Com funcionen les superilles de Barcelona? Set preguntes amb resposta

BarcelonaAvui s'ha posat en marxa la primera superilla de la trama Cerdà de Barcelona, al barri del Poblenou. Aquesta serà la primera de les moltes superilles que s'escamparan per tota la ciutat amb l'objectiu de guanyar espai per als vianants i les bicicletes i reduir així la contaminació, un dels principals problemes de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Les superilles encara són poc conegudes i generen moltes preguntes. Intentem resoldre'n algunes:

1. Com funcionen?

S'agafen nou illes de cases de la trama Cerdà i es marca un perímetre, dins del qual només poden entrar els cotxes que tinguin origen o final en algun punt de l'interior. Es marca un únic carril que només permetrà entrar i sortir, però no es podrà travessar verticalment o horitzontalment, com fins ara. I es treuen les parades d'autobús que hi havia dins el perímetre de la superilla.

2. Quantes superilles hi haurà i on es posaran?

No hi ha una xifra tancada, però podrien arribar a ser una quarantena. La següent superilla serà una d'adjunta que s'ha posat en marxa avui. Al Poblenou en total se'n faran vuit. Però també n'hi haurà a tot el districte de Sant Martí, a l'Eixample i a Gràcia, a més dels punts següents:

• Maternitat i Sant Ramon, a les Corts
• Sants-Hostafrancs, a Sants-Montjuïc
• Part del barri de Sant Gervasi, a Sarrià-Sant Gervasi
• Barri d'Horta, a Horta-Guinardó
• Barri de Sant Andreu, a Sant Andreu
• Barri de la Prosperitat, a Nou Barris

Moltes d'aquestes superilles volen que ja estiguin implantades abans del final del mandat, és a dir, el 2019.

3. Quant espai es guanya i què s'hi farà, a les zones alliberades?

L'espai que hi ha en les quatre cruïlles interiors de la superilla queda alliberat per a l'ús dels vianants, en aquests cas, 8.000 metres quadrats. Uns 200 estudiants de cinc escoles d'arquitectura presentaran la setmana que ve diferents idees per donar un nou ús a aquests nous espais alliberats, un ús que després es consensuarà amb els mateixos veïns. Es podrien diferenciar els espais per edats. Una de les cruïlles es podria transformar en un parlament –pintat a terra– per fer discussions ciutadanes, com passava a les àgores gregues.

4. Per què han començat per aquesta zona del Poblenou tan poc poblada?

Precisament per aquest motiu. La primera superilla s'ha posat en un lloc amb poc trànsit i on viuen només 1.500 persones per fer proves i comprovar que tot el que els teòrics fa temps que demanen realment compleix el seu objectiu, i si cal fer alguns retocs. Serà el banc de proves per 'colonitzar' la resta de la ciutat.

5. El cotxe és el gran perjudicat?

Sí. L'Ajuntament no s'amaga que aquest és l'objectiu final. Ara s'ha limitat molt el pas dels cotxes i vehicles motoritzats en general, que només podran entrar a la superilla a 10 quilòmetres per hora i no la podran creuar de punta a punta. S'han reduït el nombre de places d'aparcament, però se'n mantenen moltes. A la llarga, però, l'objectiu és que progressivament el cotxe desaparegui de dins de les superilles. Està calculat que perquè la circulació a la ciutat amb totes les superilles sigui fluida, haurien de desaparèixer l'11% dels cotxes.

6. Quant costen totes aquestes modificacions?

El cost de la superilla del Poblenou ha sigut de 55.000 euros, ja que només s'han posat pivots a terra i pintat carrils nous. Segons Salvador Rueda, director de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona, quan es facin totes les superilles previstes es guanyaran 7 milions de metres quadrats "per un preu ridícul".

7. Des de quan té el projecte de les superilles sobre la taula, l'Ajuntament?

Des del 1987, quan Salvador Rueda va presentar el primer pla.