Els experts recomanen usar teixit hidròfug i no elàstic per fer mascaretes

BarcelonaMentre cada vegada més les autoritats polítiques i sanitàries insisteixen en la necessitat de portar mascaretes pel carrer per evitar més contagis de coronavirus, la impossiblitat de trobar-ne al mercat –les farmàcies fa setmanes que les han exhaurit, o bé els les han requisat– ha fet que la producció de mascaretes, tant des d'empreses com entitats i particulars, s'hagi disparat. Ara bé, quina és la fiabilitat d'aquestes mascaretes?

L'Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya, ha posat en marxa uns assajos per garantir l'eficàcia i validar les mascaretes realitzades tant per empreses i entitats com per particulars, atès que l'AENOR, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació, està saturada. Els assajos determinen els nivells de filtració bacteriana, de respirabilitat i de neteja microbiana d'acord amb les normatives vigents i el coneixement científic actual sobre el coronavirus. El primer nivell de màscares que garanteixen protecció davant el coronavirus són les quirúrgiques, que eviten la transmissió d'agents infecciosos procedents de la persona que la porta posada. Amb un grau més gran de protecció hi ha les mascaretes FFP2 i FFP3, que protegeixen de la inhalació de partícules perilloses les persones que les porten. Després vindria el tercer grup, les mascaretes "higièniques" casolanes que també eviten la transmissió d'agents infecciosos procedents de la persona que la porta. Per tant, l'ús d'aquest tipus de mascaretes contribueix bàsicament a no propagar la malaltia.

Mentre que per als dos tipus anteriors de mascaretes –les quirúrgiques i les anomenades EPI (equip de protecció individual)– ja hi ha una normativa europea, d'aquest últim grup no n'hi ha cap, però l'AENOR està treballant a contrarrellotge per establir-ne una d'urgent. Dilluns es reuneix el grup de treball de l'Associació Espanyola de Normalització, en què participa l'Eurecat, i està previst que a finals de setmana ja en tinguin el resultat. La normativa permetrà establir un protocol sobre la manera de confeccionar les mascaretes higièniques de fabricació casolana.

Agustí Chico, director de Laboratoris Transversals i de Suport a l'Eurecat, explica que han estat provant diferents tipus de materials per veure quins són els més idonis a l'hora de confeccionar les mascaretes higièniques: "Un coronavirus té un diàmetre de 120 nanòmetres, és a dir, mil vegades menys que el gruix d'un cabell, que fa 80 micres. Per tant, la protecció ha de poder filtrar les gotes d'aigua en què viatgen aquests virus". De moment, els millors resultats els han obtingut amb els materials sintètics com l'anomenat "teixit no teixit" a base de polipropilè, mentre que el cotó –assenyala– "no ofereix gaires bons resultats". Es calcula que el grau de bloqueig de particules del cotó és del 28%. Segons l'especialista, són més recomanables els materials hidròfugs, és a dir, els que repel·leixen l'aigua. "Alguns polièsters, filtres d'aspirador o feltres anirien bé, però el problema és que no poden ser gaire gruixuts perquè, sinó, no deixen respirar", comenta. Una altra recomanació és que les mascaretes tinguin unes quantes capes i que els materials no siguin elàstics, per evitar filtracions. Tanmateix, Chico assenyala que les tovalloletes antisèptiques amb alguna capa hidròfuga també serien d'utilitat, així com compreses higièniques femenines.

D'altra banda, metges com ara Rafael Padrós, cap del Servei de Salut Laboral de l'Hospital de Sant Pau, valoren positivament l'ús d'aquestes mascaretes casolanes perquè suposen una primera protecció, així com el fet que la ciutadania s'hagi posat a confeccionar-ne. Com Chico, recomana usar un material resistent del tipus "teixit no teixit" a base de polipropilè, que es troba per exemple a les estovalles de paper. I també recorda que aquestes mascaretes higièniques no són aptes per al personal sanitari, però que, si cal sortir al carrer i no se'n tenen de quirúrgiques o d'EPI, "millor és portar un drap de cotó o una samarreta doblegada tres vegades que res com a protecció a la boca, sobretot en llocs on hi ha més gent com a les botigues".