marcador social

Però la tria del nom, a més, esdevé "un acte que ens referma en la pertinença a un grup i no a un altre", explica Francesc Calafell, autor de l'estudi 'Els noms dels catalans del segle XXI'. Noms com Jennifer o Borja Mari "tenen connotacions grupals òbvies en la cultura popular", però també noms aparentment més neutres com Martí o Abril. Segons Calafell, la tria del nom és, també un "marcador d'integració cultural", ja que els noms catalans serveixen de via d'integració per a segones generacions, però, en canvi, no passa a l'inrevés. "És més fàcil trobar un Oriol Garcia que una Jennifer Pujol", sosté aquest professor de l'Institut de Biologia Evolutiva del CSIC-UPF.

També, però, hi ha el cas contrari. "Davant la por de la pèrdua d'identitat, hi ha col·lectius d'immigrants que posen als seus fills noms del país d'origen", sosté Calafell. Els primers noms d'origen estranger que apareixen a la llista de noms més posats de l'Idescat.

Hi ha un rerefons identitari i socioeconòmic darrere la tria del nom. "Hi pot haver la percepció que no és el mateix Hugo, Álvaro o Leire que Jennifer o Rayan. No els trobaràs als mateixos barris. No es pot demostrar en xifres, però tenim aquesta percepció", diu Calafell. El nom ens defineix dins l'escala social. "No sabem si de manera inconscient –poses els noms que sents al teu entorn– o de forma conscient –perquè t'agrada–", diu Calafell.

De Carme i Ramon a Martina i Marc

Un any més, els noms més posats el 2014 han estat Marc per a nen –que ocupa la primera posició del rànquing des de fa almenys 15 anys– i Martina, com a nena, que es consolida com el nom més usual entre les nenes per davant de Júlia, Laia, Maria i Paula.

Les dades de l'Idescat també revelen un augment de nens inscrits amb diminutius al Registre Civil. Pugen els Quims, els Peps i les Loles. "Noms que, de fet, fins fa poc eren il·legals", recorda Calafell. Els noms medievals també registren un repunt, com Arnau, Berenguer o Otger. "Quan volem noms autòctons però poc posats, recorrem a l'Edat Mitjana", afegeix. En el cas de noms castellans, pugen els noms d'origen basc: Iker, Aitor, Unai o Leire.

S'ha perdut el costum de posar tres noms

Ignasi Ricart, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, també constata un augment de noms bíblics. I posa els exemples de Biel, com a diminutiu de Gabriel, Pere, Pau, Maria o Clara. També s'ha perdut el costum de posar tres noms. "El primer el triaven els pares; el segon, els padrins, i després posaven el nom del capellà que batejava el nadó. Ara, jo aconsello als pares que triïn ells el nom i els explico el significat etimològic que té", explica Ricart. En aquest sentit, Francesc Calafell indica que poca gent decideix en funció del significat del nom. "Ara ningú posa Xènia a la seva filla perquè vulgui dir estrangera en grec".

A l'hora de triar nom, les modes tenen un pes important. Els noms compostos eren tendència als anys 40, 50 i 60, com Josep Maria, Ramon Maria, Lluís Maria... I ara els noms compostos només es mantenen en persones d'origen sud-americà. Als 60 i 70 van triomfar les Sònies i les Sílvies i entre els 70 i els 90, Jordi. I Carme i Teresa han quedat associats a noms d'àvia. "També s'ha perdut la diglòssia, ara no hi ha Franciscos i Antònios, són Francescs i Antonis", diu aquest expert.

De fet, els noms dels catalans del segle XXI no coincideixen amb els de la població general. "Els nens nascuts al segle XXI són una proporció petita de la població general i no arriben a modificar de manera significativa la proporció de noms de tota la població", assegura Calafell. Montserrat, Carmen, Josefa, Isabel, Teresa, Pilar, Rosa o Mercè es posen actualment a menys d'una de cada 600 nenes.

Els noms tampoc es posen amb la mateixa freqüència arreu de Catalunya. Carla és el nom més posat a les Terres de l'Ebre, Arlet a les comarques centrals i Jana a l'Aran, mentre que Júlia ho és a les comarques gironines i Martina, a l'àmbit metropolità i Tarragona.

Discriminació racial

A Catalunya, però, encara estem lluny dels Estats Units, "on hi ha molta invenció de noms", explica aquest professor. Als Estats Units, a més, el nom funciona com a marcador racial i s'arriba a discriminar en funció del nom. Així ho van comprovar els investigadors de Harvard Marianne Bertrand i Sendhil Mullainathan, que durant el 2001 i el 2002 van enviar més de 5.000 currículums ficticis amb la mateixa qualificació però dividits en dos grups: un amb noms típicament euroamericans, com Emily o Greg, i l'altre amb noms afroamericans com Jamal o Lakisha. El resultat va ser que els currículums amb noms euroamericans tenien un 50% més de possibilitats de rebre una trucada per a una entrevista.

Els noms també canvien amb el temps, ja que quan un nom es comença a percebre com a massa freqüent, es descarta. La celeritat, però, amb què actualment els noms passen de moda, amb cicles d'una o dues dècades, contrasta amb els cicles de 200 i 500 anys durant els quals eren populars noms com Guillem, Ramon, Miquel o Bernat, durant la Baixa Edat Mitjana i fins al segle XIX.