Per què recupero els quilos perduts després de fer règim?

BarcelonaL'agost ja és història i, amb ell, les vacances, si més no per a la majoria de la població. Hem deixat enrere un temps de cerveses i braves, de vermuts i gelats, cosa que vol dir que, en molts casos, hem tornat a la feina no només més morenos, sinó també amb algun quilo de més. Potser és per això que, per a molts, l'estiu acaba com comença: amb la inevitable operació biquini. És, de nou, temps de fer règim. Ara bé, una cosa és recuperar el pes d'abans de les vacances i una altra de molt diferent és fer règim amb la intenció de perdre pes, d'estar més prims que abans. En aquest cas la solució no és fàcil i l'esforç pot ser que no només no serveixi de res, sinó fins i tot que sigui contraproduent. Per què? Per què és més fàcil guanyar pes que perdre'n? Per què acabem recuperant els quilos perduts després de fer règim?

Ara fa una dècada l'estudi més exhaustiu fet mai sobre l'eficàcia de les dietes per perdre pes arribava a la conclusió que, en la immensa majoria de casos, només funcionen a curt termini. En començar una d'aquestes dietes els efectes acostumen a ser immediats, amb pèrdues que, de mitjana, se situen entre un 5% i un 10% del pes corporal.

Però aquesta pèrdua és un miratge. Amb les dades a la mà, els científics de la Universitat de Califòrnia van concloure que, en gairebé tots els casos, hauria estat millor no seguir-ne cap, de règim. Només una minoria de persones perden pes de forma sostinguda. La majoria recupera el pes perdut. El que resulta més sorprenent, però, és que un 41% dels que han fet règim acaben guanyant pes passat un temps.

Com més dietes es fan més pes es guanya

La majoria d'estudis sobre els efectes de les dietes per perdre pes observen només els resultats a curt termini. El de la Universitat de Califòrnia va ser el primer a analitzar què havia passat amb els que havien seguit un règim un cop transcorreguts cinc anys des que el van acabar. L'impacte del treball va ser tan gran que va obrir el camí a altres estudis, com el que van dur a terme un equip de científics finlandesos, que van confirmar les conclusions dels seus col·legues americans: el que fan les dietes per perdre pes és, paradoxalment, incrementar la tendència del cos a guanyar-ne. Des d'aleshores, nous estudis han confirmat que com més dietes es fan més pes es guanya, fins al punt que una persona que segueixi aquestes dietes de forma reiterada corre el risc de patir obesitat i altres trastorns alimentaris. Els científics es refereixen a aquest fenomen com a 'increment de pes induït per la dieta'.

Això és justament el que els passa als atletes que, de forma periòdica, se sotmeten a règims per perdre pes: tenen més possibilitats d'acabar desenvolupant un problema de sobrepès, en part perquè fer dieta per aprimar-se genera una ansietat que, si no es controla, pot acabar fent que mengem més i de forma menys ordenada. L'ansietat és, de fet, un dels motius que expliquen perquè no és fàcil aprimar-se: com més ansiosos i estressats estem, més tendim a menjar aliments rics en sucres i greixos. El motiu? En fer règim alterem el funcionament normal de neurotransmissors com la dopamina, l'encarregada de fer-nos buscar allò que ens dóna plaer. Durant el règim la dopamina s'incrementa al màxim i continua hiperactivada un cop l'hem acabat, de manera que ens estimula a menjar més aliments, més nutritius i més saborosos. Per entendre el perquè d'aquest comportament cal tenir present que la nostra relació amb els aliments és més emocional que física, i que mengem no tant perquè tinguem gana com perquè és l'hora, estem avorrits o, senzillament, hi ha menjar disponible.

La resposta, en el cervell

La saviesa popular diu que el problema no és fer una dieta per perdre pes, sinó fer-la de forma accelerada, tenir pressa. Però el cert és que la ciència apunta que no n'hi ha cap, de diferència: tant se val si la pèrdua és ràpida o lenta, allò que es perd s'acostuma a guanyar. El treball més recent sobre el tema, publicat a la revista 'Obesity', ha analitzat el que ha passat als participants, ara fa sis anys, de 'The biggest loser', un 'reality' americà en què gent obesa perd pes durant el programa. Quan el van començar el pes dels participants era, de mitjana, 140 quilos; en acabar el xou tots s'havien aprimat de forma contundent, fins a arribar als 91 quilos. Avui pesen 131 quilos, 18 menys que quan es van apuntar al 'reality', però 40 més que quan el van acabar.

La pregunta és per què passa, per què té lloc aquest procés, per què les dietes per perdre pes no funcionen a llarg termini. Sovint es culpabilitza els que les segueixen, i es considera que fracassen perquè no tenen força de voluntat. Doncs bé, aquest diagnòstic és equivocat: el problema no té res a veure amb la disciplina sinó amb la neurologia, no és una qüestió de voluntat sinó de connexions del cervell.

En contra de la biologia

La decisió de menjar menys és intel·lectual, però va en contra de la lògica biològica. Estem programats per ingerir els aliments que tenim a l'abast, no pas per ignorar-los. Per impulsar-nos a menjar el cervell activa la sensació de tenir gana, i per impedir que mengem massa activa la sensació de sacietat. Però quan seguim una dieta no fem cas d'aquests senyals, mengem de forma antinatural, no quan tenim gana sinó quan toca, no el que ens demana el cos sinó el que diu una llista d'instruccions, no la quantitat que ens ve de gust sinó la que ens han dit que hem de menjar. I això, aquest no fer cas del nostre sistema intern, ens ajudarà a perdre pes de forma immediata… però ens passarà factura un cop acabat el règim.

Les cèl·lules del cos no saben que aquesta restricció alimentària és voluntària, creuen que hi ha un problema d'abastiment i activen el procés dissenyat per salvar-nos en èpoques d'escassedat. Dit d'una altra forma, en percebre un risc de morir per falta d'aliments es posa en marxa el sistema bàsic de supervivència, que consisteix per una banda a alentir el metabolisme i, per l'altra, a estimular les ànsies de menjar. Per acabar de complicar les coses, com que el cervell s'alarma davant la reducció de menjar disponible activa la generació de les hormones de l'estrès, la funció de les quals és espavilar-nos, posar-nos en marxa. I com més estressats estem, més risc tenim de menjar de forma descontrolada. A més, el cervell vol que busquem aliments, però mentre no ho fem posa a treballar les cèl·lules que incrementen el greix abdominal, la nostra reserva de seguretat en temps d'escassedat o absència de menjar. El resultat és paradoxal: és la mateixa dieta la que ens proporciona el greix que volem cremar.

El metabolisme i les calories

L'estudi d''Obesity' aporta llum per entendre per què és molt més fàcil guanyar pes que no pas perdre'n. Segons els autors, la resposta està en els canvis que les dietes produeixen en el metabolisme. Sempre estem cremant calories, fins i tot quan no fem res, quan dormim, mirem la tele o estem estirats a la platja. Quan fem règim, el metabolisme s'altera i disminueix el nombre de calories que cremem durant els períodes de descans. La troballa és sorprenent. Se sabia que seguir un règim per perdre pes fa alentir el metabolisme, però no se sabia fins a quin punt. A la pràctica, això vol dir que el nostre propi cos està fent sabotatge als intents d'aprimar-nos.

El cos practica aquest sabotatge amb un objectiu: aconseguir que ens mantinguem en el pes que considera que hem de tenir. Cadascun de nosaltres té el que podríem qualificar com a pes preconfigurat, un pes que està determinat per la informació genètica i per les experiències viscudes. Quan fem règim i el nostre pes cau per sota de la marca que determina el cervell no només s'activa el procés metabòlic que fa que cremem menys calories, sinó també el que fa que tinguem més gana i sentim més plaer menjant. Ras i curt: el nostre cervell decideix quin és el pes correcte; si el reduïm, saltant-nos les seves ordres, es posa en estat d'alerta i dispara les hormones que ens fan tenir més gana. De fet, estem programats per no menjar més del compte, raó per la qual el cervell és el millor aliat per no patir sobrepès.

Què s'ha de fer per tenir un pes correcte?

És justament aquesta configuració personal la que fa recomanable que els que volen perdre pes es posin en mans d'un expert en nutrició, que els dissenyarà una dieta a mida. Poques persones ho fan. La majoria es limiten a seguir les dietes que troben a internet, dissenyades sense tenir en compte les necessitats de cadascú, les circumstàncies personals, l'estrès, els horaris, l'ansietat, la sensació de gana, allò que aporta sensació d'estar tip… Són dietes que, majoritàriament, estan condemnades al fracàs, perquè els que les segueixen no ho fan de forma correcta o, senzillament, perquè estan mal dissenyades.

Els problemes que evidencien les dietes per perdre pes deixen damunt la taula la pregunta següent: si fer règim no serveix de res i fins i tot pot arribar a ser contraproduent, què es pot fer per mantenir un pes 'ideal'? La resposta, diuen els experts, és clara i senzilla. Només calen dues coses. La primera, menjar de tot amb moderació. I la segona, fer exercici. Una combinació que, aquesta sí, no posarà el nostre cervell a la defensiva i ens permetrà mantenir el pes adequat.