BarcelonaL’ibuprofèn és el producte estrella de la farmaciola juntament amb el paracetamol: a Espanya cada dia es prenen uns 650.000 comprimits per indicació mèdica, segons l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. A Catalunya, la meitat de la població fa servir almenys una vegada a l’any aquest antiinflamatori per combatre la febre i el mal de cap o fer més suportables els dolors de la menstruació, el mal de queixal o una inflamació de les articulacions. Un fàrmac versàtil, però que ingerit en dosis altes i de manera continuada pot provocar l’efecte contrari del que s’espera. França llançava la setmana passada una nova alerta sobre l’ús dels antiinflamatoris no esteroidals (AINE) -el subgrup al qual pertany l’ibuprofèn- i avisava que poden agreujar alguns dels símptomes que pretenen sufocar; per exemple, augmenta la temperatura corporal d’alguns pacients amb infeccions.
Les autoritats franceses han recomanat prioritzar el paracetamol, analgèsic sense propietats antiinflamatòries, en els tractaments per a malalties com les angines o la varicel·la, i reduir el consum d’ibuprofèn a la dosi mínima i la durada més curta. La pauta ja es dona a les consultes de l’Estat des del 2015, quan es va demostrar que el fàrmac posava en risc la salut dels pacients cardiovasculars crònics. “Les contraindicacions i les reaccions adverses figuren al prospecte i es van actualitzant alhora que se’n constaten de noves”, precisa la responsable del Centre d’Informació del Medicament del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona, Maria Perelló.
Si bé no existeix cap medicament innocu o que pugui presumir de no presentar cap efecte advers, Perelló assenyala que l’ibuprofèn es considera segur per a la població general sempre que les dosis diàries no superin els 2.400 mg al dia -l’equivalent a un comprimit de 600 mg cada quatre hores- i els tractaments siguin de curta durada. “La dosi recomanada és de 400 mg cada vuit hores, i el comprimit no suposa cap risc si es fa servir esporàdicament”, defensa la farmacèutica.
La directora d’Acció Territorial del Medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut), Corinne Zara, assegura que només un 2% de la població incompleix la recomanació i pren més comprimits dels que l’organisme és capaç de tolerar. “És possible que el consum s’hagi reduït a causa de les alertes de seguretat”, apunta Zara.
Consum a Catalunya
L’abús de l’ibuprofèn es detecta de manera minoritària a Catalunya, d’acord amb les estimacions oficials del Govern, però les dades no recullen la fotografia completa del consum. Les xifres del CatSalut indiquen que des del 2015 hi ha hagut un descens del 5% en les persones que consumeixen aquest medicament, i l’any passat prop de 2 milions de catalans van fer-lo servir. Això, però, no inclou el consum lliure -envasos adquirits a les farmàcies sense recepta mèdica- o l’administració hospitalària en el còmput a què ha tingut accés l’ARA. Si ho fessin -diuen els experts- es veuria un ús més freqüent del que es pensa.
“Prop d’un 80% de la població pren ibuprofèn almenys un cop l’any”, calcula Joan-Ramon Laporte, director de la Fundació Institut Català de Farmacologia. Els AINE són el sisè grup de medicaments més consumits a l’Estat, amb uns 30milions d’envasos dispensats anualment. “La societat del benestar vol anticipar-se a qualsevol malestar per viure sense dolor i recorre als medicaments per inèrcia”, reflexiona Elena Escubedo, catedràtica de la Facultat de Farmàcia de la UB.
El punt de discòrdia entre experts radica en la dosi a partir de la qual es considera que es passa d’un ús adequat a l’abús. Els ibuprofens es venen en dosis de 200 mg i 400 mg, que es compren lliurement a la farmàcia, i de 600 mg, que s’obtenen només amb recepta i que representen el 76% dels venuts. El pacient acaba el tractament receptat pel metge, té el blíster a la farmaciola i fa servir el fàrmac per a símptomes comuns. Perelló sosté que si és per a una qüestió puntual, la ingesta no ha de suposar cap problema: “T’estàs automedicant, sí, però no estàs fent un mal ús”. Laporte, però, alerta que els riscos també es donen en dosis baixes i per sota dels 2.400 mg. “El problema és que s’ha normalitzat la prescripció mèdica dels 600 mg i s’hauria de receptar la dosi més baixa de totes, la de 200 mg. Una de més alta és innecessària, perquè no calma més el dolor”.
Quan es desaconsella l’ibuprofèn?
Si hi ha problemes de cor o s’ha superat una embòlia cerebral
Les persones que tenen malalties cardiovasculars cròniques, com ara una insuficiència cardíaca, o que han superat un ictus, han de limitar l’ús de l’ibuprofèn i substituir-lo per paracetamol, ja que el consum d’aquest antiinflamatori en dosis altes pot augmentar el risc de patir un atac de cor o incrementar el risc de retenir líquids i agreujar la hipertensió. Les persones amb una pressió alta, diabetis o colesterol alt no haurien de prendre ibuprofèn sense la prescripció mèdica i, en cas de fer-ho, haurien de notificar-ho al seu metge de capçalera.
En les embarassades i durant el període de lactància
El consum d’ibuprofèn s’ha d’eliminar durant l’embaràs, especialment a partir del tercer trimestre de gestació. Tot i que la llet materna acaba presentant molt poques traces farmacològiques, es recomana evitar l’ús de l’antiinflamatori. Durant la gestació, s’ha de consultar un facultatiu sobre les alternatives.
En els majors de 65 anys i amb una patologia renal o hepàtica
Les persones grans o majors de 65 anys tenen més problemes als ronyons i al fetge, i el consum d’ibuprofens afavoreix, a més, la proliferació d’alteracions irreversibles. Les persones amb insuficiència renal o hepàtica greu tenen taxativament prohibit fer servir el medicament.
